Diumenge 24 de juliol de 2022 vaig fer la darrera col·laboració a IB3 Ràdio. La productora del magazín La gran vida em va comunicar que la nova temporada el programa canviaria de presentadora i que jo no era als seus plans. Sempre vaig creure que a IB3 Ràdio hi tenia un espai per casualitat. Fou perquè la Mònica Borràs ho va trobar interessant, moltes gràcies.

En aquest apunt intentaré explicar per què soc incompatible amb la ràdio FM –i la majoria de mitjans de comunicació clàssics. També aprofito aquest moment, que per mi és de canvi d’època post-FM, per a recordar com han estat les èpoques anteriors de ràdio —començo a tenir edat de publicar memòries, quin perill 😅

Les imatges d’aquest apunt estan generades per intel·ligència artificial. Al Midjojurney li he dit ‘imagine a broken FM radio’, i ha fet diverses propostes. N’he escollit tres.

Evolució fins al 2011

TL;DR

He fet ràdio FM regularment des del 2000 i sempre com a tecnòleg de la cosa digital. Fou el Jordi Vendrell, de Catalunya Ràdio, que el 1996 em va dir “nano, has de fer ràdio”. M’ho va dir a un correu (que guardo, però encara sense emmarcar) després d’anar al seu programa l’Internauta com a convidat. Mai no m’ho hauria imaginat pas, a pesar que de nen jugava a fer-ne i que a l’FP preferia presentar els treballs en casset.

L’època a Ona Mallorca va començar el 2002 amb en Llorenç Valverde. Veníem de Ràdio Jove (2000-2002) després que ens presentés el Vendrell: “si tornes a Mallorca, us heu de conèixer”. Va passar gràcies al director i fundador de l’emissora, l’Alfred Conde, que venia de Gestmusic i que en sabia molt –en sap molt. Li va agradar què fèiem a Ràdio Jove.

El nostre programa, amb el Valverde, sempre va tenir presentadora o presentador. A Ràdio Jove fou en Xavi Ricci i en Joan Cabot; a Ona Mallorca n’Araceli Bosch primer i després n’Àngela Alfaro. Ni el Valverde ni jo no ens atrevíem a estar sols als micròfons. Quan el Valverde va partir a Barcelona per a ocupar un càrrec a la Generalitat de Catalunya, l’Alfred em va dir que jo podia fer-ho sol, i vaig fer-li cas. Moltes gràcies, Alfred. La seva idea va funcionar des del 2004 fins al 2011, televisió inclosa.

Després del tancament de [M] –que perpetrà Bauzá la tardor del 2011– vaig picar a la porta de la Rádio Mallorca SER amb qui havia col·laborat setmanalment fins no feia gaire. L’actual directora d’IB3 Ràdio, Maitane Moreno, fou la presentadora de la meva darrera col·laboració per a la SER: el SER turista, dins l’Hoy por hoy Mallorca.

La secció anava de tecnologia i turisme perquè em digueren que podia cobrar si trobava patrocinador. No soc comercial de màrqueting radiofònic i vaig cercar algú que fes aquesta part: en T, que havia estat col·laborador regular al meu programa d’Ona Mallorca. Perquè al T li fos més fàcil trobar patrocinador —i profitós per a tots— vaig adaptar la nova secció al seu mercat, el turisme.

El SER turista va arrancar bé. Tant que la direcció em diria que teníem possibilitats de passar a l’antena estatal de la SER.

Mentrestant, el T no aportava patrocinadors. De fet, vaig descobrir que no en cercava. Va dir que, en realitat, fer la secció de franc ja li anava bé perquè li compensava convidar-hi els seus clients. 

I jo?

Dues pedres.

La cosa feia dies que no anava bé i jo encara no havia trobat per què. Veia que el T canviava les hores de gravació en el darrer moment, i de forma random, cosa que em trencava la logística. Jo només era a Mallorca divendres i dilluns alterns. Quan no era a Mallorca, calia reservar estudi a Ràdio Barcelona, i no era tan fàcil demanar-ho sovint i amb poc temps –els estudis del carrer Casp eren magnífics, això sí. 

La logística era el meu punt dèbil. Aquests personatges, tipus el T, poden veure debilitats a quilòmetres de distància i enmig de boires que només es poden tallar amb ganivets japonesos. Són encantadors mentre t’estudien per a trobar-les. Quan les tenen, no poden fer-hi res perquè és la seva natura —ho il·lustra bé la fabula de la tortuga i l’escorpí.

Vaig protestar, i la reacció immediata del T fou “entenc que no et vagi bé fer aquest espai a la SER perquè la teva vida ha canviat molt sent tant per Barcelona”. Mentre jo continuava protestant per correu, li va faltar temps per a nomenar la meva substituta, la P. En veure-ho, la direcció va intervenir: “Qui és la P que substitueix el Benjamí i per què? La secció és seva, hem de parlar”.

Vàrem tenir una reunió on el T va dir que tot això era una lamentable confusió meva. Estava corprès en veure que jo havia pensat que em volia fer fora de la secció. “Benjamí, que t’ha passat? Com has pogut pensar això de mi?”. 

Ui, sí.

Si jo m’hagués confós, a partir d’ara hi hauria canvis. No va passar. Fet i fet, anys després, un parell de persones del seu cercle llavors —i ex cercle més endavant— m’explicarien que contava la seva intenció de fer-me fora de la secció a la SER. Sembla que, amb les seves col·laboracions, també havia salvat el meu programa a Ona Mallorca, doncs jo estava acabat.

El T mai no va complir el pacte de reconciliació amb la direcció. No podia acceptar, de cap manera, que jo convidés ningú a la secció. Ho va imposar per força bruta fent mobbing. Quan jo proposava convidats, reaccionava amb agressivitat, feia befa, insultava i aquell dia no venia. La Maitane Moreno va acabar fastiguejada per la merda que circulava cada cop que jo suggeria res, i va matar el SER turista. Ho vaig comprendre, perquè jo també n’estava tip.

Tornava a estar sense micròfon. El maig de 2013 vaig rebre una petició del director d’IB3 Ràdio, José María Castro, per a fer-hi un programa. Va passar el mateix que a la SER: havia de ser autofinançat i no vaig saber fer de comercial. Un parell d’amics del ram audiovisual, clarament més comercials que jo, s’oferiren a vendre el programa, però no trobaren ningú després de pentinar el Parc BIT. És lògic, tan aleshores com ara —i no cal tornar a provar-ho. ¿Quina empresa tecnològica balear té clientela, de les Illes, que escolti l’FM? En aquell moment potser era Habitíssimo, però tampoc no tenia sentit per a ells: el CAC (Customer Adquisition Cost) de l’FM els hi hauria costat una pasta gansa, en comparació amb què els costava al seu àmbit natural, que és el digital. No calia perdre-hi més temps.

(Incís: una abraçada als qui, amb paternalisme llefiscós, em deien que sent tan crític amb el PP mai no tornaria a tenir cap programa a cap mitjà)

La següent oportunitat per a fer ràdio va tornar poc després i a dos llocs: 1) scannerFM, a Barcelona, amb el Bruno Sokilowizc com a presentador; i 2) un programa setmanal a Ona Mediterrània (OM). Tant la col·laboració com el programa significaven treballar de franc.

Hauria treballat gratis per a IB3 Ràdio? Si hi tenies un programa, no cobrar no era una opció a IB3 i ho trobo ètic a una ràdio pública. No és pràctic donar-hi voltes. Però a OM el registre era un altre, de voluntariat i resistència al govern de Bauzá. A OM vàrem poder interpretar els guions que escrivíem amb el Capità Goneya (aquí en teniu un) perquè els personatges a les xarxes socials eren un ingredient important del món digital que també explicàvem.

Anar a OM i scannerFM no fou un tema de diners, sinó de vocació per la comunicació. Vàrem ser el primer i únic programa d’OM que va fer un capítol en directe i amb públic. No se n’han fet més a la casa —i no perquè sortís pas malament.

Algun cop hem donat voltes, amb el Capità, a la idea de si el seu personatge va tenir algun pes amb el sonat fracàs electoral del PP del maig de 2015. Sempre l’hi he dit que sí. Va saber retratar molt bé els perills de l’extrema dreta de Bauzá, i els votants progressistes es varen mobilitzar a les urnes. Entesos, no tenim dades i ell és matemàtic. Just una dada: ningú no ho va expressar amb tanta claredat i en missatges rodons, impactants, quan el Twitter només admetia 140 caràcters. És una visió singular, la del Capità; una altra persona genuïna i entre el grapat, petit, de ments privilegiades que he tingut la sort de conèixer.

Torno al context tecnològic del 2013: fins llavors havíem promocionat la connexió i presència a internet, però ara gairebé tothom estava connectat gràcies als mòbils. Tocava anar més enllà: com fer servir la tecnologia a la qual gairebé tots estàvem connectats. Fou el meu projecte per a OM. 

A scannerFM el registre era d’entrevistes a barcelonins que destacaven en tecnologia sense que fos imprescindible ser informàtic. Amb el Sokolowizc s’hi esqueia un to més cultural que no pas tecnològic. De fet, l’espai es deia Mayday just per la lletra de la cançó Distress Call del mallorquí Ciberseep.

A OM vaig reunir-hi un ampli grup de col·laboradors regulars, d’oficis diversos, que destacaven per l’ús que feien de la tecnologia: controladors aeris, pagès, dramaturg, metge, professors, emprenedor, científic, hoteler, músic, marquetingòleg, advocat, artista, actor, informàtic i el Capità Goneya, que era l’únic fixo cada setmana. La resta no, perquè ningú no cobrava res i em sabia greu ocupar-los-hi massa dissabtes horabaixa. Sent molts, sempre hi havia algú disponible.

Massa visió d’usuari?

Amb els anys havia passat de la connexió a la presència i l’ús, la internet dels usuaris –el web 2.0, en dèiem. Vist ara, podria haver estat millor i fer molt més èmfasi a ser protagonista i no just usuari. 

Però, tanmateix, no m’agrada gens la cosa de dir “si pogués tornar enrere”. No és pràctic pensar-ho: si tornés enrere tindria la mateixa informació, el mateix marc de circumstàncies i hauria fet exactament el mateix. 

Avui l’actitud europea continua sent d’usuari. Encara són pocs europeus els qui veuen que cal demanar inversió i fer productes digitals mundials, escalables, a força de fundar organitzacions exponencials basades en dades. No em va passar amb el Menéame, i fou Reddit qui va entrar a Y Combinator quan tenia la meitat de tràfic que nosaltres. Ni tan sols sabia què era una acceleradora. 

Avui no hem canviat gaire, a Europa. De fet, cada cop sofrim més tecnoescepticisme i digindolència. Sectors estratègics pel canvi, com l’educació, estan carregats de professors contra la tecnologia. Quan obren tema dels perills de “les pantalles”, planyo els pobres alumnes sotmesos a les seves creences limitadores pel seu futur, on tot el que pugui ser software ho serà. Tot el que els professors critiquen de “les pantalles”, és just el contrari aplicat al paper. Així, un llibre “que enganxa” és per a recomanar i candidat a premis literaris admirables; un videojoc “que enganxa” és un perill que cal prohibir.

Com a diferència quant al corrent tecnològic dominant fins al 2013, vaig insistir en el programari lliure i vaig anar contra el copyright clàssic. Aquest blog està carregat d’entrades, des del 2004, sobre aquests temes. Avui ni Microsoft discuteix la importància del programari lliure, la indústria cultural no odia el copyleft i han trobat noves formes de comercialitzar el seu copyright.

Ara el problema és a les dades i els algoritmes. Com va passar amb el copyright, es resoldrà amb un canvi en les creences dominants i en el mateix sentit de sempre: des del conservadorisme, la prohibició i l’escassetat cap al progrés, la regulació democràtica i una abundància d’oferta que permeti que els productes ètics tinguin espai digne, visible i viable. Ara tot és pecat i un potencial Black Mirror. Fins i tot sent ètic, perquè “quan triomfi deixarà de ser-ho”. Les creences fan religions i les religions fan profetes que solen ser apocalíptics; és el seu model de negoci. Massa mossens i sors. Quan aprenguem a identificar-los i ignorar-los –a no anar a les seves misses– el coneixement substituirà les creences. Aleshores sorgeixen nous mercats i oficis impensables des del pecat. Ens va passar amb els tipus mòbils de la impremta, el programari lliure i el copyleft.

Aprenentatge del 2015 al 2019 sense fer ràdio

Va arribar el parèntesi 2015-2019 per mor de les possibles incompatibilitats amb el meu càrrec al Govern. Hi havia qui deia que col·laborar a la ràdio era compatible –no tenir-hi una programa, com passava a OM– però no volia cap dubte sobre la meva dedicació exclusiva.

A mesura que va passar el temps, l’aprenentatge del període 2015-2019 sense ràdio fou que mai més res no seria com abans: no tornaria a col·laborar de franc amb cap mitjà. I a la ràdio no és fàcil cobrar com a col·laborador ni trobar com finançar un programa de tecnologia digital emès a una FM regional o local.

Només a IB3 pagaven les col·laboracions, tot i que no sempre –no pagava pel Balears fa ciència. A [M] cobrava perquè hi tenia un programa setmanal, però no hi havia pressupost per a col·laboradors. Tampoc n’hi havia per a mi quan anava de col·laborador a diversos programes de l’emissora —excepte les nits electorals i la col·laboració pel magazín televisiu Ítaca. Per a la SER finalment tot va ser de franc, i foren gairebé deu anys —fins i tot l’agost del 2010 i per la SER estatal.

Les col·laboracions varen ser moltes. Els dimarts del 2008-2010 anava a tres programes d’IB3 Ràdio, un a Ona Mallorca i la gravació de l’Ítaca per a la televisió. Un altre dia –no recordo quin– anava a la SER. Per cert, un dels programes dels dimarts era de la Mònica Borràs, l’Insòmnic 500, des de les 23 h fins a les 2 h.

Després d’aquest extens historial laboral, a partir de l’arribada al Govern, l’estiu del 2015, vaig esdevenir invisible per a tothom amb qui havia col·laborat. No m’esperava cap favor pas –ni l’hauria volgut– però tampoc no vaig veure venir aquella invisibilitat per a gent amb qui havia treballat tants anys, i sovint en precari. 

La meva visió tecnològica era la mateixa que els interessava com a col·laborador, però ara posada a la pràctica: les escoles varen deixar de tenir la mala connectivitat que sovint vaig criticar als seus micròfons; vàrem publicar el software lliure fet amb diners públics; guanyàrem un premi europeu “Sharing and Rehuse Award” per un projecte de programari lliure; vàrem dependre menys del govern estatal, i en dèiem sobirania tecnològica i de dades; férem la primera xarxa IoT del món que donava cobertura a un país complet; aconseguirem fibra per a gairebé tota la població; publicarem dades obertes, etc. Res mai no va merèixer gens d’interès. Ho varen fer altres, alguns totalment desconeguts i pels quals mai no havia pencat de franc (Reuters, Mercedes-Benz, VIA Empresa, Yorokobu, ZDNet, etc.) 

El cas és que sí que estaven interessats a publicar sobre els problemes de la nostra direcció general. Mai no em demanaren la meva versió perquè, efectivament, estava clar que jo havia esdevingut invisible per a ells.

He de dir que a IB3 em convidaren dos cops per a parlar d’administració digital al magazín matutí. A la SER m’hi convidaren un després de trobar-nos, casualment i quan desmuntaven la paradeta, a l’Smart Islands World Congress. Havien transmès des del congrés i els vaig saludar perquè hem fet feina plegats anys i panys. Vaig comentar-los-hi la importància de la nostra xarxa IoT i em varen convidar a explicar-ho.

Un parell d’anys després –i quan ja havia plegat del govern– algú em va preguntar per què havia rebutjat ser ponent a unes conferències sobre tecnologia organitzades per la SER. Vaig contestar que no havia rebutjat res perquè mai no m’hi varen convidar. De fet, pel Twitter havia sabut que les feien el dia anterior, vaig demanar una invitació i no me la varen enviar. Doncs sí, sorpresa: al programa provisional que va circular per a demanar pasta als patrocinadors, hi deia que jo tenia una conferència sota el concepte ‘mirada visionària’. Em vaig sentir utilitzat i estafat.

En algun moment del 2018 vaig llegir una periodista promocionant un article sobre el canvi de model econòmic a les Illes. Era només en paper a un nou diari, el Jornada. Li vaig preguntar si deien alguna cosa sobre l’economia digital, i va contestar que si ho volia saber anés al quiosc a comprar-lo. La seva resposta fou com una pedrada: hi havia col·laborat de franc, dues temporades, en el seu programa de ràdio a Ona Mediterrània.

Aquests impactes amb la realitat, carregada de misèries, varen fer que decidís que mai més no faria feina de franc per a cap mitjà –ni tampoc cobrant, per alguns. La decisió fou per dignitat, però també n’hi havia per ètica:

Estar a l’altre costat, a un Govern, em va ensenyar que si ens importa el nostre dret bàsic i constitucional a la informació veraç, l’hem de fer nosaltres. Ho he fet al pòdcast i al blog, contradient la seva desinformació quan l’he vist i he tingut prou informació per a informar. Per exemple: Desinformació al darrer Zoom d’IB3 Televisió, NIMBYwashing i BANANAwashing. Sé que no va agradar gens. Millor, un cop vistes i tastades les nostres respectives ètiques. Que jo fes ràdio mai més penjava d’un fil, però no m’importava gens.

A partir del 2019

La meva posició radiofònica estava minada de pegues perquè col·labori amb ningú. Recapitulo: 1) no vull treballar de franc mai més per a ells; 2) soc crític amb la desinformació que sovint practiquen; 3) m’entesto a exercir el meu dret (també constitucional) a publicar informació veraç; 4) puc fer-ho al blog, al meu pòdcast o a les xarxes socials, no els he de menester i tampoc no els hi agrada que recordi que han perdut l’exclusivitat sobre els canals de comunicació.

Però hi ha un cinquè motiu: no venc allò que compren, i que consisteix en 1) compren ensenyar la gent a fer d’usuari de tecnologia, que és el que vaig fer fins al 2015 i que crec que ara no toca i té sobreoferta –el que ara fa de tecnòleg per la SER es fa dir ”Usuario Arraez”; 2) compren (i ipso facto) fer èmfasi en els perills de la tecnologia, que sempre la fan altres, mai nosaltres, i empreses estrangeres sospitoses; 3) ser analític sobre quan fonamentades son les sospites recurrents, significa ser còmplice dels seus delictes, que no admeten cap anàlisi tipus Henry Fonda a la pel·lícula 12 Angry Men; 4) compren no molestar ningú dient que tot el que pugui ser software serà software, i que si no t’espaviles a fer tu el software que fa la teva feina, el farà algú altre i quedaràs fora.

De fet, el gros dels periodistes i polítics (són economia circular) troben terrible aquesta idea:

«Si la teva feina la pot fer un ordinador, cerca’n una altra. Si la teva feina la pot fe un robot, cerca’n una altra (…) Si la teva feina no aporta significat, cerca’n una altra. Si la teva feina es pot digitalitzar, cerca’n una altra (…). I si després de cercar-la no la trobes, crea-la, inventa-la» –Ramón Samsó.

La cita del paràgraf anterior és al llibre de Luis Moreno i Andrés Pedreño: ‘Europa frente a EE.UU. y China. Prevenir el declive en la era de la inteligencia artificial’. El Pròleg és del Vinton Cerf, un dels pares dels principis tècnics que han fet possible internet. Tant Pedreño com Moreno, varen venir a darrera col·laboració per a IB3 Ràdio.

Entre el 2015 i el 2019 he dit coses semblants, però per les oportunitats que es presentaven al Govern. Ho vaig dir a la redacció de discursos pel vicepresident Barceló i a xerrades per alumnes d’informàtica que visitaven la direcció general o em convidaven a les escoles. Puc recordar l’entusiasme de prou alumnes, a qui els hi deia que podrien protagonitzar una revolució, i quan afortunats s’havien de sentir. També recordo la cara d’incomoditat dels professors que, en realitat, sovint formaven futurs professors d’informàtica i no protagonistes de cap revolució tecnològica.

Els professors un dels col·lectius que escolten l’FM. Els adolescents no escolten l’FM. Cap emissora no vol molestar la clientela.

A La gran vida

L’agost de 2020, la Mònica Borràs em va demanar tres col·laboracions per a cobrir les vacances de l’equip habitual de La gran vida, el magazín d’IB3 Ràdio per als caps de setmana i festius. Hi va venir gent interessant: en Jon Tugores, n’Andrés Pedreño, en Marc Alier i en Josep Maria Ganyet per a parlar dels temes que ells dominen. Vaig publicar les tres col·laboracions al meu pòdcast perquè vaig creure que era una cosa esporàdica.

Més endavant, el febrer de 2021, la Mònica va proposar que fos col·laborador regular a La gran vida. Vaig suggerir un espai que no estava dirigit a usuaris de tecnologia, sinó a creadors. Ho explicaríem a través de casos pràctics i donant preferència als que no tinguessin cap relació amb el turisme.

És ben real el progrés tecnològic que significa el cloud i la fibra, que s’ha estès fins a gairebé el 100 % de la població balear des del darrer cop que havia fet ràdio –i gràcies a les nostres accions de govern. No és cap deliri de visionari, sinó la realitat, que ara sí que tenim la possibilitat de ser protagonistes de la transformació digital global. No té sentit resignar-se a ser només usuaris.

Vaig preparar un briefing de la secció (en PDF) i la Mònica va dir que endavant. Començàrem el 20 de març de 2021. Aquest cop no vaig publicar les col·laboracions al pòdcast perquè hauria quedat aclaparat pel format de la ràdio.

Des del gener de 2022 hem convidat també treballadors remots, perquè formava part del mateix ecosistema descrit al briefing i que duu cap a un model econòmic potent, real, i clarament alternatiu al turisme. Quantes empreses clàssiques balears heu vist consolidar el remot que varen arrancar per mor de la pandèmia? Jo tampoc.

La necessitat de veure i crear nous models econòmics és urgent, a les Illes Balears. La nostra falta de realisme tecnològic ens arrossega cap a la misèria. Just una dada que hem patit tots a les nostres butxaques: basta fer comparatives d’on estava el nostre PIB els anys vuitanta, abans d’internet, i on és avui: el 15 % de la facturació per turisme se’n va a plataformes digitals que són fora del PIB illenc. Ha passat perquè vàrem preferir ser usuaris i no creadors de les plataformes digitals on va a parar un dineral que gasta cada turista que ve a les Illes. Però encara hi ha més: si les haguéssim fet nosaltres, les plataformes, el PIB illenc inclouria el 15 % del que gasten els turistes que van a qualsevol lloc del planeta. No caldria fer de receptors turístics que ara només permet un PIB de supervivència, i fa que vulguem habitatges de 100.000 € perquè la majoria dels sous actuals no arriben a 30.000 €.

Màgia?

No.

Talent digital.

A la secció per a La gran vida, d’IB3 Ràdio, ho hem argumentat amb casos reals de persones que ho han vist de ben a prop perquè han fundat startups. La majoria ha emigrat als USA, Alemanya, Suïssa, el Regne Unit i al nord escandinau. També n’hi ha que han passat per Barcelona, Madrid i València per arrancar els seus projectes. La transformació d’empreses tecnològiques cap al remote first, fa que algunes puguin tornar a les Illes.

A IB3 Ràdio hem explicat que nosaltres també podem ser la seu d’organitzacions exponencials que fan productes digitals mundials. Som un territori ideal per a la indústria digital i encara hi som a temps, perquè tot el que pugui ser software ho serà; hi ha moltíssima feina per a fer en tots els sectors. 

També hem dit que no tothom serveix per a emprendre, però que podem treballar-hi gràcies al remot. M’han escrit prou persones que gràcies al remot han duplicat el sou i tenen la satisfacció de treballar per a productes que fan servir milions de persones. Al cafè post secció, un convidat em deia que fins al 2019 tenia dificultat per a trobar a les Illes una feina que li agradés. Quan ho aconseguia no estava gaire ben pagada, però no hi havia més oferta balear de projectes interessants per a ell i tampoc no volia emigrar. Ara el seu mercat laboral és mundial i sense moure’s de Mallorca. 

Prou empleats remots recents –la majoria des del 2021– cobren sous que sí que permeten comprar habitatges de molt més de 100.000 €. Un altre convidat va explicar que les ofertes, per a la seva especialitat i en remot, estaven entre 500 i 700 € de sou diari, i amb quaranta dies de vacances l’any. 

Però en comptes d’aprendre com ho fan i importar el seu model econòmic, en aquests moments el nostre clam polític és prohibir que els no residents comprin habitatges a les Illes, i així potser els preus baixen. Un altre motiu perquè no interessi gaire què contàvem a La gran vida.

A la secció hem insistit que no cal ser informàtic per a treballar en productes digitals perquè, de fet, només un 20 % és informàtic a les empreses que els fan. Ens ho han contat persones que hi treballen i no són informàtics.  Hem recomanat trucs per a trobar-hi feina. 

Gairebé cada quinze dies hem recordat la importància de ser escalable: augmentar el nombre de clients sense augmentar proporcionalment les despeses recurrents ni els costos generals. També augmenten, però no proporcionalment. Vet ací “el secret” dels bons sous de les organitzacions exponencials que fan productes digitals escalables; ves per què els nostres negocis tradicionals poc escalables (turisme, sector primari) no permeten pagar gaire als treballadors. Els negocis no escalables fan regles de tres: si vull el doble de clients, necessito el doble de treballadors, equipament i metres quadrats; els negocis escalables es basen en càlculs exponencials: quants de cops cal plegar un paper perquè el gruix arribi de la Terra a la Lluna? Quaranta-dos. I al Sol? Cinquanta.

Quan encetàvem aquesta part, la de feina en remot i per a tothom –no només informàtics– la secció s’ha acabat. Estava previst. Ho sé des de fa molt. Quan, des de dins del Govern, defensava l’eslògan Sun & Data per atraure a les Illes empreses de productes digitals escalables, mundials, la pega fou que vindrien treballadors ben pagats i apujaria el preu de l’habitatge. La patronal de software va dir que els informàtics anirien a les noves empreses i abandonarien les seves –tradicionals, no escalables. No volem veure-ho. No volem canviar res. Preferim guanyar 25.000 € l’any, fent coses de tota la vida, i que el món s’adapti a la nostra visió pseudoreligiosa, neomonacal. 

No ha passat, que enterrar el Sun & Data hagi aturat l’arribada d’economies molt més rendibles que les nostres. No es pot aturar l’evolució humana. Cada mes que passa estem rodejats de més balears que fan feina en remot, trencant el sostre salarial que tenien fins fa no-res. És qüestió de temps que n’hi hagi molts més, tant indígenes com migrants, perquè a les water-cooling sessions remotes s’hi parla molt del temps, i del paisatge al voltant de cadascú. A més, són els qui tenen talent. Estem despoblant la nostra economia de les persones amb més talents i en tots els àmbits, perquè insisteixo: tot el que pugui ser software, serà software. El teu producte, que ara és analògic, en ser software arribarà a la velocitat de la llum –fibra òptica– des de les Illes fins a magatzems repartits estratègicament per tota la Terra. Són elàstics: si demà necessites el triple de capacitat, es farà automàgicament i no costarà el triple. Em refereixo al cloud. I del magatzem, fins a la mà del client –el mòbil– o ca seva a la velocitat de la llum un altre cop. Què pots fer contra això? Res. Per això, posa-t’hi JA. Torno a recordar la frase de Ramón Samsó:

«Si la teva feina la pot fer un ordinador, cerca’n una altra. Si la teva feina la pot fe un robot, cerca’n una altra (…) Si la teva feina no aporta significat, cerca’n una altra. Si la teva feina es pot digitalitzar, cerca’n una altra (…). I si després de cercar-la no la trobes, crea-la, inventa-la».

I ara?

La secció s’ha acabat i no crec que hi hagi més ràdio FM, però el món continua i el podcast.benjami.cat també.

Encara que demà me’l tornessin a proposar, ¿Qui voldria patrocinar un programa de ràdio dient les coses que acabo d’explicar, i que són les que ara trobo que ara s’han de dir? Només la ciutadania, que és per a qui sempre he fet feina. Però la ciutadania paga els projectes de la ràdio pública a través de polítics curtterministes que prefereixen quedar bé amb l’establiment, que és el que patrocina la ràdio privada. Per tot plegat, a l’FM balear només hi trobareu programes parlant de tecnologia a nivell d’usuari prudent, sempre tecnoescèptic i digindolent, perquè la cosa digital té molts perills.

Tanco l’apunt de blog publicant la llista de convidats, perquè són ells qui tenen les claus del canvi de model econòmic que cada cop és més urgent per a les Illes. No el cerqueu pas al Govern, patronals, clubs, lobbies ni afegitons. Tampoc a l’FM ni la TDT.

Algunes edicions tenen entrada en aquest blog, i els podreu escoltar aquí. Quan passa, poso l’enllaç al nom del convidat –tots són a la secció ‘mitjans’ amb l’etiqueta ‘IB3 Ràdio’. No vaig ser gaire regular fent entrades aquí, i per a sentir la resta cal que cerqueu la data als serveis de ràdio a la carta d’IB3 —hi és en el moment d’escriure això. L’emissió era els diumenges a les 9:30 o després del butlletí informatiu de les 10 h. Amb el temps va quedar fixada a les 10 i busques, però no recordo a partir de quan. Si us interessa algun programa i no el trobeu, demaneu-me’l.

• 21-02-2021: Àngel Puig, emprenedor.
• 07-03-2021: Víctor Fernández, fundador de Mansion Games.
• 21-03-2021: Celia Mejías, fundadora de Bersity.
• 04-04-2021 i 06-03-2022: David Bustos, autor del Mallorca Tech Newslettter.
• 18-04-2021: Jordi Llabrés, vicerector d’innovació a la UIB (ara exvicerector).
• 02-05-2021: German Vidal, co-fundador d’Apprentium.
• 16-05-2021: Andrés Pedreño, ex-rector de la Universitat d’Alacant i fundador de Torre Juana-OST (Open Space Technology) i més startups; impulsor de 1070 Km Hub; co-autor del llibre “Europa frente a EE.UU. y China. Prevenir el declive en la era de la inteligencia artificial”.
• 30-05-2021: Miguel Pieras, fundador de Hustle Go Real.
• 13-06-2021: Ricardo Blanco, co-director del Netin Club Balears.
• 27-06-2021: Jordi Ber, fundador d’Habitissimo, emprenedor i business angel.
• 11-07-2021: Àlex Lllull, ‘marketer freelance’.
• 25-07-2021: Charles Novaes de Santana i Joan Lapaix, fundadors de Kultours.
• 19-09-2021: David Martin, fundador de Damavis.
• 03-10-2021: Pau Soberats, consultor LEAN.
• 17-10-2021: Daniel Ruiz, professor de matemàtiques i expert en dades.
• 31-10-2021: Oriol Rius, hacker –formalment, especialista en IoT i Indústria 4.0; consultor, mentor, professor i conferenciant.
• 14-11-2021: César Llorente-López. escriptor, professor per la UIB i conferenciant. Expert en gamificació i transformació organitzativa. Autor del llibre “Prepárate para Emprender: Se avecina el cambio, y tú vas a ser el protagonista”.
• 28-11-2021: Pilar Domínguez, directora creativa de Mandarina Brand Society.
• 12-12-2021 23-01-2022: Rafael Dorado, Business Unit Lead de Trifork a Mallorca.
• 26-12-2021: Xavi Leal, fundador de la startup Rollbox el 2016, que va comprar Personio el 2019.
• 09-01-2022 i 26-06-2022 per la tornada a Mallorca gràcies al treball remot: Andrés Salom, head of Global Merchant Operations de Wolt i ex-Airbnb, on  fou Global Sales Operations and Strategy des del juliol de 2018 fins l’agost del 2021. Ara a Deel.
• 06-02-2022: Àlex Villeyra, COO a Mabrian Technologies.
• 20-03-2022: Marcos Martín, fundador i CEO de Decelera.
• 03-04-2022: Luis Moreno, Director del Grupo de Investigación en Economía de la Inteligencia Artificial (ECO-IA) i co-autor del llibre “Europa frente a EE.UU. y China. Prevenir el declive en la era de la inteligencia artificial”
• 01-05-2022: Fernando de Miguel Albertí, co-fundador d’offUgo.
• 15-05-2022: Pere Jiménez, cap de servei d’informació i talent empresarial de l’IDI (Institut d’Innovació Empresarial).
• 05-06-2022: Guillem Cantallops, Technology Architect a Small World Financial Services.
• 11-06-2022: Carles Brunet, fundador de Plaved.
• 10-07-2022: Eloi Pardo, Product Owner a Revolut i ex-Group Product Manager a Cabify.

L’agost de 2020, previ a la col·laboració regular, hi varen venir quatre convidats. Podeu trobar-los en pòdcast si feu clic als noms:

• Jon Tugores: Tot el que pugui ser software serà software.
• Andrés Pedreño: Prevenir el declivi de la intel·ligència artificial a Europa.
• Josep Maria Ganyet i Marc Alier: L’internet és el futur?

Seguiu-los —no és un imperatiu. Estan ben orientats. Quan no ho estiguin, canviaran el rumb cap a la nova millor orientació.

That’s all, folks!

---

Imatges: generades per la intel·ligència artificial de Midjourney i la frase ‘imagine a broken FM radio’.