Un exercici d’empatia amb Kristin Hansen

13-06-2022: Actualització de l'apunt per afegir-hi què he vist, i que m'he adonat que no ho havia vist tothom. També amplio com veig la crítica a la mentalitat mallorquina. Finalment, afegeixo l'error que em va semblar que havien comès quan va esclatar el rebombori. Respecto profundament les explicacions que han donat, sobretot quan van contra tantíssimes creences; és per això que vaig afegir la referència al film '12 Angry Man' un parell d'hores després de publicar l'apunt.

Si a prou coses que s’han dit de la Kristin Hansen hi canvieu ‘alemanya’ o ‘guiri’ per ‘moro’ i us sona xenòfob, aleshores és xenòfob.

Quin nivell d’integració, enteniment i comprensió podem esperar dels estrangers a qui odiem des de fa molt? Com a la George Sand i el Chopin el 1838-1839, per exemple. Avui les coses no són tan diferents de les que la Sand va deixar escrites.

Us penseu que els estrangers no capten l’odi de massa mallorquins cap a ells? No em refereixo pas als estrangers que fan coses que ens serveixen per agafar una part pel tot —les sinècdoques— per així poder odiar-los a tots en un lot únic: aquell que va tancar un camí, o el que va construir sense permís. Em refereixo als que intenten integrar-se.

Sense anar més lluny, la setmana passada va circular la notícia que un advocat alemany, Bernd Sagasser, ha ha comprat la finca de Crestatx. És un lloc on cada any s’hi celebra un esdeveniment, el Pancaritat. Sagasser va arribar a un acord amb l’Ajuntament de Sa Pobla per a continuar celebrant-hi el Pancaritat. Quina fou la reacció de massa mallorquins? Els trobareu penjant del tuit d’una periodista mallorquina. En llegir els comentaris (PDF a una altra pestanya), em demano per què tanta gent no té present què significa quelcom tan bàsic com la presumpció d’innocència.

No és fàcil que vulgui continuar provant cap apropament, la Kristin Hansen, ni tampoc els 400 estrangers interessats a integrar-se amb nosaltres i que hagin vist el cas. No ens hauria d’estranyar que facin el que sempre hem criticat que fan: tancar-se en els seus grups i fer negocis entre ells.

Es mantenen lluny per menyspreu, o ho fan perquè és un espai segur per a ells? Mai ni ens ho preguntem, perquè amb els estrangers no tenim empatia. És una cosa que brolla dels budells: amb l’enemic mai no s’hi té empatia —ni tampoc presumpció d’innocència.

Imagineu-vos, per un moment, que com a estranger us integreu fins al punt que us encomanen un projecte local. Que en presentar-lo, ni més ni menys que a l’Ajuntament de Palma, voleu expressar que l’acte també és per a la Part Forana. De fet, és la primera edició d’un acte d’aquestes dimensions a Palma i té vocació de capitalitat: és per a tota l’illa.

També teniu present per a què serveix l’acte: per a expressar l’orgull gai. La paraula ’pride’ no evoca pas ‘modèstia’, que és als antònims:

L’esdeveniment és per a reivindicar la tolerància i diversitat donant visibilitat als gais. Cal perquè massa gent els vol amagats. És un fet.

A la presentació, s’ha de dir que hi hauria de venir tothom i explicar per què es fa: visibilitat i reivindicacions.

Quan toca, us venen al cap les paraules equivocades.

A veure, no és fàcil:

  • la pressió d’una roda de premsa;
  • una llengua que no és la vostra;
  • el pes de l’experiència personal;
  • per a ella té pes la discriminació, perquè forma part del col·lectiu gai.

Si ets polític, pots fer un discurs absolutament anodí perquè va amb l’ofici robotitzar el discurs. La resta som humans.

L’experiència personal té pes, no ho dubto: rebuig com a estrangera del nord i com a gai. Per mi, l’únic error és donar veu pública, sobre un acte d’orgull reivindicatiu, a un afectat per la discriminació que és el tema de l’acte. La comunicació l’han de fer mediadors.

Quan parla de la mentalitat d’alguns mallorquins, esteu segurs que està tan equivocada?

Imagineu a l’Hansen que va a un lloc rural a 15 km de Palma, perquè es vol integrar amb la Mallorca autèntica, que els mallorquins diuen que és rural. Veu que les zones rurals estan carregades de bars, i que allà s’hi fa molta vida social. Entra amb la seva parella —una altra dona— a un bar de S’Aranjassa, i es fan un petó mentre esperen que vingui el cambrer.

Massa sovint, no heu passat vergonya veient escenes als ‘saloon’ (en diuen bars) del ‘far-west’ de la Mallorca profunda? És un fet històric, amb les seves conseqüències, que a Mallorca gairebé no hem passat ni revolucions industrials i ni tan sols la Il·lustració —de la qual venia la George Sand.

Fos com fos el seu vocabulari i què l’Hansen tenia al cap, no va dir que tota Mallorca podrà assistir a la primera LGTBIQ de Palma. Va dir que hi podria venir la gent del “camp” i veure “lesbianes”.

Dir “dels pobles” en comptes “del camp”, com diuen alguns palmesans que han nascut a Mallorca, tampoc no hauria ajudat gaire l’Hansen. El respectuós és dir “Part Forana” —en majúscules. Però és un tema per a nota; els mallorquins som molt complicats?

Dir “toda Mallorca” hauria estat acceptable, però no se li va acudir. I dir LGTBIQ també, però se li va acudir dir “lesbianes” perquè ella ho és.

A més, va parlar de la mentalitat perquè està personalment implicada en una discriminació que existeix fins al punt que cal fer ‘pride’ gai, això és, orgull gai.

Shit!

Els rituals de l’odi

L’enorme onada d’odi, gairebé unànime, ha fet que corrin a rebutjar-ho els habitants habituals de l’espai públic: polítics curtterministes. Pensen que si molts odien l’Hansen i ells no es desmarquen públicament, automàticament també els odiaran i no els votaran. El resultat és que molts polítics es desmarquen sense gaire reflexió. Si la fan, no la poden dir perquè no són lliures; ser lliure és molt car i impedeix dedicar-se a la política, cada cop més barata.

En aquestes situacions de merda circulant a altíssimes velocitats en totes direccions, els odiadors són al seu paradís. Per assegurar la circulació d’odi, practiquen una coneguda manipulació: “Si tu no odies, és que ets dels seus i t’odiarem també a tu. Pensa que som moltíssims!”.

N’hi ha que cerquen què poden fer per a deixar ben clar que també odien a l’Hansen, i que són una part activa de la manada majoria. Alguns la troben aquí, altres allà. Al LinkedIn, i així també poden odiar la seva empresa, socis. Esperen que li retirin l’encàrrec i que tampoc no tingui cap més feina. Mai més! I que hagi d’emigrar. Parlen de “barcos de rejilla” (dit en castellà, sempre).

Xenofòbia

Obro l’escrit amb la paraula xenofòbia: Si a prou coses que s’han dit de la Kristin Hansen hi canvieu ‘alemanya’ o ‘guiri’ per ‘moro’ i us sona xenòfob, aleshores és xenòfob. Després de veure la persecució de les darreres 24 h, què passa si hi afegiu l’adjectiu ‘xueta’? Si us sona feixista, és perquè el que s’ha dit és feixista.

Per cert, als jueus també els vàrem expulsar.

Pels que s’ho hagin perdut, demanant-vos de quina cosa parlo, el gros de la misèria és on sempre: al Twitter. No l’enllaçaré aquí, perquè humanament no ho valen. Després que m’hagin dit que no hi ha odi, he pensat que era un error no enllaçar-ho. Què diu l’autoproclamat —amb prou èxit mediàtic— “President de Mallorca” perquè als seus vídeos expressa el caràcter mallorquí?

Els comentaris al tuit, n’hi ha prou penosos (PDF a una altra pestanya).

Al final del seu vídeo, el “President de Mallorca” nega drets humans a l’Hansen, definint perfectament aquella mentalitat mallorquina a la qual l’Hansen es referia —i que m’ha provocat vergonya a prou ‘saloon’ del ‘far west’ de la Mallorca profunda.

Potser ara m’he explicat millor. No ho havia comunicat prou clar en la primera versió d’aquest apunt de blog perquè vaig creure que havíeu vist el mateix que jo, car venia de llocs prou populars. Creure coses és perillós. Sempre.

N’hi ha més, de tuits per l’estil, desitjant-li la ruïna i expulsió. Per cert, Aguiló és un llinatge xueta. Mai no n’haurem après prou?


I per què em fico en aquests bassiots, enmig tant d’odi? Perquè m’ho puc permetre. La llibertat és caríssima i no està a l’abast de tothom, ho sé.

També ho faig perquè algun estranger, potser, sàpiga que no tots els mallorquins som iguals.

Si després de llegir aquest apunt de blog (gràcies!) ara teniu algun dubte raonable, us animo a veure una obra mestra sobre els perills de les creences:


Imatge: per courtney coles a l’Unsplash

, , , , , ,

Compartir

Entrada anterior
El web3 i la cara oculta de la Lluna 
Entrada següent
La ràdio i jo (adeu, FM)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.