Posem context a la tecnologia digital amb optimisme.
La primera idea fou publicar en solitari usant la veu, perquè transmetre el to per escrit és difícil –sobretot quan t’agrada provocar per a fer pensar. Després ens varen agradar les converses extenses –i també llargues– amb gent que té coses interessants per a dir quant a tecnologia.
Moltes gràcies per escoltar-nos.
També disponible amb RSS feed, a Anchor, Google Podcasts, Pocket Casts i les plataformes de podcast més populars.
Vols ser mecenes del podcast?
Descobreix com a l’Aixeta.
“Bon dia, buenos días, em dic Benjamí Villoslada i sóc bitòleg tecnooptimista”.
—Presentació a tots els capítols
Vàrem gravar el capítol el 6 de setembre de 2022, que era el segon dia de no fer feina a Spotify pel David.
Tenia ganes de parlar de mobilitat i a Virtuo fan tot el que, sent realistes, en aquest moment es pot fer amb la mobilitat gràcies a la tecnologia digital. Es podran fer moltes més coses, però ara no, i són al seu full de ruta.
El fil conductor de la conversa és com aconseguir organitzacions digitals pensades, des del primer minut, perquè puguin escalar i esdevenir productes mundials. Per al David, cal prioritzar l’impacte.
En una conversa amb en @radurdin al Twitter sobre administració digital, vàrem dir que era un tema massa complex pel mitjà. Diguérem que potser podíem fer un podcast, i aquí el teniu.
L’emprenedoria sovint significa prou termes conceptes al voltant de l’economia, però emprendre és molt més. En César Llorente-López ho explica bé.
És un plaer interactuar amb el talent. Ho saps quan l’interlocutor agafa les claus al vol i té quelcom interessant que dir, aportar, donant-los-hi encara més arguments.
La primera intenció fou fer invers del Cabalga el Cometa, que és el seu podcast personal i, per tant, el convidat sol parlar més que no pas ell.
La immersió digital no consisteix només en software. Entre les coses que l’han d’acompanyar, l’entorn físic hi té molt de pes. En Jon Tugores té un perfil digital important i és arquitecte –a més de comandant d’aviació i fotògraf. Ningú millor que ell per a conversar sobre arquitectura, tecnologia i alguna cosa més que sorgeix a la conversa.
En Joan Grande és el director general d’U Energia, el darrer projecte d’una empresa fundada el 1892 i que sempre ha fet feina amb energia: primer gas, després electricitat.
El podcast és per a posar context a la tecnologia digital perquè és un canvi gros en tot el que pugueu imaginar: tot allò que pugui ser software serà software.
El registre és de tecnooptimisme, perquè anem sobrats de tecnocinisme i digindoència, a tots els rams, disciplines i redols socials. Així que miro de contribuir a l’equilibri.
Si no voleu sentir a parlar dels beneficis de la tecnologia digital, aquest no és el vostre podcast.
Els canvis importants solen fer por. Si els caçadors-recol·lectors del Paleolític haguessin demanat un informe sobre les conseqüències de l’agricultura, possiblement l’haurien prohibit. No va passar i va haver-hi un canvi de període cap al Neolític.
Quan el meu avi tenia trenta anys, el 80% de la població es dedicava a l’agricultura. Si li haguessin dit que noranta anys després els pagesos no arribarien al 10%, i que el seu nét faria feina en una cosa que no existia, no s’ho hauria cregut.
Però aquí som.
I avui tot va més de pressa que el 1930.
La generació del meu avi va viure els canvis amb certa suavitat lineal, però per a nosaltres seran exponencials; tan ràpids com el creixement de grans d’arròs a les dues darreres fileres del tauler d’escacs de Sissa.
Oposar-nos-hi no és pas la solució, perquè quedarem al marge. No és gens divertit esdevenir irrellevant, una cosa que és encara pitjor que l’explotació:
Potser al segle XXI les revoltes populistes no s’organitzaran contra una elit econòmica que explota la gent, sinó contra una elit econòmica que ja no necessita la gent. Podria ser perfectament una batalla perduda. És molt més difícil lluitar contra la irrellevància que contra l’explotació.
—Noah Harari, Yuval. 21 lliçons per al segle XXI
Per no esdevenir irrellevants, ara és el moment d’acceptar els canvis que vénen i incorporar-nos-hi decidits.
El podcast és una bona eina per opinar. Quan ho fem per escrit, com aquí i a les xarxes socials, tenim moltes possibilitats de patir malentesos. La veu és una cosa totalment diferent; permet transmetre el to personal i és més fàcil expressar el context. El mitjà escrit té el to de qui et llegeix; a les xarxes socials tothom té el seu modus xarxendi, que influeix fortament en la qual cosa diem i com llegim què diuen els altres. Al podcast no, perquè la veu permet expressar el to.
La durada de gravació és tanta com la conversa o el tema demani; la durada per a escoltar-lo és la que vosaltres decidiu.
El mitjà digital permet que dosifiqueu un capítol de dues hores en quatre estones de trenta minuts.
No és res nou, ho fem amb els llibres. ¿Per què no també amb la veu, quan s’ha alliberat de les graelles rígides de les programacions de les emissores de ràdio?
La periodicitat és tan aleatòria com la durada.
Hi ha qui troba que cal una periodicitat fixa –i fins i tot demana disculpes quan no l’aconsegueix. Trobo que són tics heretats d’una època pre-internet d’escassetat de mitjans. Avui passa tot el contrari: l’abundància arriba a l’excés. Són tants, els podcast interessants per a escoltar, que els regulars acaben acumulant-se i els irregulars són una sorpresa quan presenten un capítol nou –és una percepció personal.
Per a seguir els podcast de periodicitat irregular, com aquest, us recomano la subscripció mitjançant alguna app que tingui notificacions pels capítols nous.
És un podcast personal i per això no li he posat nom. A internet el més important som les persones i no necessitem pas cap emissora ni capçalera per a publicar.
És un podcast personal i per això no li he posat nom. Podeu usar el meu per a trobar-lo i subscriure-vos-hi.
Els noms de producte i títols també trobo que són una herència del món de la comunicació analògica de la premsa, ràdio i televisió.
Amb el podcast no faig un producte perquè jo no sóc pas un producte.
Si sou aquí és perquè l’heu trobat, però possiblement us serà més còmode escoltar-lo a una app pel mòbil.
A les apps sol haver-hi un cercador i bastarà entrar-hi ‘Benjamí Villoslada’ per a trobar el podcast i subscriure-us-hi –mireu les dates, perquè programes de ràdio del passat també estan publicats com a podcast.
Pels podcasts no existeix un equivalent als cercadors web, que el veuen tot. És un desavantatge –de moment– pels podcasts que en complica una mica la difusió. La meva tàctica és publicar el podcast a totes les plataformes més populars –són lincades a aquesta mateixa plana. Així m’hi trobareu si feu servir l’app d’una o altra plataforma.
Els oients més experts en podcast solen demanar-me ‘el fil RSS’ per a subscriure-s’hi. Al final, és el més fàcil i universal.
Disponible a: fil RSS, Anchor, Google Podcasts, Pocket Casts, RadioPublic, Breaker, Overcast, Stitcher, Castbox
Descobreix com a l’Aixeta.
Imatges: Howard Lawrence B a l’Unsplash / Nathan Dumlao a l’Unsplash / Heather Zabriskie a l’Unsplash
