Els automatismes ‘cebolletístics’ de la xarxa em recorden que, ara fa un any, parlava dels iPhone al nou Govern de les Illes Balears. Un any després podem dir que no en necessitem cap. A continuació us ho explico per a il·lustrar que cap tecnologia és tant important; que és artificial –i un error– aferrar-se a una marca. Per important que sembli.
Na Cristina Ros acaba així el seu article «A veure què feim amb els semàfors» del dimarts:
«Igual que varen desaparèixer aquells guardes urbans damunt una troneta que organitzaven el trànsit, tenc per mi que als semàfors els queden quatre informatius. O no, Benjamí Villoslada?»
La meva bolla de vidre té niguls a l’hora de veure els detalls, però tinc ben clara una cosa general: si una tecnologia digital pot fer una feina, acabarà fent-la. És qüestió de temps i qualsevol resistència és fútil.
Si vas al MWC amb la intenció de descobrir quelcom que et sorprengui, una de dues: o el darrer any no has llegit prou, o alguna empresa que fa coses genials té una divisió de màrqueting penosa. Vaig anar al MWC per observar el tictac que s’hi respirava, una cosa que no es transmet a cap plana web, aplicació ni vídeo.
Comentaris recents