El Parlament dirà si pren la ILP del GOB en consideració

Govern, Societat
—Apunt original: 27 de novembre de 2022.
—Actualització, el 28 de novembre de 2022 amb l'entrevista de VilaWeb al president del GOB [anar-hi directament].

Demà passat, 29 de novembre de 2022, el Parlament de les Illes Balears decidirà si pren en consideració la ILP del GOB. Passarà després que el president del GOB la defensi en 15 minuts d’exposició.

El del dimarts és un acte simbòlic, breu, d’una cosa que està decidida després de trobades diverses als bars, amb uns, i als despatxos amb uns altres.

N’he pogut saber alguna cosa, en converses privades, per mor d’haver expressat aquí la meva anàlisi a l’apunt La ILP del GOB pel benestar de les generacions presents i futures és absolutista i autoritària, que ha tingut 2.170 visites de 924 persones. A Mallorca les coses interessants van en privat perquè som de perfil baix –jo no; la vida és massa curta per anul·lar-la en dies de por.

Vaig fer un segon apunt, “Avui per demà” és una estafa populista del GOB per a resumir el primer apunt un parell de dies abans de la manifestació de suport de la ILP, que signarien 12.000 persones. A la manifestació no hi anaren ni 2.000 persones, però prou mitjans varen repetir les 4.000 que va dir el GOB, algun ho va pujar a 5.000 i la majoria es va quedar en alguna cosa entre 2.000 i 3.000.

Què publiquin és secundari, perquè les podeu comptar vosaltres mateixos:


Per columnes i fileres, grosso modo, me’n varen sortir 1.600. Algú que les va comptar em va dir que 1.400. Per què cap mitja ni polític va dir la realitat que tothom pot veure a la foto? Paul Graham ho explica prou bé:

Sembla que és una constant al llarg de la història: en tots els períodes, la gent creia coses que eren ridícules i s’hi creien amb tanta força que t’hauries ficat en terribles problemes per dir el contrari.

What You Can’t Say

La resposta del president del GOB –i la seva tropa– ha estat intentar ficar-me en problemes per haver dit el contrari. En algun moment han volgut fer veure que raonen, però mai no han presentat cap raonament sòlid. Fet i fet, els raonaments han fet evident la seva voluntat de confondre. Algú, aplicant el principi de Hanlon, m’ha dit que no és maldat sinó estupidesa. Jo he vist prou maldat.

No és cap misteri per què algunes persones contesten les crítiques raonades amb confusió, amb acusacions greus i falses, amb desqualificacions personals, professionals i físiques. Els professionals de la psicologia ens ajuden a saber per què passa. Aquests comportaments són recurrents entre els demagogs, populistes i feixistes (en ordre d’agressivitat) de tots els colors polítics.

Miro de tenir cura d’argumentar què dic, i aquest cop no és una excepció.

La ILP és absolutista i autoritària

La meva crítica es basa en l’absolutisme i autoritarisme que supura la ILP del GOB:

  • Cap càrrec electe no pot influir en La Comissió, que és a una conselleria just perquè els hi pagui les cadires i la maquinària.
  • La Comissió és d’intervenció necessària en tots els projectes rellevants –pressupostos inclosos.
  • Les resolucions de La Comissió són vinculants.
  • Les negatives de la Comissió signifiquen desistir del projecte.
  • En cas d’insistir en el projecte, el promotor electe està obligat a fer una consulta popular amb preguntes dirigides per La Comissió.

No hi ha cap precedent d’una Comissió tan absolutista i autoritària enlloc. Ni tan sols a la llei gal·lesa en la qual s’han inspirat. Si aquella llei s’ha aprovat automàgicament la seva també s’hauria d’aprovar, diuen. No. A Gal·les aconsellen, fomenten i promouen, però a les Illes pretenen intervenir i obligar. Vaig publicar evidències al primer apunt.

Spoiler: no se’n sortiran pas perquè s’imposarà la democràcia –i que sigui així molt de temps, creuem els dits 🤞

La paraula ‘desistir’

El president del GOB ha intentat fer veure que no és pas cap cosa estranya, que les negatives de la comissió signifiquin desistir dels projectes del govern. Ho ha fet mostrant la llei que estableix les atribucions del Consell de Govern de les Illes Balears, i que inclou la paraula ‘desistir’:


La frase “mesclar ous amb caragols” no expressa amb prou contundència la confusió que pretén provocar el president del GOB

Quan dic que “CAP llei no té la paraula DESISTIR” em refereixo a les lleis equiparables amb la ILP del GOB.

No, no hi és a la llei gal·lesa.

Tampoc no hi és a la llei 10/2019 de canvi climàtic i transició energètica que també diuen que varen tenir en compte per a redactar la seva ILP.

Les lleis de referència pel GOB parlen d’aconsellar, assessorar, consultar i promoure. Enlloc no diuen que faran desistir de res a cap polític electe.

La llei que diu les atribucions del Consell de Govern –escollit per la ciutadania a les urnes– inclou la paraula ‘desistir’. Perquè toca, i tant que sí. Però per motius molt diferents.

El president del GOB ens vol fer creure que és una cosa equiparable. Tot seguit dispara contra la meva activitat professional com a mentor: “Esper que les mentories no siguin així”. Les meves mentories altruistes (*) són privades, i per lleialtat als ‘mentee’ no entraré en detalls. Ho haurien de dir ells, si soc això que diu.

(*) Dalt parlava de maldat; és el que cal per a ridiculitzar una feina altruista (les mentories) des de la presidència d'una associació carregada de voluntaris.

Mentrestant, la seva activitat com a president del GOB, és pública. La qualitat de la seva feina com a professor funcionari no m’interessa mentre no maltracti a ningú.

Quant a l’ecologisme, que ha trinxat com mai no havia fet cap president anterior —és el Bauzá del GOB— en el futur mereixem una defensa científica de l’ecologisme sense haver de renunciar als nostres drets democràtics.

“Mentider i difamador sense feina”

És prou contradictori que diguis ‘difamador’ a algú que ha criticat la seva Comissió, i que tot seguit el desacreditis (això és, ‘difamar’) en la seva vida personal (“té poques feines i és comprensible que cerqui entreteniments”), l’honor (“menteix, difama”) i vida professional (“pobre bitòleg de poques feines, és mentor”).

El del darrer paràgraf és per a mostrar certa contradicció. La següent imatge és per a dir que no m’invento els seus atacs personals, a més d’il·lustrar fins on arriba el pensament sistèmic del president del GOB:


Obre el tuit dient que jo no sé llegir, per a continuació publicar el que se suposa que no sé llegir, però que precisament diu allò que jo critico.

El Comitè que nomena el parlament està proposat pel president de La Comissió. L‘única possibilitat d’influir democràticament s’acaba quan el Parlament nomena el president, que escollirà El Comité que ens haurem de menjar amb patates.

Què passa si el parlament no aprova Comitè proposat pel President de La Comissió?

Res.

L’important no són els noms, sinó la capacitat de La Comissió per aturar les iniciatives dels polítics electes. El Comité, el formi qui el formi, vesteix La Comissió “d’intervenció necessària” en qualsevol projecte rellevant del govern electe. Si La Comissió ho diu, caldrà “desistir” sense que ningú, ni la conselleria que els acull, pugui fer res: “no intervindrà en les decisions de la Comissió”. Ho diu l’article 8.

I si no vols “desistir”, doncs bé…

TU SABRAS…

Has de fer una consulta popular dirigida, i pot passar que no serveixi un resultat positiu pel projecte.

Aquests són els mecanismes que fa servir l’extrema dreta feixista per a boicotejar la democràcia des de dins:

1) que el Parlament electe nomeni, just per a guardar les formes, una comissió que jo escullo; 2) ningú electe no pot contradir la meva comissió, que no respecta la voluntat dels polítics electes.

Tot plegat dic que la ILP és absolutista i autoritària.

El populisme no és de dretes ni d’esquerres, són promotors de la ira com a motor de mobilització electoral, que pretén arribar al Govern amb un sol objectiu, venjar-se, no governar.

Manual del populisme, per Xavi Domínguez

Entrevista de VilaWeb

Actualització del 28-11-2022. VilaWeb ha publicat l'entrevista un parell d'hores després de la primera versió d'aquest apunt de blog.

A l’entrevista de VilaWeb el president del GOB valida què he dit en aquest apunt de blog. Però ho disfressa. Per a rebaixar el perfil autoritari de la llei, falseja què diu la ILP.

Què diu l’Amadeu Corbera:

La llei farà que s’emetin informes sobre projectes, que no seran vinculants, però sí necessaris. Per tant, tendrem una llista d’arguments a favor i en contra dels projectes. Les institucions els podran tirar endavant, però hauran de justificar per què. Hauran de passar una espècie de passeig de la vergonya. Per exemple, volen augmentar el nombre de places turístiques? D’acord, però els informes diuen que això tindrà un impacte negatiu ara i en el futur. Ho vols fer igualment? Doncs justifica per què vols perjudicar els teus fills.

(Negretes meves)

Què diu la ILP:


A l’entrevista, el president del GOB diu que els informes no són vinculants, PERÒ en llegir el text, resulta que:

  • Si l’informe de La Comissió diu que no li agrada la teva proposta, pots modificar la proposta fins que li agradi a La Comissió.
  • Si no vols modificar la proposta, pots desistir-ne. Sinònims: renunciar-hi, retirar-la, abandonar-la.
  • Si no vols desistir, has de consultar la ciutadania. Les preguntes no són lliures pel promotor de la proposta. El Corbera les defineix com “una espècie de passeig de la vergonya” on el teu paper és “justificar per què vols perjudicar els teus fills”.

Per a captar l’esperit, un cas pràctic de la vida quotidiana. No vols brou?

  • Pots modificar la teva idea i voler brou.
  • Si no vols canviar d’idea, pots desistir de sopar.
  • Si vols sopar, justifica per què vols perjudicar la teva salut anant al llit sense sopar. Hi haurà una votació.
  • Si el resultat diu que poses en perill la teva salut, rebràs un merescut alliçonament que et faci passar vergonya.
  • Si el resultat diu que tens dret a no voler brou, hauràs de prendre mesures adreçades a neutralitzar el possible impacte negatiu de la teva inanició i garantir que no perjudiques el teu benestar, ço és, DUES TASSES!

El totalitarisme és evident, perquè la ILP del GOB aboleix i ignora el dret dels polítics electes de portar endavant els projectes pels quals els han votat. El president del GOB explica per què a l’entrevista:

Veim que les institucions que van néixer per trobar-hi solucions no serveixen o no serveixen tant com s’havia esperat. Més aviat, a vegades són més part del problema que no de la solució. Com que no podem descansar o confiar absolutament en la via institucional, necessitam reinventar solucions populars per redreçar-ho. És una mostra més del dinamisme i de la massa crítica de l’ecologisme de les Illes, que és capaç d’innovar i importar solucions de la resta del món que aquí ni es veuen ni se somien. Perquè tenim una classe política incapaç de pensar més enllà d’allò que veu a dos pams. I, per tant, ho feim nosaltres.

(Negretes meves)

El concepte “solucions populars” és prou inquietant. Canvieu “programa electoral” per “ILP del GOB” al següent paràgraf del Manual del populisme; recordeu el concepte “passeig de la vergonya” en llegir “vehicles de venjança, promotors de l’odi i amants de la polarització”:

El seu programa electoral es construeix sobre la base dels errors dels partits tradicionals. No són alternativa, són vehicles de venjança, promotors de l’odi i amants de la polarització.

Manual del populisme, per Xavi Domínguez

En vista del que fa VOX als parlaments, la frase sembla dirigida a ells.

Volem que al Govern de les Illes Balears hi hagi una comissió que, per llei, organitza “passadissos de la vergonya”? No ens basta VOX per a minar la democràcia des de dins?

Ningú no podrà escapar dels informes que Amadeu Corbera diu que no són vinculants, però la seva llei diu que és vinculant per a qualsevol cosa rellevant que faci el Govern de les Illes Balears:


La ILP del GOB és de vinculació quàntica: és vinculant i no ho és al mateix temps.

És la ILP de Schrödinger.

Dimarts 29 de novembre de 2022

A partir del dimarts sabrem quina és la següent passa amb la ILP.

Servirà per al meu recompte personal de línies vermelles, perquè no em fa ganes votar ningú el maig de 2023. L’absolutisme, autoritarisme i xenofòbia per a mi són línies vermelles de primera categoria.

La meva estratègia és tan trista com comptar línies vermelles a cada partit, i votar el que en tingui menys.

Votaré amb una pinça al nas, suposo.


Imatge: de Priscilla Du Preez a l’Unsplash

, , , , , , ,

Compartir

Entrada anterior
La ràdio i jo (adeu, FM)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.