No he assistit a la festa del 25è aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca, perquè ara no toca que em convidin a aquestes coses. La meva percepció del que va passar no és per les notes personals que jo hagués pogut prendre en directe, sinó per la crònica de de l’ARA Balears, que m’ha posat els pèls drets.
Aquesta legislatura teniem una fita: aconseguir banda ampla arreu de les Illes Balears. És una infraestructura tant clarament necessària com ho era l’electricitat el segle passat. Sense fibra òptica abundant no tindríem cap base per a fer possible un canvi econòmic pel nostre país; no podríem anar des del model de ‘sol i platja’ cap a ‘sol i dades’.
Mentre llegeixo que encara no hem canviat el model econòmic de les Illes Balears, recordo la de cops que he explicat la feinada que s’ha fet posant infraestructures digitals, singulars a Europa, per a provocar un canvi cap a l’economia de la quarta revolució industrial.
Diuen que no hem canviat el model econòmic del país com si per a tothom fos obvi que es pogués canviar en només tres anys i mig. Directament, a pèl i sense tenir súper-poders tipus Marvel.
Cada cop que parlo de la robòtica hi ha qui posa pegues perquè obligarà moltes persones a cambiar de feina. I tenen raó, perquè seran moltes. Moltíssimes. A totes les cases hi haurà algú afectat. Fins i tot famílies senceres; tantes que el canvi econòmic potser afectarà al 80% de la població.
No és res nou que no hagi passat abans. Ho vam superar i avui tenim feines completament diferents. La majoria n’estem contents. Els que no –i és molt comprensible– tampoc no estarien pas millor amb aquella feina que vam perdre: pagès.
Comentaris recents