Avui, mentre sopàvem, ha sorgit un comentari sobre la humitat a les parets dels baixos d’una casa que tenim a Sineu, devora l’església.
He dit que possiblement és per mor del material que hi ha devall la casa, que fa pujar l’aigua per capil·laritat. Que la casa és a la part alta del poble, i que per això el problema és menor. A les zones més baixes de Sineu l’aigua s’acumula –o circula amb més intensitat– i la cosa es complica. Algun veí m’havia explica que, en ploure molt, tenia problemes perquè el trespol es movia fins al punt de trencar les parets de les cases.
He recordar que un picapedrer em va explicar, devers el 2000, fa 14 anys, que Sineu és damunt roques de pinyolí.
Al desembre em feren una llarga entrevista per la revista PC Actual de la que n’han publicat aquest resum: Por su parte, Benjamí Villoslada, fundador en 2005 del sistema de promoción de noticias Menéame, se queja de que es muy fácil hacer amarillismo en este punto y arremete contra las «conspiranoias». «Creo que hay que ejercer la presunción de inocencia. Si delinquen [los de Google], entonces hay que juzgarlos, no antes», responde. Abans de dir que calia exercir la presumpció d’innocència vaig mirar d’argumentar-ho un poc. Dit sol és poc demagògic. Copiaferro els meus arguments per aquesta part de l’entrevista:
El FriendFeed permet seguir què publiquen amics, coneguts i saludats al llarg i ample d’això que en diuen web 2.0 –i que és 1.1 com a molt. Tot plegat ja ho podíem fer amb els fils de subscripció i programari agregador clàssic –si voleu saber què són, al menú d’aquest blog hi trobareu l’enllaç cap un apunt on vaig intentar explicar-ho fàcil. La diferència és que el FriendFeed està orientat a persones i no als diferents fils dels llocs on publica la persona. Amb el FriendFeed ens subscrivim a tot el què fa un individu amb una sola acció. Ens assabentem de llocs on publica que abans no coneixem pas. Cal ser selectiu, perquè algunes persones publiquen molt i no […]
M’han convidat a un «Test de mallorquinitat» dins el Facebook. En omplir-lo he rigut per ses butxaques, us el recoman. No diré quina és la sorpresa del final, però aquí teniu una pista: Per cert, mem si qualcú intenta no fer es test perfecte, que si no no té gràcia… no tothom pot ser renét del rei En Jaume! ÿs una queixa de l’autor, en Bartomeu Vallori. Si és que quan els mallorquins ens posam d’acord. Al Facebook cada dia hi rebo un caramull de convidamentes a jocs sense gràcia, aplicacions presumptament esponeroses, i spam. Molt spam. Sobretot de parides 2.0 i polític: «apunta’t al grup de suport a l’Artur Pi Cavots». Au va, si jo ni em suporto a […]
Comentaris recents