Desinformació al darrer Zoom d’IB3 Televisió

L’edició del 8 de maig de 2021 del programa Zoom d’IB3, Comerç, el cop de clic, està carregat de desinformació. A continuació explicaré per què m’ho sembla.

Escric aquest apunt de blog perquè:

  • Rebre informació veraç és un dret (Constitució espanyola, article 20-1d).
  • El comerç serà digital i cal que tinguem tota la informació per a saber quins camins podem seguir. Afecta els comerciants, que és una part de la societat, però també afecta els clients, que ho som tots. Estar ben informats és imprescindible per un canvi tan gros.

EDICIÓ EL 18-05-2021: Vaig veure el reportatge d’IB3 un parell de dies després d’enviar un article a VIA Empresa. Intento expressar-hi més o menys el mateix que aquí, però per un altre context que és més breu –però no més curt. Avui l’han publicat.

Introducció: per què és important estar ben informats

El comerç digital és un canvi petit amb relació a més canvis que arriben. Per exemple, el terrabastall de la mobilitat autònoma afectarà encara més negocis. Mentrestant, avui ignorem els vehicles autònoms talment en el passat ignorarem l’arribada del comerç digital.

Per exemple, vaig fer l’exercici de cercar quants cops El País havia parlat de l’avanç d’Amazon entre els anys 2000 i 2010. Gairebé gens, en deu anys, i sempre en registre escèptic. El 2002 diuen que Amazon comença a tenir beneficis, però que bah. Havia passat perquè s’havien llevat del cap la idea faraònica de vendre de tot per internet i regalaven ports:

Los analistas explican este buen resultado [de Amazon] por la agresiva campaña de ventas que incluía la entrega gratuita en territorio de EE UU de todos los pedidos cuyo importe excediera de 99 dólares. También ha influido el recorte de gastos gracias a la política de centrarse en la venta de libros, vídeos y software, abandonando sus planes faraónicos de vender todo tipo de productos por Internet.

El País, 23-01-2002

L’escepticisme regnant amb Amazon és prou clar a la darrera frase de la crònica. Aquell mateix any, el 2002, El País només publicaria dos titulars més sobre Amazon. Vaig fer l’exercici de cercar-hi articles tota la dècada 2000-2010, i les notícies sempre eren per a relativitzar-ne la viabilitat.

Finalment va passar el que explicàvem pocs “gurús” i “il·luminats”, sempre dit amb menyspreu.

Fa més de vint anys que publico sobre el que veig venir. Darrerament faig servir el cas d’Amazon, Netflix i Uber per a il·lustrar com funcionen les organitzacions exponencials basades en tecnologia digital. A la plana 7 de la darrera ponència hi trobareu un gràfic sobre el creixement d’Amazon. Recorda el gràfic de la plana 4 per a il·lustrar la potència de l’exponencial: ¿quants de cops cal doblegar un paper perquè el regruix arribi des de la terra fins a la lluna? Només 42.

Amazon és un monopoli perquè molta gent va dir “bah” mentre era a la part plana de la gràfica. 

Però ai, de cop, a partir de 2010.

I aiai, a partir del 2015.

Aiaiai, el 2020 amb la pandèmia!

Ara és massa tard. Si el 1995-2000 algú s’hi hagués posat, potser ara tindríem alguna organització exponencial semblant a Amazon fent-los-hi la competència des d’aquí. Els xinesos hi són, però Alibaba Group és del 4 d’abril de 1999.

Al paràgraf anterior dic que és massa tard, però per imitar Amazon. Avui no té gaire sentit voler-ne fer un, d’Amazon, però és el que es transmet el darrer Zoom d’IB3. En digital hi ha moltíssimes més coses per a fer. En realitat és gairebé tot per a fer, però semblem incapaços de veure-ho. Estem massa ocupats cercant com “plantar cara a Amazon” perquè amenaça el “comerç tradicional”. Sembla que ningú no vol pensar des de fora de la seva caixa.

He viscut casos semblants quan Microsoft era un monopoli més gros que no pas ara. Alguns hi vàrem plantar cara amb un model econòmic i tecnològic radicalment diferent: el programari lliure. Passarem un parell de dècades de travessera pel desert. Ens deien “bah, quatre freaks“. Aquest blog encara conserva algun d’aquells episodis. Avui Microsoft és un actor important en programari lliure. Abans ho varen ser Google, IBM i Apple. Facebook també ho és, encara que no ho sembli. El model econòmic està canviant cap a la venda de serveis en comptes de llicències. Hi ha més oportunitats per a tothom, perquè també ha canviat el model de desenvolupament.

Sempre hi ha quelcom nou per a fer, i sobretot en digital.

A l’apunt escric el qualificatiu ‘tradicional’ entre cometes perquè és com ho diuen els empresaris que se senten amenaçats. La paraula ‘tradicional’ és l’explicació de per què no poden veure que, en realitat, en digital està gairebé tot per a fer.

TL;DR (Too Long; Don’t Read)

Aquest apunt de blog no va pels ‘tradicionals’. De fet, pot passar que alguns s’enfadin. Els animo a recordar el dret constitucional a la informació veraç. Si no hi hagués desinformació, aquest apunt de blog no tindria sentit i no l’hauria escrit.

Els fabricants d’espelmes no feren les bombetes i els fabricants de paper carbó no feren les fotocopiadores. Els meus arguments són per als qui estan disposats a pensar des de fora de la caixa i a continuació cremar-la, perquè tornar-hi significaria regressar a un passat sense futur.

Després d’aquesta introducció per a situar-vos, explicaré què he vist al programa Zoom d’IB3. Sense ser exhaustiu, perquè el podeu veure vosaltres mateixos a la carta. Just citaré què m’ha cridat l’atenció.

Finalment, diré per quines coses crec que desinforma. Aquí potser caldrà que m’estengui un poc, puix que la desinformació és important i caldrà usar arguments.

Part 1: resum de l’IB3 Zoom del 8 de maig de 2021

El relat comença amb l’experiència d’un repartidor. Feia feina fabricant gelats, va haver-hi un ERO i va perdre la feina. Se’l veu raonablement satisfet i no sembla que hagi perdut gaire, perquè diu que abans feia feina a 30 graus sota zero dins càmeres. Fa set anys que és repartidor. Diu que l’estressa la necessitat d’arribar arreu sense que tanquin. Li agrada que la gent sol obrir la porta contenta en rebre a compra. Sembla un transportista empàtic i sense gaires queixes per la seva feina. No porta una furgoneta amb els colors d’Amazon, sinó de TIPSA i reparteix paquets de diverses procedències, però s’hi mesclen imatges de paquets que venen d’Amazon.

Després d’explicar el cas d’una clienta que cada cop compra més en digital, el reportatge passa a la quantitat de residus i CO2 que significa la distribució del comerç digital. “L’economia digital és el responsable del 4% de les emissions mundials i es duplicarà en quatre anys”, diuen. Tot seguit, una “investigadora en tecnologia de computadors”, Belén Bermejo, diu que “un clic a unes sabates és una bombeta de 60W encesa una hora”.

A continuació entrevisten Immaculada Salamanca, responsable d’R+D+I de la Fundació BIT, que enfoca el comerç digital a comprar en local i no només a una plana web: WhatsApps, Facebook, Instagram i altres xarxes. No com una meta, sinó com una cosa més per a fer comerç local. “D’aquí cap a la gent d’aquí; els que estem a prop”.

Tot seguit, Marta Prunés, de Lila i els Contes, explica la seva experiència. S’han decidit a fer una botiga digital pròpia. Expliquen que és una feinada perquè han hagut d’entrar 3.000 articles dos cops: “al programa i a la plana web”. Fan una consulta, a la Fundació BIT, sobre màrqueting digital i posicionament. Prunés diu que volen ser diferents d’Amazon: ells són prescriptors. Diuen que a Amazon només fan diners; que no fan territori, xarxa ni comunitat.

A continuació Sion Palou, de Calçats Melchor, creu que té preus competitius en relació amb internet. Troba que no tot es pot digitalitzar, com ara una cafeteria, però que “les autoritats tenen la idea que ens hem de digitalitzar tots”. Només ha venut dos parells, en sis anys, a un lloc que no defineix, però que entenc que és un marketplace local. Diu que un petit comerç no té la infraestructura ni els mitjans necessaris. Hauria de tenir una persona contractada “només per la tenda online, si funciona” perquè “no pots estar aquí, atenent els clients i ai, m’ha arribat una comanda; me’n vaig al magatzem i me’n vaig a correus, ara tornaré; no ho pots fer”. Diu que Amazon és un monopoli que paga seguretat social per a 200 persones, però que destrueixen molta més feina. Mentre explica que un client normal s’emprova dotze parells de sabates, entra un client: “vinc a cercar les típiques sabates, de cara a l’estiu, que s’adaptin bé al peu perquè el contrari és complicat, no?”. Compra les primeres sabates que s’emprova.

En Palou va a una reunió de la patronal AFEDECO (Federación de Empresarios de Comercio y Servicios de Baleares). Volen parlar “del mercat que ens afecta, el mercat d’Amazon. Sobretot jo crec que hauríem de parlar del mercat digital versus el mercat de proximitat”, diu el president Toni Gayá. Palou creu que no tot es pot digitalitzar i que no és just competir amb gent que no paga els mateixos impostos, perquè “els nostres queden a la ciutat”.

 El vicepresident de l’AFEDECO, Miguel Ángel Salvá, hi està d’acord. Les empreses digitals paguen “a un paradís fiscal, Irlanda, on sigui. Ni IVAs, ni IRPFs, ni coses d’aquestes rares. Aquí, nosaltres, tots a pagar i això sí que és veritat”.

El president Gayá ho subratlla des de la perspectiva d’allò que ha dit que cal parlar, el mercat digital versus el de proximitat: “A nosaltres se’ns exigeix una sèrie de coses que a una plataforma online ningú els hi exigeix. Però és més, els repartidors són gent que cobra una misèria que han de repartir paquets, si sí, si sí, un nombre concret, i sigui allà on sigui a Palma, sigui a Manacor, sigui a Artà o sigui a Sóller. Si això no és precarietat laboral, no sé de què estem xerrant”.

Hi torna el vicepresident Salvà: “Aquí a Palma, és un dels llocs de major trànsit d’Amazon de tot Espanya” i el president hi afegeix que “és molt complicat que el mercat virtual funcioni si no s’implica l’administració perquè ningú, ni tu a sa sabateria ni en Miquel a sa tenda ni qualsevol de nosaltres pot muntar una pàgina que pugui competir amb ningú. De fet, tot sabem que ses pàgines virtuals de ses tendes petites perden doblers de per tot”. Finalment, el vicepresident tanca les peticions a l’administració: “jo no sé què més necessiten veure aquests senyors, de l’administració, per veure que Palma s’està morint; el comerç de Palma s’està morint, i seria importantíssim aturar aquest tema d’Amazon com fos”.

A continuació, el relat del reportatge és per a explicar el creixement d’Amazon. Els 320.000 M que ha facturat i “és la 4a empresa més poderosa del planeta”. També sobre Jeff Bezos: “la multinacional fundada per l’home més ric del món, s’apropa al milió d’empleats, no té cap sindicat i encadena crítiques per la precarietat de la plantilla”. Les imatges són de l’empresa del repartidor de la primera part del programa, TIPSA, però aquest cop mostrant moltes furgonetes d’Amazon. S’usen expressions com “els tentacles del gegant” per a dir que “també arriben a les balears, on Amazon opera a través de quatre companyies de distribució que, a la vegada, subcontracten l’emmagatzematge i el repartiment de paqueteria a empreses de treball temporal. Un model polèmic que se suma al rumor sobre l’aterratge d’Amazon al polígon de Son Morro”. Diuen que això ha encès totes les alarmes del comerç local i que “és David contra Goliat en la guerra del clic”.

Tot seguit, el reportatge diu que “a més del cop al comerç tradicional, el consum en línia també amaga perills per la salut”. Enceten aquesta part entrevistant Fran Antonete, psicòleg de la Fundació Projecte Home Balears. Diu que qualsevol cosa gratificant es pot convertir en una cosa addictiva. Tot seguit mostren el cas de na Maria (anonimitzat), que va gastar entre 60.000 i 70.000 euros en un any. Passava el dia volent estar sola davant l’ordinador, i que no sortia de casa ni es relacionava amb ningú. Tampoc no arribava a obrir les caixes perquè el satisfactori era comprar. La veu en off diu que aquest problema afecta un 16% de la població.

El programa acaba amb un rètol dient que Amazon ha rebutjat participar en el programa.

Part 2: per què desinforma l’IB3 Zoom contra Amazon

En veure els títols de crèdit queda clar que tot plegat va contra Amazon.

El reportatge comença explicant el dia a dia d’un repartidor.

La realitat social és que hi ha prou gent que té feines típiques de la segona revolució industrial: en cadena, rutinàries, que necessiten poca qualificació però prou força, paciència i voluntat. El repartidor és un ofici que fa servir el comerç digital, però també el tradicional. Res del que us envolta se n’ha escapat, i tant fa allà on ho hàgiu comprat.

Fet i fet, quan compreu al “comerç tradicional”, el darrer tram fins a casa el feu a peu o en un vehicle propi. El producte no és a cap nau industrial eixuta, sinó a una botiga ben il·luminada, calefactada o refrigerada segons quina sigui la temperatura exterior. Ningú no ha comptat –que jo hagi vist– l’estalvi en desplaçaments individuals que suposen les compres a internet. En cas que arribin al centre de treball, és només un desplaçament de repartidor per a un grup que després, individualment, aprofitarà la tornada a casa per a transportar la compra. Aleshores podríem dir que les compres per internet, viatgen en transport públic.

A més del CO2 del transport de les compres a internet, a IB3 Zoom també calculen la despesa en embalatges. Sabeu qui deixa més residus en embalatges que les llars, i que per això paga més? Exacte, el “comerç tradicional”. No, ells no reben les compres a granel. Tampoc no les porten repartidors amb sous millors. De fet, el repartidor explica que el seu estrès és per arribar a llocs que tancaran. Les llars no tanquen pas; el “comerç tradicional” sol tancar entre quatre i cinc hores a partir de les 13h.

Fins aquí les crítiques del reportatge pel comerç digital són reversibles: petjada ecològica, remuneració pels llocs de treball poc qualificats. Ni el transportista del “comerç tradicional” està millor pagat ni tampoc el dependent, comparat amb què cobra qui omple, tanca i etiqueta caixes a les naus industrials de les plataformes digitals.

Mentre que les crítiques són reversibles, existeix un avantatge que mai no té el “comerç tradicional”: la quantitat de treballs altament qualificats. Només les digitals tenen llocs de treball per a persones amb talent, capaces d’innovar creant nou programari i maquinari. Estan molt ben pagats. No són pocs ni estan lluny; també són llocs de treball de proximitat. La majoria poden treballar en remot. En caldran molts més, perquè en digital és gairebé tot per a fer.

No ho dic pas d’oïda: el meu fill Arnau (23 anys, també bitòleg) ha migrat a Alemanya temporalment. El març va rebre una oferta d’Amazon Berlín: 90.000 Eur any. Quan torni a Mallorca, algun “comerç tradicional” estarà disposat a pagar-li això? O un terç menys per un lloc similar. No. Seguirà teletreballant amb Alemanya des de Mallorca. Berlín, Londres i Barcelona són els tres llocs d’Europa on hi ha més gent pensant fora de la caixa –i cremant caixes.

(Nota: no va canviar pas de feina i vàrem estar d’acord en l’estratègia; els diners no ho són tot i menys en la carrera d’algú tan jove. Això no és una defensa encegada d’Amazon, sinó un raonament assertiu)

Algunes posicions de les plataformes digitals són per a treballar en modernització amb intel·ligència artificial, per a reduir la petjada ecològica, per a nous productes i serveis innovadors. Les inversions en forma de sous alts, arriben a més gent i serveixen per a explicar per què les organitzacions digitals exponencials sovint no tenen beneficis –és a les gràfiques que esmento a la introducció. Un front de futur és substituir radicalment la part que més combustibles fòssils consumeix: el transport. No només a base de vehicles autònoms i drons pel repartiment final, sinó també pel transport entre centres de distribució, venedors i fabricants.

El progrés exponencial de les renovables ha fet que en aquest moment hi hagi fins i tot excés d’energia elèctrica neta. A l’hora de comptar tot el consum, resulta que l’electricitat és poca cosa. La part grossa, a escala global, es consumeix en transport i calefacció. Cal reduir-la perquè crema combustibles fòssils.

Quant a la part elèctrica, Amazon ha migrat el 100% dels seus centres de dades a energia renovable. En realitat es pot dir el mateix de Google i Microsoft.

La Belén Bermejo diu que “un clic a unes sabates és una bombeta de 60W encesa una hora”. El clic consumeix energia neta, però el programa no dona aquesta dada. Anar a comprar les mateixes sabates al “comerç tradicional” del centre de la ciutat, quina petjada ecològica suposa? La calefacció de la botiga, funciona cremant gas?

Mentre els enginyers ben pagats d’Amazon treballen en la mobilitat autònoma amb energies renovables, el “comerç tradicional” voldria que arribeu, amb el vostre cotxe particular, fins al centre de les ciutats. Així és com ha anat fins ara. La darrera fou oposar-se a què el carrer Unió fos per a vianants. Aquesta reflexió no hi és, a l’IB3 Zoom del 8 de maig de 2021.

La visió de la responsable d’R+D+I de la Fundació BIT, Immaculada Salamanca, s’hi diu amb el llibre que varen publicar no fa gaire: Guia balear del comerç electrònic. En veure que hi expliquen que Etsy, Amazon i eBay no tenen “extensions per integrar-se a la seva web”, vaig preguntar a què es referien, perquè no trobava orientacions sobre l’ús de les API. La seva resposta fou “ens referim a si un venedor pot visualitzar a la seva web pròpia els productes que té publicats a aquestes plataformes. Entenem que una API pot fer moltes més coses. Hem procurat no utilitzar gaire tecnicismes”

A The Sideways Dictionary hi trobareu bones analogies per a entendre què és una API. La més votada és aquesta:

És com un cambrer d’un restaurant. El cambrer pren la comanda de menjar dels hostes i, a continuació, la lliura al personal de la cuina. El personal de la cuina prepara el menjar, lliura el menjar al cambrer i, a continuació, el cambrer torna l’ordre de menjar correcta al client.

The Sideways Dictionary.

Les API són la manera d’integrar diferents aplicacions, cosa que permet fer moltes coses, sí. Però sembla que a la Fundació BIT prefereixen parlar d’un web propi “d’aquí cap a la gent d’aquí; els que estem a prop”. El cas, però, és que aquesta estratègia no funciona. Basta seguir veient el reportatge per a veure per què.

Marta Prunés, de Lila i els Contes, explica la feinada d’haver d’entrar 3.000 articles dos cops: “al programa i a la plana web”. Si fas servir programari amb API, basta que les entris un cop  “al programa”, que és teu. Mitjançant les API, el programa parlarà amb totes les plataformes digitals amb qui facis acords –i també el teu web. Mostraran els teus articles i rebràs les comandes a només un lloc: el teu programa. El motor central és teu i res no està duplicat. Conté i expressa el teu coneixement. Podrà créixer a mesura que augmentin les vendes, calgui gestionar més devolucions, aplicar tractament de dades per detectar problemes i oportunitats, millorar processos amb intel·ligència artificial, etc.

L’absència d’APIs és impensable avui. Qui vol software que no parli amb ningú enmig d’un món interconnectat?

La visibilitat és la gran diferència entre tenir un web propi o estar al màxim de plataformes digitals. Les botigues d’Inditex es varen col·locar als centres de les ciutats. Els Zara sovint ocupen cinemes arruïnats pels videoclubs –després arruïnats per Netflix. Quan els Zara anaren lluny del centre, sempre fou a centres comercials. Una de les claus de l’èxit d’Inditex és ser allà on hi hagi trànsit de persones amb ganes de comprar. Aquestes mateixes persones ara van cap a les plataformes digitals més conegudes –és la nova versió dels centres comercials i els centres de les ciutats. Quan hi són, cerquen els productes que necessiten. Si no hi ets, a la plataforma, els teus articles són invisibles. És lògic que Prunés faci una consulta, a la Fundació BIT, sobre màrqueting digital i posicionament, però tampoc no funcionarà portar més visites a un web propi. La realitat no va per aquí des de fa un parell –mallorquí– d’anys.

  • Estar a les plataformes de comerç digital no és incompatible amb un web propi.
  • El comerç digital només és rendible escalant –a la introducció esmento les organitzacions exponencials. El mercat local només és per a fer proves de concepte i prototipatge, però difícilment sortirem de les pèrdues. Els primers beneficis arriben després d’haver escalat. 
  • Cal oblidar el “d’aquí cap a la gent d’aquí; els que estem a prop” i pensar d’aquí cap al món, perquè l’ecosistema digital ho permet. Quin sentit té traslladar les limitacions del món físic al món virtual? Seguir les tradicions. Sovint acaba en misèria.
    • A les Illes Balears tenim un cas d’èxit seguint aquesta visió: Perfume’s Club.
    • Les primeres plataformes digitals que han funcionat, nasqueren per atendre 250 milions de clients als USA i 1.500 milions a la Xina. Per a ells, botar a Europa és com quan basta afegir arròs perquè vindran dos més a dinar. Si mentrestant ens autolimitem al mercat local, què ens pot anar malament? –la pregunta és retòrica.
  • Abans d’escalar en solitari, puja dalt d’una plataforma digital que estigui pensada per a escalar i aprèn què porten bé i què fan malament. Des de dins, a la pràctica, lliure de manipulacions interessades i desinformació.
  • No usar API impedeix escalar des del primer minut.
  • Sempre hi som a temps, d’afegir API. Caldrà inversió i llençar feina, però és aprenentatge. Fracassa de pressa, fracassa barat i aprèn com fracassar menys en la següent passa. Escalar també és això.
  • Es pot ser prescriptor també a les plataformes de comerç digital. De fet, van per aquí les valoracions públiques dels clients. Són converses. Internet és un mercat de converses.
  • Un bon venedor pot arribar a ser prescriptor a escala mundial.
    • Un cas: la majoria d’afeccionats a les plomes estilogràfiques coneixem al Bobby, de Xangai, i la seva cura amb els plomins. El trobareu a totes les plataformes digitals amb seu a la Xina. Algú pot creure que el Bobby és una persona atenent a centenars de clients cada dia? Contesta de pressa sempre.
  • Els marketplace provoquen més converses entre clients i proveïdors que no pas els articles venuts i gestionats per la plataforma digital. Els xinesos són especialment atents, però cal conèixer-los i saber que mai diuen que no encara que la realitat sigui que no. Ho hem après a base de converses amb ells perquè els europeus, amb qui ens hi entendríem millor, simplement no hi sou.

He anat al web Lila i els Contes per a saber les dues coses que primer mirem prou clients: les despeses d’enviament i la política de devolucions. No ho he trobat. No és fàcil competir amb llocs on hi ha comentaris de clients explicant com els hi ha anat quan han tingut problemes. Els clients també som prescriptors. Fer comunitat també és permetre que els clients parlin entre si a llocs públics.

Sovint un motiu per comprar a Amazon és no tenir problemes amb els enviaments ni les devolucions. Han de respectar-ho tots els comerços que hi tenen parada. Si hi ha massa queixes creïbles, poden perdre el compte. Amazon els hi facilita serveis opcionals per a fer més fàcils els enviaments i les devolucions.

Quan les devolucions molesten a l’empresari, la venda en digital no funciona. Basta recordar per què va funcionar El Corte Inglés, al món analògic, encara que fos més car que la resta. Les plataformes digitals més conegudes respecten rigorosament les devolucions. En el cas d’eBay, arribaren a comprar PayPal per a garantir que tampoc no hi hauria cap problema a l’hora de tornar els diners.

“A lo largo de la historia, las comunidades comenzaron con una base geográfica (tribus), se convirtieron en ideológicas (por ejemplo, a través de las religiones) y de ahí evolucionaron a administraciones civiles (monarquías y naciones-estado). Hoy en día, sin embargo, Internet está produciendo comunidades basadas en características, que comparten propósitos, creencias, recursos, preferencias, necesidades, riesgos y otros elementos, ninguno de las cuales depende de la proximidad física.”

Ismail, Salim; Malone, Michael S.; Van Geest, Yuri. Organizaciones Exponenciales: Por qué existen nuevas organizaciones diez veces más escalables y rentables que la tuya (y qué puedes hacer al respecto). Editorial Bubok Publishing

El reportatge passa a Sion Palou, un comerciant al capdavant de Calçats Melchor. A partir d’aquí el nivell de desinformació és màxim. De fet, mentre Palou diu que és millor el comerç presencial perquè “un client normal s’emprova una dotzena de sabates”, n’arriba un que compra després de només emprovar-se un parell. Aquesta part és l’anècdota més suau.

És evident el seu rebuig a l’engròs pel digital, al qual després s’hi uneix la cúpula de l’AFEDECO. Arriben a demanar un disbarat tan gros com que l’administració s’impliqui en construir un equivalent a Amazon. Només ho puc entendre –que no pair– dins una tàctica perversa, de terra cremada, consistent en després poder dir que no s’ha fet. Just per arrancar el projecte: quants d’enginyers de 90.000 Euros/any estan disposats a contractar? Va, de 50.000 perquè això no és Berlín. És el que cal des del primer dia i en un nombre considerable, si volen fer un substitut d’Amazon. S’està fent, però a la Xina. I sí, també paguen bons sous.

Les històries sobre els impostos són falses. Sí, s’han repetit molts de cops, però les grans acusacions demanen grans evidències o són populisme. El populisme es combat amb informació veraç. Alguns detalls que no circulen gaire:

  • “Els nostres diners queden a la ciutat”. No, la majoria van a Madrid i ens tornen més retallats que no pas tornen a la resta de regions de l’estat espanyol, cosa a la qual cal afegir-hi els inconvenients de la nostra insularitat. Per a saber fins a quin punt els impostos no queden a les Illes, basta revisar el REB, ignorat sistemàticament per tots els governs de l’estat.
  • Irlanda no és un paradís fiscal. És Europa, com nosaltres. Les lleis europees permeten diferents polítiques fiscals. Aquí és on tenim el debat polític, i no sobre quines empreses se n’aprofiten.
  • Hi ha països que inverteixen en tecnològiques, com Irlanda, i n’hi ha que inverteixen en turisme i ciment, com Espanya. Irlanda era un dels països més pobres d’Europa fins que va decidir usar la política fiscal per atraure empreses tecnològiques. Ara parla de tu a tu amb Alemanya.
  • Amazon no és a Irlanda, sinó a Luxemburg, Unió Europea. Allà també afavoreixen fiscalment les empreses digitals. Són un país petit i els bits no ocupen espai; potser no és tan mala idea. A les Illes Balears ens aniria bé fer el mateix, però no podem perquè no som pas un estat europeu.
  • A les Illes Balears sí que podem rebre fons europeus, que en bona part venen de la recaptació als països que tenen una economia millor que l’espanyola, cosa que significa tots. En aquest moment som els primers, però en dèficit.
  • Per tot plegat, prefereixo Europa quan cal escollir entre aquestes dues coses:
    1. que els diners dels botiguers de Palma vagin a Madrid i els reparteixi a Espanya, deixant sempre el bocí més petit per a les Illes Balears a pesar de la insularitat;
    2. que els reparteixi Europa i faci servir criteris més lògics i neutres, com ara la capacitat per a emprar-los bé.
  • Un cas actual: tothom espera els fons europeus de recuperació.
  • Si Amazon (i moltíssimes digitals) paguen pocs impostos de societats és perquè tenen pocs beneficis.
    1. Això no significa no pagar “ni IVAs, ni IRPFs, ni coses d’aquestes rares” –Miguel Ángel Salvá, vicepresident d’AFEDECO.
  • Les digitals tenen pocs beneficis perquè ho reinverteixen gairebé tot. Inclouen els bons sous (i l’IRPF corresponent al país europeu) per a enginyers i persones innovadores.
  • La reinversió és obligatòria en organitzacions digitals exponencials perquè la tecnologia digital és el doble de potent cada dos anys. Si tu no ho ets també, el doble de potent, ho farà algú altre –i possiblement serà xinès.
    1. Ningú curtterminista no sol entendre la lògica exponencial. De fet, la pandèmia ha demostrat que la majoria no passa de fer regles de tres.
    2. La visió de les organitzacions digitals exponencials no és ni nacional ni multinacional, sinó global. L’ecosistema digital ho permet. Només a Europa ho desaprofitem i és un error gros. Amazon és un monopoli més aclaparador a Europa gràcies a la digindolència Europea.
  • “Amazon va facturar 44.000 milions a Europa el 2020, però no paga impost de societats”, diu el titular de The Guardian el 4 de maig. El subtitular diu per què: han perdut 1.200 milions. A The Guardian almanco ho expliquen, encara que no es vegi a la primera.

El vicepresident de l’AFEDECO tanca aquesta part amb una petició inquietant: “seria importantíssim aturar aquest tema d’Amazon com fos”.

Les darreres declaracions del president són d’empresari cínic i urbanita: “els repartidors són gent que cobra una misèria que han de repartir paquets, si sí, si sí, un nombre concret, i sigui allà on sigui a Palma, sigui a Manacor, sigui a Artà o sigui a Sóller. Si això no és precarietat laboral, no sé de què estem xerrant”. Els repartidors cobren el mateix que els que van a les botigues dels seus associats. No, anar a Manacor, Artà o Sóller no és cap desgràcia. Fora de Palma també hi ha “comerç tradicional” i les mercaderies no hi arriben pas per tele-transport. A més, en tot el reportatge, precisament el repartidor és l’únic que ha defensat el comerç digital. És cinisme; no volen que creguem en la bondat de res digital.

El populisme pot enganyar uns quants durant un temps, però no pot enganyar tothom i sempre.

Darrere la defensa del “comerç tradicional” sovint hi ha una visió urbanita. Sembla que esperen que tothom baixi a Palma per anar a les seves botigues. Doncs no, a pagès el ‘tradicional’ era que el comerç vingués a casa. Pel nostre hort –situat on ara hi ha l’aparcament de llarga estada d’AENA– cada setmana hi passava el peixater en bicicleta. Per anunciar la seva presència, feia sonar un caragol de mar enorme. I el pinyero, de Can Puig, que venia en camió. La carnissera, que pesava el gènere amb una balança romana, venia en furgoneta. Nomia Paulina i obriria una carnisseria al Coll d’en Rabassa. A patir d’aquí volien que hi anessis, però no era pas tan còmode, pels pagesos que vivien al camp. Internet ha tornat les compres a la porta de casa.

Avui, al segle XXI, tenim coses molt més interessants que fer que no pas baixar a Palma. En bona part és gràcies a internet i les energies renovables, dues tecnologies modernes en creixement exponencial. Bé, la petjada ecològica no està resolta del tot encara, però ens ha quedat clar que el “comerç tradicional” no serà pas qui impulsi la fi dels combustibles fòssils.

No comentaré el cas de la Maria, amb problemes psicològics, perquè em sembla d’un cinisme descomunal. Podem parlar de gairebé qualsevol quotidianitat i mesclar-hi casos negatius extrems per a no creure en la bondat de res. Just cito a Ryszard Kapuściński, parlant del periodisme: “Els cínics no serveixen per a aquest ofici”.

Finalment, mai no he entès què hi pinta l’esquerra fent costat a models econòmics i socials tradicionals tan retrògrads. No ens basta la dreta conservadora?


Imatge: Per Claudio Schwarz @purzlbaum a l’Unsplash.

AFEDECO, Alemanya, Alibaba Group, AliExpress, Amazon, APIs, Artà, Balears, Berlín, Calçats Melchor, Can Puig, Coll d'en Rabassa, comerç, comerç digital, comerç tradicional, comunitat, digindolència, eBay, El Corte Inglés, El País, energia fòssil, energia renovable, Etsy, Europa, exponencial, Fundació BIT, Fundació Projecte Home, IB3, Inditex, Irlanda, Lila i els Contes, Londres, Luxemburg, Madrid, Mallorca, Manacor, marketplace, Netflix, organitzacions digitals exponencials, Palma, pandèmia, PayPal, Perfume's Club, petjada ecològica, REB, Ryszard Kapuściński, Sóller, The Guardian, TIPSA, Uber, Unió Europea, USA, Xangai, Zara, ZoomIB3

Compartir

Entrada anterior
De qui són les converses?
Entrada següent
Cremem les caixes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.