NIMBYwashing i BANANAwashing

Sovint es parla de ‘rentat d’imatge verd’ (o greenwashing) per a destapar enganys i manipulacions:

Rentat d’imatge verd és l’acció d’una empresa, un govern o un organisme d’usar el màrqueting per a promoure la percepció que els seus productes, objectius o polítiques són respectuosos amb el medi ambient, quan en realitat funciona de manera oposada. La paraula és una traducció de l’anglès greenwash o greenwashing. Es tracta d’un ús enganyós del màrqueting “ecològic”.

Viquipèdia

Però no es parla gens del NIMBYwashing ni del BANANAwashing. Ho acabo de cercar al Google. Res.


Avui he llegit el qualificatiu en català, ‘ecoblanqueig’, a un article d’IB3, la radiotelevisió pública de les Illes Balears:

Pantallada disponible

Jesús Torné és el coordinador de redacció d’informatius a IB3. Veure que les lleis de la termodinàmica serveixen per a criticar la futura planta d’hidrogen de Lloseta, m’ha fet sospitar de tot plegat.

L’energia

A l’article no hi ha detalls del càlcul de producció vs. consum d’energia. Simplement, diu que “L’hidrogeòleg Alfredo Barón apunta que el problema no és tant el consum d’aigua sinó el consum energètic de la planta”. En què es basa? No se sap. Tampoc no és una fal·làcia d’autoritat, perquè Barón és hidròleg; no és expert en energies. Quant al consum d’aigua, que d’això sí que en sap, Barón troba que “no és tant el problema”.

No saber en què es basa Barón per a criticar el consum energètic de la futura planta d’hidrogen, fa difícil validar les dades i les fonts. Però tenim un parell de pistes sobre la rigorositat de tot plegat:

  • L’article no reprodueix què diu el tuit, “Consumirà més energia que produeix, segons l’hidròleg Alfredo Barón”, però si ho tuiteja el coordinador de redacció d’informatius, deu ser que hi és a les declaracions completes. Barón no té present, quant a energia, quelcom tan bàsic com les lleis de la termodinàmica?
  • Davant la futura planta d’hidrogen hi ha un polígon de plaques solars perquè el procés de producció d’hidrogen sigui net. L’article no esmenta les plaques. Quin problema, quant a producció d’energia, signifiquen? Ningú no ho aclareix.

Sí que sabem que aquestes plaques no agraden pas als ecologistes. El seu argument és aquest:

Pantallada disponible

La transició energètica a Lloseta no és vàlida per a ells perquè suposa arrabassar ametllers. A continuació l’enrosquen a producció de ciment i asfalt, que són només dos casos dels milers d’usos possibles de l’energia neta.

En qualsevol cas, quan hi ha demanda de ciment i asfalt, no és millor produir-lo amb energia neta?

Els habitatges dels ‘ecologistes’, no tenen ciment? Les carreteres que fan servir i per on els arriben subministraments bàsics i transporten les ametlles, no són d’asfalt?

En cas que no es facin més edificis nous, ni carreteres, ¿les construccions actuals no necessitaran mai més ciment per a cap reforma ni restauració? Els clots que apareguin a les carreteres, per pur desgast, no hauran de menester asfalt nou?

L’aigua

Després de no aclarir quin problema hi ha amb l’energia i les lleis de la termodinàmica, passem a l’aigua. L’hidròleg, en Barón, ha dit que “no és tant el problema”. Però, al mateix temps, la redacció de l’article intenta que l’aigua sigui un problema:

La planta d’hidrogen de Lloseta necessita 15.000 metres cúbics d’aigua a l’any per fer el procés d’hidròlisi, dels quals 12.500 són d’aigua subterrània. La plataforma Reviure Tofla denuncia que es tracta d’aigua molt pura i apta per al consum humà. Els preocupa que aquesta indústria exploti un recurs escàs a les Balears. En aquests moments, les reserves hídriques de l’arxipèlag se situen al 67 per cent i sis de les 10 unitats de demanda es mantenen en escenari de prealerta.

IB3 Notícies

En acabar de llegir el paràgraf és fàcil que pensem que el consum d’aigua de la planta és un problema. Com? Fan servir la fal·làcia d’associació, que genèricament funciona així:

  • L’element A pertany al grup B.
  • A, exposa una idea que té una característica determinada.
  • Per tant, tots els elements de B tenen aquesta característica.

Aplicada al cas, a IB3 fan això:

  • L’aigua d’un pou de Lloseta pertany a les Illes Balears.
  • A les Illes Balears hi cal més aigua per consum humà.
  • El pou de Lloseta és necessari per al consum humà.

Ningú no analitza l’ús present ni futur del pou en qüestió, al qual s’associa amb un conjunt que, potser, si s’analitza, no està tan relacionat. A més, l’article fa servir dades que són difícils de valorar i les associa amb un problema d’escassetat. Miro de desllodrigar-ho:

Què signifiquen 15.000 m3?

  • He trobat una dada publicada el 25-22-2020: “El consumo medio de agua en Baleares fue de 121 litros por habitante y día en 2018”.
  • La notícia d’IB3 parla d’anys. Convertit, són 44.165 litres o (44,165 m3) per habitant i any.

El consum d’aigua de la planta de Lloseta és l’equivalent a 339,64 persones.

Als entorns periodístics es porta molt comparar coses amb camps de futbol. Provem-ho. Si Iagua diu que per a regar un camp calen 18.980.000 litres, o 18.980 m3 cada any, ¿quin és el consum d’aigua de la futura planta d’hidrogen de Lloseta en camps de futbol? No arriba a un.

El consum anual d’aigua de planta llosetina d’hidrogen és de 0,79 camps de futbol

No he trobat si els camps de futbol fan servir aigua no potable per a regar. Només hi ha entrades parlant del golf –que no fa servir aigua potable. Si no us agrada el futbol, aleshores és el consum de 340 persones, l’equivalent als empleats de 4,25 Real Club Deportivo Mallorca.

Que tampoc no us agrada el futbol? Doncs bé, per a fer 500 folis de paper reciclat calen 130,6 litres d’aigua. Això significa que els 15.000 m3 d’aigua de la central d’hidrogen de Lloseta servirien per a fabricar 57.427.259 folis de paper reciclat, o quatre cada mes per a tots els habitants de les Illes Balears. Menys d’un cada setmana.

Si tampoc no us interessa el paper perquè sou molt de pantalles, la fabricació d’un mòbil fa servir devers 15.000 litres d’aigua. La primera planta mallorquina d’hidrogen verd consumeix, en un any, l’aigua necessària per a fabricar 1.000 mòbils.

És una cosa prou evident, aue el consum d’aigua de 340 persones queda molt lluny de la solució als problemes hídrics de les Illes Balears. La fal·làcia d’associació de l’article d’IB3, també és evident.

A l’article diuen que el pou es diu “els Mitjans” i que el Govern assegura que la producció d’hidrogen correspon a un 9% del volum anual autoritzat a la fàbrica de ciment, que és on serà la nova planta d’energia verda. És raonable suposar que el volum del pou supera el volum autoritzat a la fàbrica de ciment, cosa que faria que l’equivalent al consum de 340 persones sigui encara més insignificant pel pou “els Mitjans”, però en aquest cas, a can IB3 ja no fan associacions. Tampoc en veiem cap, d’associació, amb l’estalvi en efecte hivernacle que suposaran les 300 tones d’hidrogen previstes que sortiran de consumir l’aigua que no basta per a regar un camp de futbol.

Qualcú la farà, l’associació?

Qui cuida el nostre dret a rebre informació veraç?

Potser aleshores trobaríem que ens cal emprar encara més aigua, potser 100 vegades més, per a tenir encara més hidrogen verd i contribuir amb més mitjans a aturar el canvi climàtic que, si continua perquè si no produïm més energia verda, el pou “els Mitjans” acabarà eixut –entre molts d’altres.

Els mitjans no gosen fer gaires associacions contra les consignes ‘ecologistes’, i jo tampoc no hauria d’haver escrit aquest apunt de blog, diran.

No, no fan ecologisme. És política populista. L’ecopopulisme és tan perillós com qualsevol altre populisme.

Segueixo amb més detalls tècnics que formen part del dret a rebre informació veraç mentre ens volen fer creure que hi haurà malbaratament d’aigua: l’únic residu de la producció d’hidrogen és només vapor d’aigua. Pot anar a un circuit tancat, reaprofitar-la, condensar-la i tornar als aqüífers, però encara no sabem com estarà construïda la planta. En el pitjor dels casos, el vapor passarà a l’atmosfera i l’aigua –que podria servir per a regar quatre cinquenes parts d’un camp de futbol– anirà a parar allà on digui el vent. Això també és consum per a fer energia verda, però no podem dir que sigui malbaratament.

Si no produïm més energia verda, el pou “els Mitjans” acabarà eixut –entre molts d’altres

BANANAwashing

Recapitulo:

  • La traducció del titular és que no cal ni l’aigua necessària per a regar un sol camp de futbol.
  • El subtitular “Els ecologistes asseguren que el projecte d’hidrogen verd és un cas d’ecoblanqueig” és cert, ells són així.
  • No fan cap anàlisi crítica dels arguments ecologistes per a complir amb el nostre dret a la informació veraç. No, no basta explicar com ho veuen els autoanomenats ecologistes. Fer-ho és cherry picking. Als mitjans de les Illes el practiquen sistemàticament gairebé cada cop que un pseudoecologista es lleva amb ganes de dir coses.
  • El text dirigeix el lector cap a què diuen els ecologistes. Com ens dirigeix?
    • No donen elements per a valorar cap xifra ni afirmació.
    • Fan associacions falses.
    • Les lleis de la termodinàmica, de les que ningú no pot escapar, també són una crítica.
    • Es critica el consum energètic de la factoria sense esmentar que l’energia és solar.
    • La crítica a l’energia no és d’un expert en energia, sinó d’un hidròleg, que diu que “l’aigua no és tant problema”.
    • A pesar del que diu l’hidròleg el gros de l’article està enfocat al presumpte problema de l’aigua.

Per tot plegat, crec que l’article és un BANANAwashing (o NIMBYwashing):

Rentat d’imatge per a grups autoanomenats ecologistes que usen la desinformació i el populisme per a promoure que les seves campanyes, objectius o polítiques contra la construcció de qualsevol cosa. Volen semblar respectuosos amb la ciència, quan en realitat funcionen de manera oposada. Es tracta d’un ús enganyós del màrqueting contra la tecnologia sostenible quan en realitat la seva finalitat és el moviment BANANA (de l’anglès Build Absolutely Nothing Anywhere Aear Anything ) o NIMBY (de l’anglès Not In My Back Yard).

Informació veraç

Aquest apunt de blog és per a exercir el meu dret a comunicar informació veraç:

1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les
opinions mitjançant la paraula, l’escriptura o qualsevol altre mitjà de
reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol
mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al
secret professional en l’exercici d’aquestes llibertats.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap
tipus de censura prèvia.

Constitució espanyola, article 20

La censura prèvia l’he vist en diferents formes:

  • Els governs no volen contradir els ecologistes. És igual, si en realitat no ho són i s’oposen a coses tan raonables com les plaques solars o l’hidrogen verd; el que compta són les etiquetes. Quan era director general veia disbarats de dimensions similars a aquest, però preferien que no digués res per a evitar que s’enfadessin. De fet, de tant en tant els ‘ecologistes’ demanaven que em destituïssin. Ara soc lliure.
  • El periodisme de puny de ferro i mandíbula de vidre vol criticar amb duresa qualsevol persona o cosa, però s’enfada si critiques com ho fa. M’ha arribat a llençar un “fes-te un favor i calla”, qualque periodista rellevant al capdavant d’associacions del ram. Desembre, un periodista destacat –tant que ara treballa de spin doctor pel Govern– va participar en una campanya per a tancar el meu compte del Twitter. No sempre la seva mandíbula és de vidre, també n’hi ha de mantega.
    • El Jesús Torné, coordinador de redacció d’informatius a IB3, m’ha bloquejat al Twitter després de llegir aquests raonaments. L’assertivitat molesta massa periodistes. Fan política. Són una estafa, cada cop que ens diuen que la seva feina és el nostre dret a la informació veraç, i quelcom indispensable per a la democràcia.
  • Els ecologistes responen amb atacs personals de tots els colors, perquè només un troll sense arguments, neoliberal, antiecologista, dolent, desequilibrat i superbiós pot contradir-los. El president de l’associació més grossa de les Illes, el GOB, visita el meu LinkedIn després de les meves crítiques, perquè algú com jo mereix l’atur.
    • Venen del món de la carn i de l’agressivitat física. Si no poden sotmetre una persona a les seves idees, aleshores prefereixen la destrucció de la persona. Són incapaços de separar les idees, la ment, de la carn i creure que un debat assertiu pot millorar la societat. Són la descendència directa dels que feien fogueres per a cremar bruixes.

La llibertat d’expressió té aquests efectes secundaris. ¿On està escrit, que només siguin ells els qui puguin publicar crítiques, i que els seus arguments siguin inqüestionables per la ciutadania? En realitat, el meu només són reaccions davant les seves accions qüestionables de desinformació, manipulació i populisme. Quan hem retrocedit fins a com es tractaven les idees abans de la Il·lustració i no ens n’hem assabentat?

Contra els dogmes, cal més assertivitat provocativa per a fer pensar. Cada dia són més els qui pensen. Evidentment, no ho expressen en públic perquè la seva agressivitat provoca censura prèvia. Sense anar més lluny, avui el tuit de dalt m’arribava en privat amb la frase “Mare meva, mare meva. Després que són un servei públic imprescindible”. Aquestes desinformacions i manipulacions són indignants, sí.

Si algun dels periodistes que sovint demana autocrítica als altres té mirall, potser encara hi és a temps i compren algunes coses sobre la baixada d’audiències i ingressos al sector de la informació que hauria de ser veraç.


Al final, tenir una planta d’hidrogen verd suposarà un consum d’aigua prou raonable. Mentrestant, les crítiques que hem vist avui, deixen en l’aire dues preguntes:

Què significaria, en ciment, que el pou “els Mitjans” posi fre al problema d’aigua i de quantes persones?

En vista que produir menys energia que la consumida és objecte de crítica, quina és la forma de fabricar energia sense consumir-ne? Fins i tot consumint exactament el mateix que es fabriqués.

Si algú té resposta a la segona, dient-nos-la faria a la humanitat un favor històric, colossal, mai vist fins allà on pugui arribar la nostra capacitat per a comptar el temps. Tindria un monument a totes les ciutats, pobles i fins i tot llogarets. Posarien el seu nom a places, avingudes, carrers, parcs, escoles, universitats i centres d’investigació de totes les ciències. Fins i tot els ‘de lletres’, com ara els periodistes, arribarien a entendre el perquè de tantíssims homenatges.


Imatge de la capçalera: per Anders J a l’Unsplash.

, , , , , , , , , , , , , ,

Compartir

Entrada anterior
Talent digital mallorquí a l’estranger
Entrada següent
La força de gravetat dels productes digitals

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú