Tal com estan les coses per aquí, és mal de fer no ser Abonado de Telefónica o Usuario Registrado de Windows. Per això, com a clients de les respectives cases és possible que hom –i don– en un moment o altre es sorprengui a sí mateix (o mateixa) visitant el seu web (*). Telefònica en fa molta propaganda a les factures, però un servidor (*) no els feia gaire cas perquè el web anterior era mal de visitar: un rectangle, petit, al centre de la finestra del navegador on era complicadíssim llegir dos paràgrafs seguits de text.

Però el pitjor és que va crear tendència… clar, entre els abonados hi ha gairebé tots els dissenyadors web de l’estat. Veien la cosa i l’imitàven als seus treballs. Imitar està bé, però amb criteri:

Si la majoria d’abonados tenen monitors més grans que aquell rectangle mida xec-sense-fons, perquè obligar-los a treballar en un entorn inferior?

Si tots els navegadors tenen barres de desplaçament a la dreta per moure el text verticalment amb prou eficiència, perquè inutilitzar-los i obligar a usar aquells botons minúsculs, que quan la rata hi passava per damunt feien pujar o baixar el text a tota hòstia tot pícsel (*), aconseguint que fos impossible llegir-lo?

Més que un web, allò era un joc d’habilitat i resistència a la claustrofòbia, passa que s’havien oblidat de posar el marcador de punts, la quantitat de vides restants i els «high score» a la part superior de la plana. Llegir les característiques de les ADSL, five points; trobar les condicions de la tarifa Premium XL King Size Extralarge Blended Pro Residencial, douze puà.

(*) Tranquil / tranquil·la, no és cap atac seriós de politicorrectisme… ara llegiré El Jueves i s’em passarà 😉