La ILP del GOB pel benestar de les generacions presents i futures és absolutista i autoritària

Govern, MÉS, Societat
2 comentaris
-Apunt original: 18 de maig de 2022.
-Primera actualització el 22 de maig de 2022: subtítol ‘La llei gal·lesa’ després d’una roda de premsa del GOB.
-Segona actualització el 23 de maig de 2022: subtítol ’La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica’.
-Continuació al següent apunt: “Avui per demà” és una estafa populista del GOB.

Demano si l’ha llegit, cada cop que parlo amb algú de la ILP del GOB, anomenada “Llei de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears”la trobareu aquí en PDF.

La resposta, sense cap excepció, ha estat que no. 

No m’agrada posar deures, “doncs convindria que llegissis la ILP”, i m’ofereixo a dir què considero que cal destacar. Ho he fet en persona per amics, coneguts, saludats i cunyats. És què faig ara en aquest apunt de blog.

La Comissió

Segons l’article 6.2, “La Comissió és un òrgan col·legiat consultiu, independent i d’intervenció necessària en els procediments d’elaboració normativa, en la planificació i en l’actuació de les administracions públiques de les Illes Balears, segons el que disposa aquesta Llei”.

L’article 2.3, diu que “són vinculants, en l’àmbit territorial de les Illes Balears, per a:

  • Tots els procediments d’elaboració normativa.
  • Plans, projectes i programes subjectes a avaluació ambiental estratègica o avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb el que disposa la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears.
  • Contractes del sector públic d’obres per una quantia igual o superior a 1.000.000 €
  • Convocatòries de subvencions o ajuts públics, el pressupost de les quals superi 1.000.000€
  • Qualsevol projecte que sigui declarat d’utilitat pública o d’interès general, projecte industrial estratègic, o interès autonòmic previst a la normativa sectorial corresponent”

La Comissió és vinculant “i d’intervenció necessària” per a gairebé qualsevol cosa rellevant que faci el Govern, consells insulars i ajuntaments: lleis, contractes, subvencions, projectes.

L’Estatut preveu una cosa que recorda La Comissió: el Consell Consultiu, però és diferent. Els seus dictàmens no són vinculants “tret dels casos en què s’estableixi legalment”. La Comissió, en canvi, és vinculant sempre.

Després dels dictàmens del Consultiu “no es pot sol·licitar informe a cap altre òrgan o organisme de les Illes Balears o d’altres administracions públiques, inclòs el Consell d’Estat. El Consell Consultiu és el darrer que n’emet dictamen, just abans que es dicti la resolució definitiva procedent o que s’aprovi la norma corresponent”.

La ILP està pensada perquè la darrera paraula sigui de La Comissió.

Aquí teniu la primera evidència d’autoritarisme i totalitarisme: La Comissió entra en conflicte amb el Consell Consultiu, que és al nostre Estatut, i pretén tenir més poder que el Consultiu.

Sense control

Però bé, podem pensar que tenim un Govern democràtic amb Presidència i consellers. Fan rendició de comptes a un Parlament que és elegit per la ciutadania. Si La Comissió trabuca en les seves decisions, podran intervenir com a representants de la ciutadania.

No.

La Comissió està adscrita a una conselleria, que “facilitarà els recursos necessaris per al seu funcionament” però, atenció, “no intervindrà en les decisions de la Comissió”. Ho diu l’article 8.

Amb un poder enorme, l’article 7.2 diu que La Comissió només té un breu moment d’influència per parts dels representats escollits a les urnes: quan “El president o la presidenta de la Comissió serà nomenat pel Parlament de les Illes Balears dins dels sis mesos següents a l’aprovació d’aquesta llei”. A partir d’aquí van per lliure. 

Quan el conseller de la conselleria que La Comissió ocupa faci rendició de comptes davant el Parlament, no podrà respondre les peticions de cap diputat ni grup parlamentari.

Quan era director general al Govern mai no vaig comparèixer al Parlament per a donar explicacions, però rebia preguntes que el conseller hauria de respondre. Recordo que els diputats de Formentera volien saber quan tindrien fibra òptica. Els hi explicàvem els nostres plans i avanços. Amb aquesta ILP, la resposta hauria estat que els nostres plans depenen d’allò que digui La Comissió, i que no podem influir en la seva decisió.

Incís: en arribar al Govern el 2015, cap operadora no tenia plans de fibra per a Formentera. Menys de 12.000 habitants signifiquen uns 4.000 contractes potencials, dels quals inicialment en fan un 30% –1.200 contractes. Aquestes xifres s’aconsegueixen fàcilment a prou municipis de les Illes, que són menys dispersos que Formentera completa i que no tenen una repercussió tan grossa del tram, caríssim, de fibra submarina.

A la ILP dels ecopopulistes, enlloc no hi ha cap article que sotmeti La Comissió a cap rendició de comptes al Parlament. Just diuen, a l’article 9.5, que cada quatre anys faran un informe “que permeti fer una avaluació completa de l’efectivitat i la garantia de compliment dels objectius de benestar de les generacions presents i futures i de les avaluacions de les polítiques públiques amb relació als objectius de benestar”. Cada legislatura –no hi ha pressa–  publicaran un informe que digui si han fet el que ells volien fer. El seu programa –allò que hagin fet– no ho haurem votat a les urnes. Cap representat electe de la ciutadania no pot influir en allò què fan.

L’article 9.4 parla d’altre informe bianual, però no és sobre la seva feina sinó sobre fins a quin punt els obeeixen al Govern, consells i ajuntaments.

El Comitè Tècnic

Qui tindrà aquest poder mai vist a les Illes Balears? 

Bé, no, que els dictadors han tingut molt de poder. Edito: Qui tindrà un poder mai vist en democràcia a les Illes Balears?

L’únic contacte de La Comissió amb la democràcia és a l’article 7.2, que esmento dalt, quan el president del Parlament nomena El President de La Comissió –majúscules aposta.

Tot seguit, El President de La Comissió nomena El Secretari i El Comitè Tècnic:

“El Comitè Tècnic serà multidisciplinar i estarà integrat, per un mínim d’11 i un màxim de 13 persones, expertes en els següents àmbits:

I. Educació, recerca i innovació
II. Agroecologia i biodiversitat
III. Mitigació i adaptació a la crisi climàtica
IV. Justícia social 
V. Model econòmic
VI. Urbanisme, territori i recursos
VII. Polítiques d’igualtat i gènere
VIII. Immigració
IX. Cultura
X. Infància i joventut
XI. Salut Pública”.

Prou gent pot posar noms i llinatges a cada membre d’El Comité Tècnic, car a les Illes els graus de separació són pocs.  Però si encara et queda algun dubte, l’article 7.5 acaba així:

“Entre les persones triades hi haurà com a mínim, un representat de l’àmbit acadèmic, un de les entitats socials i un de les entitats en defensa del medi ambient”.

¿Qui pot demanar no rendir comptes, pressupost i recursos, que no se’ls hi pugui dir què han de fer i que tothom els hagi d’obeir?

Exacte, la majoria són professors. 

El tenen fet, El Comitè Tècnic de La Comissió.

El dia a dia

A l’article 4 hi trobem els canvis que La Comissió imposa (són “d’intervenció necessària”) per a tots els projectes de les administracions de les Illes.

Totes les administracions tenen un organisme, Intervenció General, pel qual hi passen tots els contractes. A Intervenció s’asseguren que cada contracte no va contra les lleis democràtiques, i que té pressupost.

Això darrer, el pressupost, també és important. Sovint els ecopopulistes diuen que “els diners de tal cosa, podrien ser per això que trobem més rellevant”. La democràcia no funciona així. Un parlament electe diu quants de diners hi ha per a cada cosa. Intervenció s’assegura que, per exemple, els diners per a salut no van a una altra cosa. No, els diners d’obres públiques no poden anar a educació o salut. Pot passar si, a les següents eleccions, la ciutadania vota representants amb programes que diuen que invertiran menys en obres públiques. És la democràcia.

Un cop executat un projecte legal i amb pressupost, Intervenció s’assegura que no hi hagué cap frau en l’execució. És l’acte de recepció, on es reuneix el promotor, un representant de l’empresa que ha executat el contracte i Intervenció General. Com a promotor, vaig participar en prou actes de recepció i puc dir que són d’una rigorositat absoluta.

Doncs bé, La Comissió pretén tenir més poder consultiu que l’actual Consell Consultiu, i convertir-se en una intervenció per damunt de l’actual Intervenció General.

Podria passar que un projecte fos:

  1. Legalment impecable segons Intervenció General
  2. Que no li trobés cap defecte el Consell Consultiu, que és l’òrgan superior de consulta segons l’Estatut

Però, cap d’aquests dos requeriments màxims avui no servirien per a res si la Comissió digués que el projecte, que avui sembla bo, vint-i-cinc anys després provocarà malestar “mental i espiritual de les persones”.

L’article 3.2, tan vaporós com genèric, parla de “la salut, entesa des de la concepció integral, multisectorial i àmplia que es fonamenta en el benestar físic, mental i espiritual de les persones i les bones condicions ambientals”. Abans, als motius de la llei diuen que tenen “l’obligació de salvaguardar les necessitats a llarg termini”.

El poder religiós consisteix en la capacitat d’endevinar el futur per a garantir el benestar físic, mental i espiritual de les persones.

Els seus designis són vinculants i ningú no hi pot influir, car són els representants de Déu.

El calendari

Cal afegir que un concurs al Govern de les Illes Balears significa nou mesos de tràmits –i que inclouen Intervenció. L’article 9.2 diu que La Comissió té tres mesos per a contestar, cosa que significa que qualsevol projecte rellevant necessitarà dotze mesos de tràmits.

El pressupost anual haurà caducat i cap projecte no es podrà executar fins i tot amb una resolució positiva de La Comissió. Per a poder executar, caldrà repetir pressupostos entre exercicis i reduir l’eficàcia d’una legislatura a la meitat.

Un ‘stopper’

La Comissió és, clarament, un ‘stopper’ per a evitar que els representats electes puguin complir els seus programes.

Sembla que la democràcia els molesta, als ecopopulistes, talment sembla que molesta a molts jutges. Perquè la ciutadania s’equivoca votant, ells ho esmenen.

Tal com passa amb el Consejo del Poder Judicial, La Comissió és vinculant i no se la pot influir.

Però no me n’aniré per les branques ni vull ficar-me en un altre jardí, el del poder judicial a Espanya –excepte els Jutges per la Democràcia. Torno a Formentera.

Els objectius de benestar

Què hauria pogut passar amb el projecte de fibra òptica per a l’illa de Formentera?

A l’article 3 expliquen quins són els “objectius de benestar” que, segons La Comissió, han d’incloure tots els projectes rellevants. La fibra òptica de Formentera compleix el criteri 1 perquè reforça la formació, la innovació i la qualificació professional. No està gens clar que compleixi el criteri 2, el manteniment de l’ecosistema natural, perquè la fibra permet treballar en remot des de Formentera. Tampoc els criteris 5 i 6, de cohesió interna i arrelament a la cultura pròpia, perquè gent podria viure a Formentera i tenir l’economia i el cap a l’exterior.

A la introducció de la ILP hi declaren els motius. Parlen de “la importància de mantenir un equilibri entre l’assoliment de les necessitats a curt termini i l’obligació de salvaguardar les necessitats a llarg termini”. També diuen que “potenciar un dels objectius de benestar, no ha suposar un perjudici per a la consecució dels altres”.

La fibra òptica a Formentera reforçaria la formació, la innovació i la qualificació professional, però atrauria professionals molt ben pagats, d’arreu, que volen fer feina des del paradís i poden pagar habitatges cars. La compra d’habitatge es tornaria inassequible pels locals que no volen canvis en la seva economia de tota la vida: l’esperit de la ILP és per afavorir el km 0; produït pels locals per als locals; antiglobalització. De fet, la “resiliència econòmica” és als criteris de l’article 3

Hi ha moltes possibilitats que La Comissió no aprovés la fibra òptica per a Formentera.

Escapatòries

Formentera volia fibra a través dels seus representants democràtics: una diputada al Parlament i un conseller del Consell de Formentera.

Incís: fou un plaer treballar amb la diputada Sílvia Tur, carregada d’energia i assertivitat, i amb el conseller Rafael González, sempre implicat en els projectes i a punt per eliminar qualsevol obstacle.

Com hauríem pogut superar la teòrica resolució negativa de La Comissió?

A l’article 4.4 diuen que hauria de modificar el projecte o desistir-hi. No tindria competències per a fer que la fibra formenterenca fos només per alguns usos, car internet ha de ser neutre. Només podria desistir-hi.

Hi ha una escapatòria: convocar una consulta popular. No m’hi podria negar, diu l’article 4.4. Caldria fer-la, tant sí com no, en cas de no voler desistir del projecte de fibra òptica a Formentera.

L’article 4.4 diu que no podria preguntar a la ciutadania si volen o no fibra. Caldria que consultés “específicament, aquelles qüestions que, d’acord amb resolució motivada de valoració de la Comissió, incideixen negativament en el benestar de les generacions presents i futures. Així mateix, haurà de contrastar propostes alternatives per esmenar i pal·liar aquesta circumstància”.

La pregunta estaria dirigida per La Comissió, i mai pels governants electes de Formentera que reclamaven fibra òptica.

Imaginem que guanyem perquè els formenterencs assumeixen que vinguin europeus amb el ronyó cobert a treballar des del paradís. La victòria duraria poc. L’article 4.5 parla del resultat de la consulta: 

“Sobre la base del resultat del procés participatiu, les normes, els plans, els programes o els actes administratius incorporaran mesures adreçades a neutralitzar el seu possible impacte negatiu i garantir, en definitiva, que contribueix al benestar present i futur, i no el perjudica.”

Tant fa el resultat de la consulta. L’únic resultat important és que l’execució es faci segons els criteris de La Comissió.

La democràcia és secundària pels ecopopulistes. La ILP és una evidència més del seu populisme, perquè és clarament totalitària i autoritària.

Un projecte executat el 2018 per al benestar

Torno a Formentera, i també al benestar de les generacions presents i futures:

El darrer mes de legislatura, juny de 2019 –i concretament el dia 7– el conseller Rafael González em va trucar. Feia un any que la tenien i “ens ha canviat la vida”, va dir en Rafel. La trucada era per agrair que els haguéssim ajudat a aconseguir-la. Les paraules del Rafel, per si mateixes, serviren per donar sentit a quatre anys de feina al Govern. 

Millorar la vida de la societat és la màxima aspiració quan tens l’oportunitat de fer-ho com a director general d’un govern democràtic.

Cap democràcia no ha de voler millorar la vida de les persones segons els criteris de persones no electes, autoritàries i amb criteris absolutistes.

L’esperit de la ILP és tot a La Comissió, res contra La Comissió, res fora de La Comissió.

Tot a l’Estat, res contra l’Estat, res fora de l’Estat

Mussolini

La Comissió aspira a ser un nou poder a l’estil del judicial. No puc recordar cap precedent d’algú intentant enroscar una llei tan delirant. De veritat creuen que ho aconseguiran amb signatures i adhesions, omplint la plaça Major de Palma el dia 28 de maig?

La llei gal·lesa

Subtítol afegit el 22 de maig de 2022; l’entrada original és del 18 de maig.

A la darrera roda de premsa i les entrevistes, el GOB diu que la seva ILP és com la gal·lesa i que allà l’han aprovat:

ARA Balears, 21-05-2022

Basta cercar ’Wales wellbeing act’ per a trobar què diu la llei de Gal·les que el GOB assegura que és com la seva i s’ha aprovat:

He fet una pantallada per a poder subratllar el text, que torbareu complet a l’Essentials Guide de la llei ‘Well-being of Future Generations’ del 2015, Gal·les.

Les lleis són diferents en l’essencial per a un país democràtic: el respecte a les urnes i no perpetrar absolutisme ni autoritarisme. La llei gal·lesa no té cap de les coses que em varen motivar a fer aquest escrit per a denunciar els límits a la democràcia que pretén el GOB.

El cas és que volen fer veure que una llei com la seva està aprovada a Gal·les i un diputat electe, Ferrà de MÉS per Mallorca, diu que hem de fer via per aprovar la nostra:

ARA Balears, 21-05-2022

Com pot ser que el GOB hagi emboirat el cap de tanta gent que semblava demòcrata? Podien agradar-nos més o menys, però mai no vaig dubtar que no fossin demòcrates. Per mi, aquest dubte només anava des de l’extrema dreta del PP fins al feixisme de VOX. Vull creure que els demòcrates també són víctimes de la toxicitat del GOB.

El mètode és prou conegut: qui es creu més viu que ningú, i que mai no l’enxamparan; qui està convençut que pot mentir i manipular sense conseqüències, car està tocat per totes les gràcies humanes i divines; qui troba que pot utilitzar tothom per aconseguir els seus propòsits (omplir la Plaça Major? Aguanta’m el gintònic!); qui pensa que el fi justifica els mitjans; qui fa veure que va contra el poder mentre intenta fer-lo seu i en mode absolutista; qui està segur que sempre tindrà paraules per a sortir-se’n; qui creu que la seva causa i els seus drets són enormes, però que els drets dels altres són un error; qui té la gosadia de jugar a ser un déu, castigant i eliminant qui molesti; qui odia profundament la gent que els assenyala, perquè ser descoberts és la seva màxima debilitat.

Tots aquests comportaments són àmpliament coneguts.

Conec els riscos d’assenyarlar-los; han demostrat fins a quin punt poden mentir i el difícil que pot ser defensar-se de gent així. Fins ara només s’han defensat amb atacs personals.

Us han enganyat. Si després d’això continuen enganant-vos, aleshores els manipuladors no seran només ells.

La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica

Subtítol afegit el 23 de maig de 2022; l’entrada original és del 18 de maig.

La portaveu del GOB va declarar, a l’ARA Balears del 21 de maig de 2022, que per a dissenyar la seva ILP havien tingut en compte altres lleis aprovades pel Govern de les Illes Balears, com la de canvi climàtic i transició energètica:

ARA Balears, 21-05-2022

En vermell, hi subratllo què diu Ramis perquè nosaltres assumim que no és cap disbarat que la seva ILP demani un informe per cada llei que s’aprovi. Encerclo la paraula ’llei’ perquè, a més de lleis, la ILP del GOB també demana informes per a molts contractes —és fàcil passar d’1 milió, quan es pressuposten projectes estratègics de país.

Recordo l’esperit de la ILP: cap càrrec electe no pot influir en La Comissió; La Comissió és d’intervenció necessària; les resolucions de La Comissió són vinculants; les negatives de la Comissió signifiquen desistir del projecte; en cas d’insistir en el projecte, el promotor electe està obligat a fer una consulta popular amb preguntes dirigides per La Comissió; si el resultat de la consulta és favorable al promotor, l’execució del projecte ha de ser com diu La Comissió.

Aquest és l’esperit de la Llei de canvi climàtic i transició energètica aprovat pel Parlament:

NOTA: si voleu estalviar-vos els arguments, el ’jump to conclusions’ és que la llei aprovada és democràtica. Dir que l’han fet servir per a fer la ILP, és una evidència més de l’intent d’engany dels ecopopulistes; volen enroscar-nos el seu totalitarisme i autoritarisme sense que ens n’adonem, perquè només ells saben com s’han de fer les coses. Totes.

Article 5.1: la Comissió està formada per persones electes: “Es crea la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic, integrada pels consellers i directors generals competents en matèria d’energia, mobilitat, medi ambient, territori, turisme, salut, educació, economia, treball i agricultura, i pels càrrecs de l’Administració de la comunitat autònoma que designi la Presidència del Govern.”

Article 5.3: la Comissió fa propostes en comptes de fiscalitzar els projectes de forma vinculant i sense poder rebre cap influència de cap càrrec electe. També té la funció d’”estudiar i debatre, a sol·licitud del conseller competent en matèria de canvi climàtic, les propostes de projectes de reglaments i plans relacionats amb els objectius d’aquesta llei”, diu l’article 5.3d. A petició del conseller competent, i no per l’”intervenció necessària” de La Comissió que diu la ILP.

L’article 6 regula el Consell Balear del Clima, que és un òrgan col·legiat de caràcter consultiu. Tampoc no és d’”intervenció necessària”, sinó ”quan ho sol·liciti el conseller competent en matèria de canvi climàtic”, una frase que es repeteix sovint a l’article 6.

Les democràcies funcionen així: polítics electes, i els seus equips de confiança, tenen eines a la seva disposició per a fer les accions de govern electe a les urnes. Si el govern és de pacte, ha de negociar el seu programa electoral amb els dels altres partits electes —permeteu-me explicar obvietats; no ho faria si no les veiés oblidades per tanta gent.

L’article 7 regula el Comitè d’Experts per a la Transició Energètica i el Canvi Climàtic. És un òrgan col·legiat que assessora el Govern. L’article 7.2 diu que els nomena el Govern. La ILP del GOB diu que els nomena El President de La Comissió nomenat pel Parlament, moment a partir del qual no pot rebre la influència de cap càrrec electe.

L’article 7.3 repeteix el mateix que els anteriors de la mateixa llei: assessoren petició i no per ”intervenció necessària”. Fan informes, recomanacions i propostes. Les publiquen per transparència. Així la ciutadania pot veure com va el compliment, segons els experts, i decidir què votarem a les urnes.

Finalment, l’article 7.8 regula l’Institut Balear de l’Energia, una empresa pública. En la composició i funcions no hi ha coincidències amb què pretén la ILP del GOB. En aquest cas, no podria executar cap projecte sense la “intervenció necessària” de La Comissió, i les seves decisions, que serien vinculants també per a l’Institut Balear de l’Energia; fins aquí arribarà el poder absolutista i autoritari que vol aconseguir el GOB.

I ara?

El primer de tot és no signar la ILP del GOB.

Si passa que la ILP rep prou signatures, el següent és esperar que el Parlament modifiqui la ILP perquè respecti els principis democràtics. I si no, que l’aprovin.

Aquesta legislatura no hi ha temps, així que penso en el Parlament de la legislatura 2023-2027. El maig de 2023 no votaré cap partit que s’hagi adherit a la ILP. 

La meva reflexió és que no vull representació parlamentària per a cap partit capaç de promoure accions que desmuntin la democràcia des de dins. Aquesta reflexió és una de les que també m’impedeix votar VOX.

Si res no funciona, ho aturarà el Tribunal Constitucional. No, no està previst que cap democràcia tingui un poder no electe equiparable al judicial.

Finalment, suggereixo la baixa com a soci del GOB. Perquè han perdut el nord –l’ecologisme no és això– i perquè no ens podem permetre cap associació forta sense principis democràtics clars.

Herbes molles

“De les herbes molles se’n torquen el cul”: es diu referint-se a les persones massa benignes, de les quals se sol abusar

DCVB

En algun moment a partir de 2015, MÉS va decidir tenir perfil baix. Ningú no va gosar contradir els ecopopulistes quan mentien sistemàticament sobre la construcció de l’autovia de Campos. Cap paraula per a dir que no eren veritat les dimensions i els elements que denunciaven; cap defensa quan els acusaven de seguir el projecte del PP; quan els acusaven de fer rotondes inútils, ni tan sols ningú no va ser capaç de dir quelcom tan evident com que una rotonda no té carrils que la traspassen pel centre, o que ningú no fa una via de més de 100 m d’ampla i en cobra 70.

Sent allà dins i sabent quantes coses bones havíem fet a les institucions de MÉS, intentava esborrar el meu cassandrisme dient-me que prou gent veuria la bona feina i votaria MÉS. No. La meva visió estava alterada per la inèrcia de quatre anys intensos de feina.

Fou com veure que un fill puja narcisista, manipulador i maltractador, però no fas res. Acaba arruïnant tota la família.

A partir de maig de 2019, MÉS es va deixar convèncer que havia perdut vots per no haver obeït els ecopopulistes. Es va conformar amb espais de govern 2019-2023 i perfils baixos per a satisfer-los. No ho han aconseguit. Els ecopopulistes han continuat abusant de MÉS; és el destí de les herbes molles.

És impossible que cap govern satisfaci cap populista, excepte si assoleix el poder i fa un govern autoritari amb mecanismes de poder absolutista. Trump. La Comissió.

Els ecopopulistes s’han sentit forts després de reduir MÉS a un perfil gairebé invisible. A sobre, per la següent legislatura han escollit un líder que fa populisme. Era el moment de presentar una ILP que no té agafador democràtic.

Un error porta a un altre. El primer fou no aturar l’ecopopulisme, amb la contundència de la raó, la legislatura 2015-2019. Ara tenim populisme a VOX, populisme a un PP ayusista i populisme a MÉS, que diu que s’adhereix a una ILP absolutista: tot per al poble, però sense el poble; amb La Comissió.

Cal cercar la moneda on l’has perdut i no sota el fanal perquè hi ha llum. La moneda és l’autoestima, i MÉS la va perdre per no plantar cara a l’ecopopulisme. Ara cerca la moneda perduda sota el fanal del populisme. No hi és, la moneda, i s’exposa a un atracament. Ho sabrem cert el juny de 2023.

La democràcia és la forma menys imperfecta d’aconseguir el benestar per a les generacions presents i futures. Permeteu-me que acabi amb una obvietat, però em demano per què tanta gent s’hi ha adherit.

Vull pensar per què no l’heu llegit, i que on hi ha ignorància no cal cercar-hi maldat. Perquè si l’heu llegit, l’heu signat i us hi heu adherit, aleshores la Cassandra torna per a dir-me que ens esperen anys molt durs d’absolutisme autoritari.


Imatge: per Arnaud Jaegers a l’Unsplash

, , , , , , , , , , ,

Compartir

Entrada anterior
La força de gravetat dels productes digitals
Entrada següent
“Avui per demà” és una estafa populista del GOB

2 comentaris. Leave new

  • Dels anomenats com liders de la fibra a Formentera, no els vaig vore al projecte, i el conec bé aquest projectr i aquestes persones, igualment la llei general de telecomunicacions permet que el plan de despliegue quedi aprovat normalment per silenci administratiu, i comissions ni plens ni… disculpa peto he perdut tota confiança.
    Atentament
    Jaume Z

    Respon
    • Hola, Jaume: 

      No vares veure cap projecte del Govern perquè no va fer falta per Formentera. No sempre és el camí. En aquest fas, fou fruit de polítiques clares i decidides.

      En arribar al Govern, immediatament vàrem demanar diners a Europa per fibra. Aconseguirem 7,8 milions, més que suficient per a posar fibra per tot. Tot seguit, vàrem demanar un informe exhaustiu sobre l’estat de la connectivitat, i deia que havíem de prendre mesures decidides dels del Govern perquè hi havia molta demanda, però que estàvem fatal a totes les poblacions petites —-majoria, a les Illes.

      Amb l’informe i els diners, férem plans i publicarem les nostres intencions usant perfil alt: decidits i enfadats per l’abandonament històric.

      Teníem diners, ganes de gastar-los i un equip motivat, amb capacitat d’execució. No érem “herbes molles”. El resultat fou que una operadora va dir que faria Formentera –quan mesos enrere deia que no tenia plans per la menor de les Illes fins al 2019 i que després ho dubtaven. Digueren que era per a mostrar bona voluntat i alineació amb les polítiques que havíem expressat amb força i convenciment, ço és, perfil alt.

      Per la resta d’Illes, Menorca va seguir amb la bona voluntat de Formentera i per Mallorca aconseguirem totes les poblacions de menys de 4.000 habitants –Madrid et diu on pots gastar els diners d’Europa. Per aquestes poblacions sí que va haver-hi projectes nostres, que vaig deixar en execució el 2019. La resta ho va fer Madrid amb els seus fons europeus, perquè en veure’ns decidits ells es varen animar també; competència entre governs –una cosa molt incomprensible: la ciutadania és el que importa i no les seves victòries personals.

      Formentera va ser fruit de les nostres polítiques decidides i sense necessitat de projecte prop. Se’n va beneficiar abans que ningú.

      Però vaja, el tema de Formentera –que t’explico àmpliament– era just una anècdota a un escrit sobre una ILP totalitària i autoritària. En escriure aquest apunt, m’ho va recordar la trucada del conseller de Formentera dient-me que els hi havia canviat la vida, car la ILP parla de “benestar” i aquesta acció va servir per al benestar.

      La fibra de Formentera no té cap més pes que construir un relat. Cadascú escriu com sap i li agrada.

      Ja que hi som, una altra cosa:

      No ets l’únic que comentes només aquesta part, Formentera, i no si la ILP és totalitària o no ho és, que és el tema central.

      L’altre comentarista, exdirector general de participació, diu al Twitter (*), que pot parlar de democràcia però que no és interessant la fibra de Formentera, i que si parlem el bloquejaré perquè no li agradarà què digui ell. També esmenta Formentera, i no la resta.

      És una tàctica habitual que té nom: sinècdoque. Quan una cosa no t’agrada, prens la part pel tot, cosa que justifica (aparentment) arxivar el tot. “No vull considerar l’anàlisi de la ILP del Benjamí perquè parla de la fibra a Formentera i perquè el Benjamí bloqueja gent”. 

      En realitat, bloquejo gent mal educada, tòxica i obtusa. És impossible raonar res i infecten el debat —passa que després fan molt de soroll per a influïr; és lo que tenen les persones tòxiques. Però puc parlar hores assertivament del que sigui. Malauradament no és freqüent trobar persones assertives.

      Sembla que l’exdirector general de participació no vol considerar —perquè parlo de Formentera i el bloquejaré (diu ell)— quan pervers trobo que és el mètode que la ILP proposa per a fer consultes populars. Si ell digués “ets ruc incapaç d’entendre-ho” aleshores sí que el bloquejaré, perquè el tema a tractar no és si sóc o no un ruc —ningú no s’hauria de defensar d’humiliacions. Però si diu que les consultes populars poden estar dirigides i que el resultat ha de ser l’esperat per qui les dirigeix, no el bloquejaré. Simplement, pensaré que té una visió totalitària de les consultes populars, i que tal dia farà un any.

      No sé si és el teu cas, la sinècdoque, o simplement és una pregunta per la part que coneixes de Formentera, disculpa. Connexions meves.

      En qualsevol cas, espero haver resolt el teu dubte sobre el projecte. Si és que no, pregunta més. Gràcies!

      (*) https://twitter.com/quelgallardo/status/1530659857065562113

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú