Sovint els blogaires ens demanam si no passem massa temps amb el blog, fent-nos sentir culpables àdhuc –sobretot quan hi ha molta feina fent coa.

Quan m’ha passat pel cap, sempre ho escampo pensant quant m’ha ajudat el blog: des d’escollir millors eines i mètodes per a programar fins a tenir coses més coherents a dir quan toca fer feina en formació, conferències, la divulgació d’Internet i la defensa del programari lliure. Res d’això tendria la mateixa qualitat si no fos que sovint passo les idees pel blog. L’exposició pública obliga a depurar-les, contrastar-les. Abans del blog, usava portals on s’hi pogués publicar (com ara BULMA) i llistes de correu.

Sense blog –ni llistes de correu– és ben cert que tindria més temps, però aleshores per a practicar el «code for food» en comptes de «code for fun». No ho canvio pas, carpe diem.

Escric aquest apunt per a donar la raó a l’Enrique Dans que avui tracta això mateix al seu blog, donant la raó a Sean O’Driscoll:

1. Productividad: ⿿mis empleados ya tienen un trabajo a tiempo completo, no puedo permitirme que se pongan a bloguear⿝.

Pero vamos a ver, alma de cántaro⿦ ¿qué puede ser más importante que conseguir que tus empleados entren en conversaciones con las personas que usan tus productos y servicios? ¿Te has parado a pensar en el valor de algo así? Me encanta, porque Sean da exactamente el mismo argumento personal que suelo dar yo: ⿿no entiendo como Enrique puede dar tantas clases, escribir en tantos sitios y además bloguear⿦⿝ Pues muy sencillo: si no bloguease, no podría ni dar las clases como las doy, ni mucho menos escribir todo lo que escribo. Aplícalo a tus empleados, y plantéate si su trabajo y el rendimiento de la empresa no mejorarían con algo así, con una conexión como esa entre sus actividades diarias.

—
Si usés bloc en comptes de blog… el títol seria «El valor del temps per bloquejar» o «El valor del temps per blocar»? Qualque lingüista a la sala?