Fuar-los-hi l’APD

Aquest comentari de l’Utopiq m’ha recordat com he aconseguit que esborrin la meva adreça de correu a un parell de llocs. Sap greu haver de tirar d’una cosa que trobo excessiva, l’Agencia de Protección de Datos, però hi ha qui ho demana a crits desgargamelladors.

Fou el cas de diaris i revistes que ja tenen tenen RSS. Ja no calia rebre pas més titulars ni notícies per correu, però no hi havia manera d’aconseguir la baixa. Vaig enviar-los-hi un missatge com aquest:

Aquest missatge és per a demanar-vos les dades del titular de l’arxiu que heu registrat a l’Agencia de Proteccion de Datos per tal d’enviar els vostres missatges [posar-hi el nom o descripció].

Concretament em fa falta:

  • Nom / Raó social
  • Carrer / Plaça
  • Codi postal
  • Localitat
  • Provincia
  • Comunitat autònoma
  • CIF / DNI

Serviran per a omplir el document «Ejercicio del derecho a cancelación» que l’APD ha preparat per demanar formalment, amb validesa legal, el nostre dret legal a la cancelació de dades.

Disculpin les molèsties. Sóc el primer en voler-los-hi estalviar, però no han atès les meves [el nombre] peticions de baixa de l’adreça [l’adreça]. Per tot plegat m’ha semblat que necessito un poc d’ajuda per tal d’aconseguir-ho –el que a l’APD es coneix com a «Reclamación de tutela por negación del derecho de cancelación».

Si esborren immediatament l’adreça esmentada, aleshores no caldrà que m’enviïn res. Però en cas que rebi un altre cop el seu [posar-hi el nom o descripció del missatge] i cap noticia seva, caldrà que aconsegueixi les seves dades al telèfon que l’APD té per aquests casos ⿿és al document esmentat.

El sistema funciona. En algun cas ha estat miracolós. Aquí en teniu una versió en text senzill per a copiaferrar dins els missatges: en català i en castellà.

Un, que sí va contestar la meva petició de baixa, deia que l’adreça a esborrar no existia dins la base de dades. Jo insistia: i perquè rebo missatges? Vaig arribar a enviar-los-hi les capçaleres completes. Aquí van deixar de respondre els meus missatges. Però en veritat us dic: després d’aquest missatge van recuperar la parla, va aparèixer la meva adreça i fins i tot un telèfon directe per donar-me tota casta d’explicacions sobre el miracle.

Els que no deien res van seguir exactament igual: sense dir res. Però ja no envien més missatges. Sembla que no els hi funcionen les neurones que s’encarreguen de la comunicació però sí el sistema nerviós necessari per a pitjar el botó esborrar. No se’ls hi pot demanar més.

En vista de l’èxit haig de provar-ho amb un parell de venedors de maquinari que de moment són a la blacklist del Spamassassin.

Compartir

Entrada prèvia
La retirada del Bill Gates
Entrada següent
L’afegitó Creative Commons pel Microsoft Office

6 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú