Avui he rebut una cita i la imatge d’una campanya per Sant Sebastià, el patró de Palma.
Les dues coses m’han recordat una cosa que em passa cada pic que vaig a Ciutat d’un temps ençà: haig de renunciar a la meva llengua perquè hi trobo moltes persones que diuen que no m’entenen.
No veig per quina raó un país ha de renunciar a la seva llengua per generositat amb uns immigrants que voluntàriament el trien per viure. Perquè no renuncien ells a la seva llengua per generositat amb el país que els acull?
–Narcís Comadira
Un matís: jo no demano que ningú renunciï a la seva llengua. Em conformo amb que no m’obliguin a renunciar a la meva.
Ciutat cada pic m’agafa més enfora en tots els sentits, encara que els darrers mesos m’ha fet falta anar-hi molt més del que hagués volgut.
12 comentaris. Leave new
Jo a València ciutat ha arribat un moment que em sorprenc fins i tot quan em responen en valencià (la darrera vegada farà cosa d’un parell de setmanes, a un restaurant vegetarià).
No hi haura gegants, caperruts n’hi xeremiers. Per canvi hi haura no se que dels Simpson. ¿Yankys?. Això m’ha perescut escoltar pel la radio.
Poc a poc ens van eliminant tote senya d’identitad.
Benjamí,
Tot i que jo també parlo català -o mallorquí si tant vols- crec que et prens el tema de la llengua pel costat que no toca. Una llengua és un instrument de comunicació i ha de fer-se servir precisament per comunicar-se. Aquells que coneixen més llengües són més afortunats perque tenen accès a més comunicació, i per tant a més cultura.
Bernat: Sembla que t’agafes el tema comunicació només per un costat –jo no diré «pel que no toca».
Una llengua és més que un instrument de comunicació des del moment que no em puc comunicar igual en totes les llengües. Cadascuna té una forma diferent de posar nom a les coses, perquè és el resultat d’expressar-les un lloc.
Per això, no li diguis a cap principatí «fer s’ullastre esbrancat», perquè ells fan el pi o la vertical. Tot plegat té molt a veure amb el redol on es viu. Les llengües expressen coses i això també és comunicació.
La majoria de l’estat entén als andalusos. Això ha permès que tothom capti la seva forma de veure el món a través del nom que li posen a les coses i com s’expressen.
Si les llengües no es cuiden –i que s’hi renunciï és una forma clara de no cuidar-la– es perden aquestes coses irrepetibles. Perquè desapareguin 2000 espècies d’animals i plantes no s’acaba la vida, veritat? Per jo és el mateix dir que perquè no s’usi una llengua no es perd la comunicació. Es perden altres coses que també són molt importants.
ÿs fàcil que estiguin d’acord amb un quan es queixa pels milers d’espècies que desapareixen. Però no si es queixa del perill de desaparició d’una llengua, i també és un patrimoni natural. Curiós.
Bernat, després de la rèplica den Benjamí no hi ha massa més a dir, però bé…
una manera curiosa d’entendre que una llengua determina la manera de parlar dels seus parlants és intentar fer-ne la prova inversa. Agafa un texte en una altra llengua (anglés, per exemple) i fes-ne la traducció (al català), veuras que hi ha alguns detalls que s’entenen molt bé en anglés però que tenen una traducció en català que condueix a l’error o bé s’ha de convertir una simple expressió a una frase complexa. També es pot fer la prova inversa, escriure un texte en català i transpassar-lo a l’anglés, veuras que no és tan senzill com pareix, encara que en siguis un expert de les dues llengues.
Això no vol dir que una llengua no pugui expresar-ho tot, ni que hi hagi llengues millors que les altres en cap hàmbit d’us, ni molt menys. Simplement que el nostre cap, més facilment trobarà la manera d’expressar les seves idees amb la llengua materna, ni més ni manco. I està clar que si ens obliquen a emprar una llengua no materna, llavors haurem de fer un sobreesforç per fer la traducció del català a l’altra llengua.
Ah! He dit l’anglés com hagués pogut dir el castellà. A mi em costa molt redactar en castellà, les idees no les se plasmar exactament igual que ho faria amb la meva llengua, per qualque cosa deu ser 😉
Salut!
Imposible parlar tots la mateixa llengua. Vaig sentir dir a un sabut del tema, que si a tot el mon es parles la mateixa llengua, igualment no mos entendriem uns d’aqui amb els altres d’alla.
Jo vaig fer uns quants anys de picapedrer al meu poble Porto Cristo, en aquells anys que encara hi havia pocs foresters, i ha on jo feia feina, cap n’hi un. El vocabulari profesional que feiem servir per anomenar les eines i les feines, era ben mallorqui. Llavors anar a fer feina a Esporles. Vaig aver d’aprendre vocabulari nou. Els picapedrers esporlerins tenian un altre manera de anomenar algunes eines o feines. I tot amb la mateixa llengua mallorquina.
Bernat,
No sé com és que això que defenses (les llengües són una eina de comunicació fantàstica que ens serveixen per ser més lliures) només ho tenim present els mallorquins, que som bilingües. Els castellanoparlants s’esforcen a ser monolingües. Ai, las!
Us imaginau que a Mallorca fosim bilingües? estaria molt bé perque la veritat els únics bilingües som els
catalano-parlants i unes poques excepcions de gent que s’ha esforçat en parlar Català.
Com a fet curiós prop de la feina, als Oms hi ha un kebbab, doncs bé quan vaig a compar-ne un l’amo que és d’ètnia islàmica m’atén en català, en canvi si vaig a qualsevol gran superfície de Palma és impossible trobar una caixera que parli en català i que l’entengui encara més, a Marratxí l’estadística canvia.
Ara qualcú dirà, però si el que importa és comunicar-se, que més dóna la llengua. Doncs bé jo no demano que parlin en català, jo no imposo res a ningú, però a mi perquè m’han d’imposar en els termes contraris?
I per acabar de vessar-ho tot mira el que passa amb la desfilada de Sant Sebastià, resulta que si vols tocar la xeremia has d’anar desfressat del pato donald!!! però que és això??? a Sóller pel Firó respectam les tradicions els moros no poden dur bambes, hi ha unes valente dones i el pregó ho llegeix una persona rellevant en l’any que ha transcorregut, no la mascota que passava per allà!! siguem seriosos, sinó que l’any que ve vingui l’Espinete i riurem tots.
Benjamí,
Crec que està clar que no he volgut dir que hi hagi cap costat pel que no et puguis pendre el tema de la llengua. Però si no ho està doncs ho dic explícitamente: No tracto d’imposar-te cap visió, ni de menysprear cap altra visió distinta de la meva.
Però la cita que vares emprar a l’apunt -bastant agressiva si em permets que ho digui- fa que sembli un posicionament de rebuig al foraster més que de la preservació cultural.
Quan has d’adreçarte a una altra persona: Què es el vertaderament important? El que vols dir-li o la llengua amb que vols fer-ho? Sense negar la importància de preservar una cultura -quedi clar- el que jo hem demano és: Si li haguéssis de dir per senyes o faries o no?
Quina és doncs la importància de parlar a un foraster castellano-parlant amb la seva llengua -que tu coneixes- si pots parlar amb mí -o altres que pertanyen al teu redol- amb la teva llengua materna?
Bernat, torno a repetir el que dic just devall la cita que trobes agressiva:
«Jo no demano que ningú renunciï a la seva llengua. Em conformo amb que no m⿿obliguin a renunciar a la meva.»
No puc modificar la cita –amb la que coincideixo en la major part– perquè és com és. Modifico el meu comentari per posar en negreta la part important i afegir que és un matís, perquè sembla que no s’ha entès bé.
Rebuig al foraster? Al foraster en general per descomptat que no, però sí a qualsevol persona individual que ve a ca nostra a dir-me el que jo haig de fer i com haig de parlar.
Demanes quina és la importància de tot plegat: tractar amb dignitat i respecte a qui té la generositat d’acollir-te.
No és una qüestió de comunicació, és una qüestió d’integració. Als anys 50, 60 i 70, a Barcelona van arribar onades molt grosses d’immigració andalusa. Aquestes onades es van acomodar a barris perifèrics, àdhuc creant-ne de nous. Van esdevenir ghetos de manera no forçada. No hi va haver cap procés d’integració i en aquests barris la llengua natural més comuna és el castellà. Ara, aquests mateixos barris s’estan omplint amb les onades d’immigració provinent del nord de l’ÿfrica i de hispano-amèrica. Ara es pot sentir la gent antiga d’aquests barris remugar perquè els nouvinguts no s’integren. Però guaita, ho fan en castellà!
Aquestes capes d’immigració no integrada suposa un problema social, ja que arraconen les capes anteriors sense empastar-se, no crea cultura nova, sinó que crea ghetos aïllats. A Paris ha pasat això, no hi ha integració entre les diferents capes de grups socials que s’han establert allà. A Catalunya, a Balears, a València, a Euskadi, a Galícia i, en definitiva, allà on no hi hagi una cultura castellana predominant, la manca d’integració produeix problemes socials. En Benjamí ho ha expressat perfectament i gens agressivament, més lògic que la teva afirmació (la llengua és per a comunicar-se) és l’afirmació de que un nouvingut s’ha d’integrar, aprendre la llengua i els costums locals per tal d’integrar-se i aportar un part de la seva cultura.
Benjamí,
Per suposat, estic totalment d’acord amb el que dius referent a la dignitat del tracte i respecte. No té de dir res més que vaig estar a prop de tenir una aferrada, durant el servei militar, perque un “company” em va dir allò de hablar “polaco” quan estava parlant a la cantina amb un altre mallorquí. Maleducats n’hi ha a tot arreu.
Plantejant-ho como una qüestió d’integració, a la que fa esment n’Octavi, hi puc estar més d’acord. Però no hem de confondre’ns i prentendre que qualsevol que vengui aquí hagi d’aprendre català. ÿs absurd -en la meva opinió- demanar que s’integri fins al punt d’aprendre català a algú que ve aquí per uns anys. Si és castellà-parlant perque se suposa que nosaltres entenem el castellà i ens podem entendre -si volem- i quedi clar que en tot cas és exigible el respecte del que parlavem abans. I si és estranger perque és lògic que si ha de fer l’esforç d’aprendre una nova llengua triarà -en general- aquella que és més amplament usada i que li serveix per comunicar-se amb nosaltres i els castellà-parlants.
El cas canvia -de nou, en la meva opinió- quan el que ve aquí pense quedar-se a viure indefinidament. Aleshores, si és castellà-parlant penso que sí hauria de fer l’esforç d’aprendre català. Però no li imposaria com a obligació, com s’està fent avui en dia. I si és estranger encara entenc que triï aquella llengua que li faci més servei des d’un punt de vista pràctic, és a dir, des d’un punt de comunicació.
La preservació de la nostra cultura és, en qualsevol cas, la nostra responsabilitat. No crec que s’hagi d’obligar als de fora a abraçar-la obligatòriament. Si la nostra cultura s’extingeix serà perque nosaltres la hem abandonada. No la farem sobreviure imposant-la a la força.