Sant Marc és el dia del patró de Sineu, d’aquí el lleó alat a la Plaça de Sant Marc –en Richard Stallaman el va retratar. A Venècia en tenen una còpia damunt una columna. El Costumari del Joan Amades diu que és el patró dels mestres sabaters:
El gremi dels mestres sabaters, sota l’advocació de sant Marc, és el més antic de casa nostra, i qui sap si d’arreu. Les seves primeres ordinacions daten de l’any 1209, és a dir, d’uns quants anys abans que les del gremi de sabaters de París, que passa per ésser el més antic de tot Europa.
La sabata és, aparentment, un complement del tot superflu per un felí amb ales. Però potser ho haurien de dir ells, especialment després d’aterrar a un camp de terrossos. Si en trobeu qualcun amb ales, a un rostoll, i no aconseguiu treure’n cap impressió, penseu que és sant; deixeu-ho amb que els camins del Senyor són inescrutables. I tal dia farà un any.
Però desem les sabates i anem de cap a la música. Per Sant Marc vam poder assistir a un concert al claustre del convent dels Mínims (any 1722), actual seu de l’ajuntament.
Els estudiants de l’escola municipal de música van fer una demostració dels seus progressos. Trobo colossal veure com nins i joves aprenen a interpretar música mentre la indústria de la còpia [del que en diuen música] s’entesta en dir que morirà mentre insulta qui no vol comprar els seus productes defectuosos [1]: «pirates!» [2].
I totes aquestes persones que passen hores i més hores estudiant música, els pares que paguen instruments i classes, tots ells no compten a l’hora de «salvar» la música, o què?
He preparat un àlbum que podeu visitar a can Flickr. L’invent disposa d’eines per a comentar les fotos i posar-hi marcs (res a veure amb el Marc esmentat) per tal d’identificar-hi persones hi coses. Totes vostres.
Amb els lleons, les ales, sabates i la música em deixava els caragols boníssims que preparen a Sineu per Sant Marc. Al celler Ca’n Font, per exemple.
—
[1] Perquè tenen proteccions par tal d’impedir-nos exercir el nostre dret legal de còpia privada sense ànim de lucre al que ens legitima, a més de la llei, el cànon que pagam damunt suports verges –i ja veurem què més.
[2] Per cert, totes les obres eren d’autors que van morir fa moltíssims anys excepte una: un «Boig per tu» interpretat amb violí i piano. A veure si l’SGAE encara en voldrà el seu dret de cuixa. Per tal que la música no es mori, per descomptat.
4 comentaris. Leave new
Aprofitant que en aquest apunt enllaces amb Flickr, com jo mateix i milers de blogaires, m’agradaria saber que en penses de l’ús d’eines privatives en els blogs, com ho és Flickr.
Personalment, crec que sinó existeix una eina lliure que et permeti fer el que necessites i hi ha un servei que de forma gratuïta (o passant per caixa si es vol) t’ho proporciona, és lògic i justificat usar-lo. Ho veus així?
em sembla que t’has deixat la referència a la nota al peu [2]
Utopiq, bona observació!
Com dius, Flickr no és lliure. Toca no usar-lo, així de ras i curt. Però com dius, encara no hi ha substitut. Aleshores cal mirar de dependre-hi el manco possible mentre no es perd de vista quin és l’objectiu. Com al projecte GNU amb kernels privatius mentre feien el Hurd i no van tenir el Linux.
Val, tenim substitut en forma de programari, però no de servei: programari + espai + ample de banda. No hi ha un programari + servei lliure per a les fotos: un «menéame» de les fotos 😉
Si només mirem programari, el Gallery 2 és colossal. Va bé a casa, en intranets i a Internet, però amb un afegitó importantíssim: cal tenir espai per a deixar-hi el que arriben a ocupar les fotos i prou ample de banda per a servir-les.
En el meu cas, mai no penjava àlbums de fotos perquè no tenc ni espai ni ampla de banda. Bé, sí, pagant el que no puc en aquest concepte. Les visites a aquest blog fa que hi hagi moltes descàrregues de fotos quan en publico. Ja vaig just sense fotos.
A l’hora de començar a penjar-hi àlbums, al Flickr, vaig analitzar fins a quin punt en dependria, i que fos poc o no penjar-hi àlbums. La cosa era cercar que fos només per la cosa que deia: espai i ample de banda. No res de programari. També vaig mirar la llicència, i a Flickr no agafen cap dret damunt les fotos. Puc publicar-les amb llicència Creative Commons.
Gestiono les fotos amb digiKam, és el pinyol de la cosa. Té l’opció de pujar al Flickr o de fer un àlbum web per a penjar-lo a Internet o un àlbum per desar a un CD-ROM o un DVD. Selecciono una etiqueta (concert_sant_marc_2006) i el pujo a Flickr o en faig un àlbum pel meu web o disc.
Ara el pujo a Flickr perquè és on hi tinc espai i ample de banda assequible, però podré deixar-ho en poder. Bastarà un horabaixa per a fer àlbums per a totes les etiquetes i canviar els enllaços des d’aquest blog. Fet i fet, pensant en els detalls petits del moment, ja he fet que la miniatura que veus a l’apunt no sigui de Flickr, sinó al meu servidor –és petita, aquesta sí la puc servir jo mateix 🙂
No fa gaire en Lumen, de BULMA, em va demanar que pugés les fotos de les Jornades de Campos al Gallery 2 que han preparat, aquí. D’entrada em va semblar que tindria una feinada, però no: vaig agafar l’etiqueta pujada el Flickr, vaig fer-ne un zip amb la selecció del digiKam, pujà els zip al Gallery 2 i ell tot sol s’encarregà de descomprimir-los, redimensionar les fotos i posar-les a lloc –sí, Gallery 2 és molt bo!
Si tingués espai + ample de banda per un Gallery 2, és el que usaria sense dubtar-ho ni un moment.
No et dic que no hagi de cercar un poc més. He pensat molt pics en servir-ho tot des de casa on només hi ha programari lliure. Mira què fàcil:
(val, és una Debian recent i encara hi falten coses tant bàsiques com l’ffmpeg i el jhead)
Tenir-ho tant fàcil fa que sigui frustrant no poder-lo usar per qüestions d’espai i ample de banda 🙁
Em passa el mateix amb l’àudio: no penjo els talls de la SER, cada dimecres, perquè falta ampla de banda i espai –també perquè des del canvi a Debian Sid, la capturadora Pinnacle Studio PCTV Pro no va funcionar a la primera 😉
Tornant a la possibilitat de tenir-ho a casa: podria fer-ho però no em refio a deixar-ho en marxa quan estem de viatge. Soc dels que tanca l’aigua, el gas, per 10 minuts després, camí de l’aeroport, preguntar-se un parell de pics si ha recordat tancar-los 🙂
Gràcies per aquests comentaris, fan depurar les idees. Això i tombar-les és l’objectiu d’aquest blog, que sense comenteris així no tindria tant sentit.
Ep! m’havia passat per alt la teva resposta Benjamí.
D’entrada et diré que jo sóc un d’aquells covards que no s’atreveixen a fer el salt definitiu. Sempre que tinc una nova necessitat bitològica cerco la opció lliure i en cas de no satisfer-me contemplo altres possibilitats, com és el cas de Flickr. Però encara no he tingut la valentia (i el temps) de fer la migració total a un SO lliure, no només usar-lo per segons que i continuar tinguent com a SO principal un de propietari.
Hi han certes coses que m’ho dificulten, com el fet de que per fer qualsevol cosa relacionada amb la feina necessito programari MS (l’empresa on treballo en són partners) i que per a moltes assignatures de la UOC es requereix també el Windows (em sembla que des de fa poc tens un conegut a la direcció de la UOC que potser farà algun pas per canviar això).
Però tornant al tema, estic totalment d’acord amb el que comentes i és molt interessant la forma en que treballes amb Flickr, realment en depens poc i el dia que vulguis abandonar-lo no et resultarà difícil, en prenc nota.
Pel que fa a ample de banda i tranferència, jo no en tinc límit al meu host (aruba.it, i és barat), almenys en teoria, perquè diuen les males llengües que quan un client arriba a una tasa alta de transferència comencen a haver-hi incidències amb la seva web fins que se’n cansa. Per això, per tot el que hem comentat, i perquè em sembla una eina molt ben parida jo també utilitzo Flickr.
Utopiq:
Haig de rectificar meu el comentari anterior:
Hi ha un detall important que no tenia en compte: les 4 llibertats del programari lliure estan pensades pels programes a l’ordinador propi, però Flickr és als ordinadors d’altres persones. No tenen perquè donar-nos accés per estudiar-lo ni fer-ne còpies; és ca seva. Si ho demanam no respectem la seva privacitat. Tampoc la llibertat 0 del progrmari lliure: ells han de poder usar els programes pel que vulguin.
Potser, no ho sabem, algunes parts de Flickr són lliures, és igual. No tenen perquè dir-ho fins que no ens passin una còpia. Si no ho fan, no passa res, no estan obligats a distribuir-ho perquè no ofereixen programari, sinó un servei. Fet i fet sempre hem dit que la llicència GPL s’accepta quan es distribueix el programa.
Així que en aquests casos cal centrar-se en el servei i mirar si és bo. De la mateixa manera que usem Google. Potser en casos com Flickr ens plantegem més coses perquè els usem de forma similar que programari de fotos a l’ordinador propi.
En el cas de Flickr les condicions d’ús són acceptables. No es fan propietaris de les fotos, un detall important.
De totes formes, és recomanable no confiar massa en ells, perquè a les condicions diuen que poden esborrar la informació en voler.
Dit això, queda una qüestió important en el cas de les aplicacions web: els escripts que executen al nostre ordinador. Això sí hauria de ser lliure. Els serveis web rotlle AJAX n’estan infestats, d’escripts.