Freespire

Al menéame hi veig que Linispire ha impulsat el Freespire. Qualque pic m’havien parlat del Linispire com una forma molt fàcil, però poc coneguda per aquí, de començar a usar un GNU/Linux.

Pel que llegeixo al menéame, sembla que ho fan fàcil a base de botar-se llibertats. Sol passar: les comoditats i el gregarisme són el mètode habitual per conseguir que perdem llibertats. Faltaria més: tenir amos, estar incòmode i ser rar, fora de la manada! –del llatí mĭnare, ‘menar’, dirigir (DCVB)

Pinten exactament així els programes privatius que ofereixen:

Freespire is a community-driven, Linux-based operating system that combines the best that free, open source software has to offer (community driven, freely distributed, open source code, etc.), but also provides users the choice of including proprietary codecs, drivers and applications as they see fit. With Freespire, the choice is yours as to what software is installed on your computer, with no limitations or restrictions placed on that choice. How you choose to maximize the performance of your computer is entirely up to you.

[destacat meu]

O sia, que per a ells voler ser lliure usant ordinadors és una limitació o restricció a l’hora d’escollir. Usar programes privatius significa maximitzar la potència de l’ordinador.

Just ahir parlava del Flash, una de les coses que amb Freespire no comporta cap limitació o restricció per a escollir que faci falta el permís d’Adobe per a llegir al web. Au va!

El Freespire, ja té el Flash Player 8 per a llegir el web del permiso por puntos? «Qui té el cul llogat, no seu quan vol», fa la dita que, en versió Freespire, queda en «qui no vol la limitació o restricció per a llogar el cul i el lloga, no seu quan vol». Què diran als usuaris, quan vegin que no poden «maximitzar la potència del seu ordinador» amb el Flash Player 8 i Freespire? No és ètic el que fan.

La majoria de distribucions del GNU/Linux permeten aconseguir, de forma no oficial, cal cercar-ho, els programes no lliures que comenten a Freespire. ÿs una postura ètica per deixar clar que no són bons perquè lleven llibertats importants: «intenta passar sense». Però ells els pinten com quelcom bo, és una diferència essencial.

Que els compri qui els entengui. Ah no, que és gratis. Sí, com el «gratis el diumenge amb La Vanguardia». M’estimo més gratar-me qualsevol dia i amb el que vull 😉

Compartir

Entrada prèvia
La blogosfera hispana: pioneros de la cultura digital
Entrada següent
Sineu: Concert de Sant Marc 2006

2 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú