A partir del mes de febrer, ofereixo el servei de ‘CTO compartit’ com a professional independent. També treballo en anàlisi i divulgació. Són productes pensats per acompanyar-vos en la tasca de convertir en software tot allò que pugui ser software.
Pot passar que:
- només necessiteu trobar una estratègia per a un producte, i us basti una anàlisi puntual;
- us calgui més acompanyament i el rol del CTO serveixi per a gestionar el dia a dia de l’execució: estratègia, mercat, equips tècnics, eines, plataformes;
- la divulgació, que és quelcom que tinc posat permanentment i és útil per a motivar.
···
Abans d’escriure aquest apunt de presentació, vaig mostrar la nova plana Serveis a amics, coneguts i saludats per a veure’n les reaccions. L’anàlisi i la divulgació no han provocat gaires comentaris, perquè són coses prou conegudes, però el producte de CTO compartit ha tingut una acollida prou interessant. La millor resposta, per a mi, ha estat els “bona idea, t’hi veig” de les persones amb més talent que he conegut i que hem treballat plegats en el passat.
Per què el CTO?
D’ençà que va acabar la meva etapa al Govern, he llegit i observat els canvis més recents, al sector digital, per adaptar-hi la meva experiència i el meu talent. Tots els camins m’han portat cap a la figura del CTO.
Una analista de Gartner explica prou bé les funcions principals del CTO:
Les mentories han format part de la meva observació, i he conegut gent amb talent que tenien idees innovadores. El meu regust sovint era el mateix: sense un bon CTO, no se’n sortiran. En alguns casos el necessitaven per arrancar, i en d’altres per a créixer.
El CTO, entre altres coses, podria filtrar la quantitat d’ofertes i propostes errònies que rebien els fundadors de les startups. Aquest era un dels primers problemes grossos que sorgien arreu i les mentories no bastaven per a posar-hi remei. Vaig recordar que al Govern també passava. A mesura que em coneixien i sabien en què els podia ajudar, des de departaments que no eren la meva competència em demanaven presència a les reunions amb proveïdors per a fer el vendor management –ho podem traduir en ‘aconseguir que els proveïdors no s’apropiïn del nostre coneixement i es converteixin en una dependència tecnològica‘.
Gestionar els proveïdors és només una fracció (que trobo divertida) de la feina del CTO, que també ha de portar l’execució i l’estratègia digital per al CEO, que és a qui haurà de rendir comptes.
El CTO també porta una part important del negoci, puix que el producte a vendre és essencialment tecnològic; es tracta d’una startup que és la primera que aconsegueix que sigui software qualsevol cosa que encara no ho era, això és, que està innovant.
Innovar és que qualsevol cosa deixi de ser una cosa qualsevol
Jorge Wagensberg
Així, a més de les competències en tecnologia digital, cal que el CTO també tingui capacitat per a innovar, de mercat, comercial i el do del client.
Precedents del CTO compartit, interí i fraccional
En vista de la importància de les funcions del CTO, és comprensible que alguns experts m’hagin dit que només els contracten a temps complet, i que la figura del CTO compartit no l’han vista mai. Estic d’acord en el primer comentari –del temps complet– i no tant en el segon –que no existeixi.
Sovint hi ha qui explica que ha passat un parell de lustres als Estats Units per a veure coses noves, i ens sembla genial que les porti cap aquí perquè cal reconèixer que, en organitzacions digitals, els americans ens porten anys d’avantatge. Doncs bé, als EUA no només hi ha oferta extensa de Shared CTO, sinó que també existeixen els Fractional CTO per quan només cal una part de les responsabilitats del CTO.
També he vist ofertes d’Interim CTO, que serveixen per a contractar el CTO definitiu. La figura té molt de sentit, perquè el responsable de l’empresa, el CEO, sol tenir grans habilitats empresarials que no sempre inclouen la tecnologia digital. Si ha de contractar un bon tècnic, en qui pot confiar? És una bona idea incorporar un Interim CTO, algú de confiança i amb experiència que no vol –o pot– quedar-s’hi indefinidament, però que fa de CTO passavolant i, mentrestant, troba un homòleg que hi encaixi segons el que ha vist durant el seu interinatge.
El CTO per a sobreviure en un entorn digital exponencial
Innovar també és convertir en software quelcom que encara no ho és. Quan heu trobat com innovar, sempre, a continuació i de forma implacable, arriba la decepció. Ser el primer mai no és fàcil –i possiblement cal que sigui així.
Imagineu la pressió que significa tenir un EBITDA de 4,29 mil milions en negatiu; és el cas d’Uber l’any 2020. Amazon, fundada el 1994, va anunciar els primers beneficis el 2002, però a continuació tornarien a perdre diners perquè encara havien de créixer.
Los analistas explican este buen resultado [de Amazon] por la agresiva campaña de ventas que incluía la entrega gratuita en territorio de EE UU de todos los pedidos cuyo importe excediera de 99 dólares. También ha influido el recorte de gastos gracias a la política de centrarse en la venta de libros, vídeos y software, abandonando sus planes faraónicos de vender todo tipo de productos por Internet.
El País, 23-01-2002
L’escepticisme regnant amb Amazon és prou clar a la darrera frase de la crònica. Aquell mateix any, el 2002, El País només publicaria dos titulars més sobre Amazon. Vaig fer l’exercici de cercar-hi articles tota la dècada 2000-2010, i les notícies sempre eren per a relativitzar-ne la viabilitat.
Enmig de la fase de decepció, tot plegat encara es complica més perquè els productes digitals han de tenir escalabilitat des del primer moment. I en registre exponencial, si pot ser.
El projecte acaba d’arrancar, comença la decepció i l’escepticisme, però cal fer tot el que calgui per a créixer exponencialment?
Sí.
Com?
Bé, d’aquí ve el concepte tecnooptimista a la capçalera d’aquest lloc. Però els lemes no basten; cal tenir una estratègia digital sòlida, cosa que correspon al CTO. Per això, a la plana Serveis hi dic que les startups sense CTO tenen més dificultats per a sobreviure i captar finançament. Els diners per a superar la fase de decepció arriben d’inversors que analitzaran l’estratègia digital. El CTO és qui la fa i la defensa davant qui calgui.
Avui Amazon ven de tot i ningú no dubta pas d’aquells “plans faraònics”. Demà Uber podrà ser un actor mundial en quelcom tan important com la mobilitat. Tenen en comú plans tecnològics sòlids, escalables. Potser us agradarà descobrir o recordar històries d’estratègia digital al voltant del tema “The Bezos API Mandate” o “Two Pizza Rule”.
El cost del CTO és un dels clarament rendibles per a qualsevol startup fundada per persones amb talent, amb un producte innovador capaç d’atraure inversió o volar sols, perquè n’hi ha que poden prescindir d’inversions o que tiren de FFF (Family, Friends and Fools).
Basta que hi hagi pressupost per a desenvolupament de programari perquè el CTO signifiqui estalvi. Per exemple, detectant i evitant l’optimització prematura:
“The real problem is that programmers have spent far too much time worrying about efficiency in the wrong places and at the wrong times; premature optimization is the root of all evil (or at least most of it) in programming.”
Donald Knuth, The Art of Computer Programming
Cap al CTO definitiu
Arribats aquí potser us queda el dubte sobre una cosa que abans deia que hi estic d’acord: el CTO ha de treballar a temps complet en el projecte. Hi estic d’acord perquè sé cert que en algun moment caldrà un CTO a temps complet, però potser no us podeu permetre un bon CTO en les primeres fases del vostre projecte.
Aquest és el ‘pain point’ –dit en startupenc— que el meu producte resol: satisfer la necessitat d’un CTO, amb experiència, des del començament del projecte, per a poder entrar amb força a la fase de la decepció i superar-la.
Si el vostre producte és bo i l’estratègia digital està ben feta, aconseguireu la inversió necessària per a contractar, finalment, un bon CTO a temps complet. Serà més fàcil aconseguir-lo si troba una estratègia digital que té bons fonaments gràcies a la feina feta prèviament pel CTO compartit.
És recursiu.
Així, en créixer, arribarà el moment que caldrà un CTO a temps complet i aleshores passaré a ser un Interim CTO, fins que trobem, plegats, el meu substitut. Està previst.
Per què no sóc CTO a temps complet
No he cercat una posició de CTO definitiu perquè vull veure món. Ja em passava, els primers vint-i-cinc anys de la meva carrera, la d’analista-programador –un rol molt dels noranta.
Veure més d’un projecte beneficiava a tots els clients i també a mi. La cosa era estar despert, atent, i captar el millor de cadascun per a després repartir-ho. Imaginava la posició d’un programador fix, sempre veient el mateix negoci, i no m’interessava gens. De fet, tenia la teoria que els caps intermedis dels meus clients acabaven semblant-se molt al CEO. Em deia que, si jo fos CEO, no voldria pas estar rodejat de clons. Així és com tantíssimes empreses s’ofeguen en l’autocomplaença: hi falten les posicions que aportin oxigen. De fet, tota la meva oferta està basada a oxigenar qualsevol projecte a base d’anàlisi independent, CTO independent i divulgador independent.
Es tracta de pensar diferent. Fins i tot tan diferent que no us agradi, però que tingui sentit; que l’assertivitat mai no hi falti.
Consideracions pràctiques i ètiques
La feina de CTO compartit té particularitats pràctiques i ètiques.
Les pràctiques diuen que no puc tenir prou temps ni claredat d’idees per a gaires projectes alhora, cosa que m’obliga a limitar la quantitat de clients simultanis. En parlar de les funcions, dalt, podíem imaginar fins a quin punt han d’ocupar la ment. Per tot plegat, la figura del Fractional CTO també té sentit per algun projecte, perquè m’ocuparà menys espai cronològic i mental.
Les consideracions ètiques estan relacionades amb la innovació: no pot haver-hi cap conflicte d’interessos en projectes innovadors, perquè són únics i deixarien de ser-ho si comparteixen un CTO que ho sap tot, doncs és la seva feina saber-ho.
Anàlisi i divulgació
Tanta extensió per la cosa del CTO, ha fet que no dediqui gaire temps per l’anàlisi ni per la divulgació.
Estic segur que coneixeu què és contractar anàlisi i per a què ho podeu necessitar. Al peu de la plana Serveis hi ha diversos projectes que inclouen anàlisi, com ara el Suricata.
Quant a la divulgació, com deia abans, és quelcom que tinc posat permanentment. Aquest apunt és un exemple més.
El ‘thinking out of the box’ no basta
Just una consideració final sobre la necessitat de fer canvis importants.
De la mateixa manera que els fabricants d’espelmes no inventaren les bombetes i que els fabricants de paper carbó no inventaren la fotocopiadora, és molt difícil que les empreses tradicionals liderin canvis digitals notables.
Sovint hi ha qui diu que, per aconseguir la immersió digital, les empreses tradicionals han de pensar des de fora de la caixa:
De vegades s’anomena un procés de pensament lateral. L’expressió ha estat àmpliament utilitzada en entorns empresarials, sobretot per consultors de gestió i coaches executius, i ha donat lloc a una sèrie d’eslògans publicitaris. Pensar fora de la caixa és mirar més enllà i tractar de no pensar en les coses òbvies, sinó en intentar pensar més enllà d’aquestes.
Viquipèdia
Quan he sortit de la caixa i he vist noves perspectives, en algun moment m’ha calgut tornar per aplicar-les. L’experiència m’ha ensenyat que, en tornar a la caixa, en realitat hi trobava la caverna de Plató:
El presoner que retorna a la caverna, els ulls del qual estan aclimatats a la llum del sol, seria cec quan tornés a entrar a la caverna, d’igual manera que ho estigué quan s’exposà per primera vegada al sol. Els presoners, segons Sòcrates, deduirien de la ceguesa del presoner retornat que el viatge fora de la cova li havia fet mal i que no haurien de fer cap viatge similar. Sòcrates conclou que els presoners, si poguessin, matarien qualsevol persona que intentés estirar-los fora de la caverna.
Viquipèdia
El que ens cal és no tenir caixes Aquesta idea és la que m’ha portat a creure en les startups com a solució: organitzacions noves, sota la llum del sol, des d’on inspirar-s’hi. ‘Sun & Data’ li vaig dir en algun moment:
As the Government of the Balearic Islands (GOIB) looks for economic opportunities beyond beach-based tourism, it has launched a “Sun and Data” (“Sol y Datos”) campaign.
Reuters, 07-2018
Under the tagline “Good news, Clouds in the Balearic Islands”, the push aims to tempt tech entrepreneurs from around the world to the island’s sunny climate, good connectivity and fiscal incentives for investment in research and innovation.
Al capítol de podcast amb en Jon Tugores reflexionem sobre la necessitat de cremar les caixes.
Pregunteu-me
La meva motivació és:
- que tot el que pugui ser software serà software i que està gairebé tot per a fer;
- que he vist que és improbable que ho facin les empreses tradicionals;
- que més que pensar des de fora de la caixa, el que hem de fer és cremar les caixes;
- que ho estan fent les startups, projectes que han de superar la fase de decepció abans d’arribar a la disrupció;
- que cada dia més inversors les cerquen perquè el negoci tradicional, l’analògic, no té suficients casos d’èxit a l’hora de convertir coses en software.
Pregunteu-me com podeu gestionar els canvis que signifiquen per a vosaltres que tot allò que pugui ser programari sigui programari. Us oferiré anàlisi.
I si en llegir l’anàlisi us decidiu a innovar, aleshores us caldrà un CTO.
Imatge: Conferència per l’IMI de l’Ajuntament de Barcelona, novembre de 2017.