Publicat el “Ràdio Llibre” del Jordi Vendrell

Jordi Vendrell, Aquest blog, Ràdio

El 14 de febrer de 2020, aquí mateix deia que publicaria a poc a poc el llibre inèdit del Jordi Vendrell perquè tenia temps –estava a l’atur.

Avui és 14 de febrer de 2021 i el mateix esdeveniment de cada any, el dia mundial de la ràdio m’ha recordat que tenia pendent acabar la publicació del “Radio Llibre”.

Entre les dues dates hi ha una pandèmia mundial, que a molts ens ha obligat a refer els nostres projectes. Amb l’ajuda de l’Anne-Sophie, també he refet aquest lloc per a reflectir els meus canvis de rumb.

Les vint entrades, més la introducció i aquesta conclusió, són la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog. També hi trobareu algun article més anterior al 14 de febrer de 2020, i que no és del llibre. Per exemple, ‘La ràdio cura‘ o el dia que vaig aconseguir publicar la cinta del Lloro. Suposo que també us interessaran, si vàreu ser oients regulars del Vendrell.

Imagino que el Jordi va trobar que el seu programa L’orquestra ja tenia velocitat de creuer, i no va prendre més notes al seu diari a partir del dia quatre de maig de 1988:

El C [Cuní] m’ha dit l’EGM. Resulta que som el programa número 2; ens guanya el Protagonistas que va per FM i OM. De fet es pot interpretar com un copet a l’esquena.

24 de febrer de 1988

En paper?

La publicació aquí de les vint entrades havien de servir per a tres coses: que els seus textos fossin públics; que més endavant hi hagués altres formats més còmodes per a llegir, col·leccionar o regalar; provocar retrobades mitjançant presentacions. L’evolució de la pandèmia i de les serendipitats ens dirà cap a on hem de tirar.

L’edició en paper tindrà un títol; “ràdio llibre” era just el nom de la carpeta del seu Power Mac G4 Cube on vàrem trobar els textos.

Gràcies!

La correcció dels textos ha estat gairebé tota de n’Albert Ràfols, moltíssimes gràcies. El meu era publicar després de fer una segona revisió, que em servia per aprendre perquè el llenguatge del Vendrell era tan ric i singular; culte i informal al mateix temps. Els mestres ho tenen, això.

Sovint ens calia cercar els noms per a escriure’ls bé, cosa que ha fet que moltes vegades em perdés en biografies de grans personatges que varen passar pel seu programa. La majoria són morts. Tots són rellevants; us convido que feu l’exercici a mesura que llegiu les darreres entrades, que poden semblar poca cosa perquè es limiten a una data, noms i un comentari breu, però estan carregades de bons camins d’inici per a fer un repàs de la nostra història recent.

Amb n’Albert Ràfols subratllàvem alguna entrada, al document original, afegint-hi la nota “per a fer una samarreta”. La darrera és aquesta:

La tele és el xiclet de l’ull.

Joan Brossa a L’orquestra, de Jordi Vendrell, el 13 d’abril de 1988.

L’obra escrita del Vendrell no hi és tota en aquestes vint entrades. També va deixar textos sobre l’ofici de la ràdio i entrevistes que va publicar a la contraportada del diari El Observador. Tot plegat –junt amb un pròleg que és a la cuina– havia de servir per arrodonir un llibre en paper i fer presentacions arreu. Hi havia algun editor interessat, però tot plegat ha quedat aturat per mor de la pandèmia.


Imatge: d’Alexey Ruban a l’Unsplash.

Compartir

Entrada prèvia
L’orquestra, un programa de ràdio (E20 i darrera entrada)
Entrada següent
Nous serveis de CTO compartit, anàlisi i divulgació

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú