EU flags at the European Commission Berlaymont building

Europa persegueix la intel·ligència artificial

Via Empresa

Després de llegir l’estratègia de la Comissió Europea per a les dades i la intel·ligència artificial -que presentaren aquest dimecres- recordo un paral·lelisme que he ha anat covant els darrers anys: quant a tecnologia digital, la majoria d’empresaris i polítics que ens envolten són com gossos perseguint cotxes. Els encalcen amb vehemència perquè troben que són una cosa important i que cal atrapar-los, però quan els cotxes s’aturen, els gossos no saben què fer-ne.

Quant a tecnologia digital, la majoria d’empresaris i polítics que ens envolten són com gossos perseguint cotxes”

L’estratègia que ha presentat la Comissió conté aquestes persecucions:

“La nostra tecnologia serà oberta, justa, diversa democràtica i segura”.

“Posarà davant les persones i serà fiable, fomentarà una societat oberta i democràtica; una economia vibrant i sostenible“.

“Hem d’atraure i mantenir el talent; cal crear complicitats i generar confiança”.

“Protegirem els consumidors, lluitarem contra les pràctiques deslleials i mantindrem la privacitat”.

“Quan es tracti de salut, policia o transport, els algorismes hauran de ser transparents i garantir la supervisió humana”.

“Crearem un vertader espai europeu de dades, un mercat únic. Desbloquejarem les dades que no s’utilitzen i permetrem que flueixin lliurement en benefici de les empreses, els investigadors i les administracions públiques”.

Tot plegat va acompanyat de milers de milions d’euros: 20.000 milions anuals per l’estratègia, i fins a 6.000 milions per l’espai europeu de dades.

La Comissió ha estat ben assessorada perquè ha sapigut veure què cal per trobar un lloc diferent al que representen els competidors més importants: els EUA i la Xina. Les diferències es resumeixen en tres punts que han destacat a la presentació de dimecres:

  • Una tecnologia al servei de la gent.
  • Una economia justa i competitiva.
  • Una societat oberta, democràtica i sostenibe

Sovint he defensat la necessitat de legislar sobre societat digital, perquè no fer-ho significa dependre totalment de la bona voluntat dels empresaris i els polítics de torn. La nova estratègia Europea inclou legislar i és una noticia excel.lent. Com serà la regulació? Aquesta és la gran pregunta, ara mateix.

“Juntament amb la salut, el cotxe autònom serà un dels canvis més grossos que vénen gràcies a la intel·ligència artificial”

Hi ha moltes maneres de dir com han de ser les coses perquè estiguin al “servei de la gent”. Europa, en el passat, ens ha demostrat com ho ho diu. Quantes vegades heu acceptat avui les cookies? Què hem fet amb les cookies és un indici de la visió que, fins ara, Europa ha demostrat a l’hora de “protegir el consumidor”.

Potser preferim no fer regles de tres amb el cas de les cookies i volem creure que a Europa hem après alguna cosa. Doncs bé, la nota de premsa de la presentació de l’estratègia de la Comissió em fa pensar que no n’hem après pas gaire. Continuem amb la idea de fons que, si és digital, és sospitós. Cal llegir-ho entre línies.

Parlen d’”una conducció més segura i menys contaminant gràcies al cotxes connectats”. No gosen parlar dels cotxes autònoms, deixant anar un tímid “connectats”. Junt a la salut, el cotxe autònom serà un dels canvis més grossos que vénen gràcies a la intel·ligència artificial. Tothom coincideix que arribarà, però no se sap quan. Potser 10 anys? Seran 20? A l’hora de mesurar el ritme dels canvis digitals, podem recordar que el primer navegador comercial, el Netscape, només té 25 anys i el mòbil aviat en farà 14. Dels 25 anys que fa que podem navegar, els 10 primers fou una cosa només per setciències. Com ha canviat tot en només 15 anys, no ho trobeu? Doncs ara imagineu què pot arribar en només 15 més.

Més endavant, en parlar d’intel·ligència artificial per la salut, la policia i el transport (un altre cop els cotxes), diuen que s’haurà de garantir “la supervisió humana”. Això significarà que haurem d’acceptar cookies sospitoses cada vegada que pugem al cotxe? O quan canviem de ruta. Exagero, ho sé, però si 10 anys enrere dic que regularíem les cookies tal com ho hem fet, també hauria cregut que exagerava.

L’estil de les regulacions europees, fins ara, han fet que sigui ben certa la frase d’Andrés Pedreño, catedràtic d’economia aplicada i ex-rector de la Universitat d’Alacant: “A Europa és més fàcil donar un ronyó que cedir dades de salut anonimitzades per a millorar la intel·ligència artificial”. El nostre continent és ple de tecnocínics i dadafòbics, cosa que fa que les empreses tipus GAFAM (Google, Amazon, Facebook, Apple, Microsoft) simplement no existeixin a Europa. Els nostres motius són culturals i fins i tot, de vegades, també semblen religiosos. Li demano al Pedreño què li sembla la nova estratègia de la Comissió, i em passa un fragment de la introducció d’un llibre en el qual treballa. M’agrada tant que li demano permís per a parlar-ne aquí:

Pedreño diu que la intel·ligència artificial és quelcom comparable a quan els sàpiens varem començar l’explotació del foc. Podem imaginar una tribu tractant de manipular-lo i adonant-se que el foc crema i mata. El bruixot de la tribu troba que ha de protegir la comunitat dels mals del foc. Desplega rituals evocant els déus, que li revelen com administrar el poder del foc. El control del foc passa a ser una cosa exclusiva del bruixot i dels iniciats que els déus li revelen. A les tribus veïnes de l’orient i de l’oest, varen assumir el risc de cremar-se. De fet, van haver-hi accidents al principi, però n’aprengueren plegats fins a trobar més beneficis del foc que no pas inconvenients. El foc és una eina col·lectiva, cada cop té més usos i les experiències serveixen per a minimitzar els riscos.

“El nostre continent és ple de tecnocínics i dadafòbics, cosa que fa que les empreses tipus Google, Amazon, Facebook, Apple o Microsoft simplement no existeixin a Europa. Europa és la tribu del bruixot”

Europa és la tribu del bruixot.

Ens ve d’enrere. L’Andrés Pedreño cita el filòsof i antropòleg Paul Ricoeur, que va qualificar Marx, Nietzsche i Freud com “filòsofs de la sospita”, cosa que em condueix fins l’Elvis Presley:

“We can’t go on together
With suspicious minds (suspicious minds)”

Se m’acut que, potser, els gossos no persegueixen els cotxes perquè els hi semblen quelcom important, sinó perquè sospiten que són perillosos. I per això, quan s’aturen, no en fan res.


Imatge per Guillaume Périgois a l’Unsplash

, ,

Compartir

Entrada prèvia
L’orquestra, un programa de ràdio (E06)
Entrada següent
L’orquestra, un programa de ràdio (E07)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú