L’orquestra, un programa de ràdio (E07)

Jordi Vendrell, Ràdio

Setè lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.


Dissabte 8/07/87

Girona. Llibreria 22, disposat a fer gasto i estan d’obres. Copa. Punt. Sopar amb el Matarrodona. Oferta, diu que sí i que demà m’acompanyarà a veure en Modest. Acabem tard i amb massa copes. Dormo al Peninsular. Al Punt em fan tota mena d’ofertes per a fer papers.

Diumenge 9/08/87

Espero a l’Enric Matarrodona al Punt i ens n’anem a Medinyà a veure el rector. La biblioteca és esplèndida. Hi té un PC Amstrad. Fem teòrica variada sobre Girona, la Politècnica i, per descomptat, Llull. L’Enric se’n va cap al diari i jo vaig a dinar amb en Modest. Bo. Diu que sí. Li explico els orígens polítics del P.

També, en un article de La Vanguardia, hi he trobat les idees següents: pagaria la pena, potser, prohibir parlar de política i religió pel gust de saltar-se la prohibició. Vejam si hi ha acord. Modest ho accepta curiosament i sorpresiva. Afegeix, però, que en Lorés, sense poder parlar de política ni de religió, es quedaria sense tema. Canvi de cromos. Molt amable, no em deixa pagar i me’n vaig cap a Pruit.

Arribo a Llorà i al·lucino, literalment. Sobre la gespa, cuidadíssima, un concert de sardanes. És la festa del casament del Jaume Collell. Veig al Boadella, li proposo, accepta i anem per festa! És la mansió esplèndida de la Tecla Sala per cuidar els seus convidats eclesiàstics. Bidet d’acer inoxidable, paisatge fenomenal, capvespre i sortida de lluna plena. Retrobament amb en Conti, milionari polititzat.

Hi ha un ambient de crispació política general. Coincidència col·lectiva. Confirmació de la bona opinió general sobre el Montanyà i, per tant, decideixo incorporar-lo definitivament a la colla.

Dilluns 10/08/87

La collita de cromos, fins al moment, és prou sucosa. Penso que el llibre es podria titular L’ORQUESTRA, un programa de ràdio. A més, el podria dedicar ben bé a miss Bondwell, perquè es porti bé.

Em fa il·lusió portar la collita de cromos al Lorés. Es deu avorrir molt. Realment és dels barcelonins que hi toca de veres. La crispació observada no pot ser bona. Com puc contribuir a la descrispació general progressiva? Si és tan popular la política, potser sí que el Lorés tindrà, i serà bo, un paper important.

Se m’ha acudit de llistar el Hofstadter pel que fa a Bach, i fer servir un tros ben guai per introduir la publicitat després d’una frase especialment afortunada, i així ficar la publi després d’uns instants de reflexió amb fons musical.

També em sembla que fóra bo començar a retratar les trobades, perquè cada motivació i cada cas és ben diferent. Obriré un document a part anomenat “Escenes”.

Caldria tendir a reflexionar per damunt de polemitzar. El mot enRAOnar em sembla definitiu, vist d’aquesta manera.

Caldrà pensar un alliçonament radiofònic bàsic, de comportament i to. Insistiré en la, per mi, reiterada teoria que, si nosaltres ens ho passem bé, l’oient també. Això és bàsic. Cal que fem servir, sempre que es pugui, el sentit de l’humor i la ironia fina.

Cal, també, estudiar el tractament general protocol·lari i el particular. Com presentaré els participants? Com ho faré perquè s’anomenin entre ells i no haver-ho de fer sempre jo? Hauria de ser gairebé inaudible, un servidor. Com puc aconseguir-ho?

Dimecres 12/08/87


Visita d’en Lorés a Vilanova. Se’ns acut que, per pasta, ell tingui la figura contractual d’esperit sant-guionista-contertulià-etc. per tal que Catalunya Ràdio es mulli i li faci un bon contracte. Així m’allibero de l’obligació de tenir-lo com a col·laborador tres o quatre cops per setmana.

Em diu que ha parlat amb el Dalmau i que li ha dit que sí, i que ja n’acabarem de parlar a finals d’agost. En general tot el muntatge li sembla perfecte. Decidim que en comptes del Portabella, que diu que és un informal, agafem el Solé Barberà per donar-li el toc PSUC. També li va bé la Pelauzi.


Imatge: D’Ochir-Erdene Oyunmedeg a l’Unsplash.

Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.

, , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Compartir

Entrada prèvia
Europa persegueix la intel·ligència artificial
Entrada següent
L’orquestra, un programa de ràdio (E08)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú