La legislatura 2015-2019 ha estat una cursa d’obstacles per complir les lleis 39 i 40/2015 que ens portaven cap a l’administració sense paper —un concepte que no m’agrada.
El BOE del 13 maig de 2016 aprofitava els obstacles de la cursa per a fer xantatge: “si useu el nostre software per a complir la llei, teniu dos avantatges: 1) cobrareu el FLA (Fondo de Liquidez Autonómico) i 2) us estalviareu fracassar fent programari propi d’administració digital”.
Tot estava pensat per a fracassar. El primer motiu era la falta de recursos obligats per la Llei Montoro, que no permetia ampliar la nostra plantilla. El segon motiu era que, encara que aconseguíssim persones tècniques, no sabrien què fer perquè a l’estat espanyol ningú no sabia –ni sap encara– com s’han de connectar entre sí totes les plataformes dels diferents governs. La interoperabilitat no està resolta.
Un cas
En aquest moment no sabem com es connectaran tots els Registres, que són el punt principal d’entrada i sortida de documentació digital. La solució és renunciar al nostre programari de registre i usar el seu, que es diu ORVE.
La seva solució és elemental: si tots ens connectem a la seva plataforma de registre, tot queda a casa i ningú no ha d’enviar res cap altres plataformes de registre. Dit d’una altre manera: si a internet no existís cap protocol per a enviar correus electrònics, qui volgués llegir missatges escrits des d’un compte del Gmail hauria de tenir també un compte al Gmail. Fàcil, no?
El MINHAP vol que tothom tingui ORVE. Nosaltres tenim el nostre Registre, que nom REGWEB i que el 2017 va guanyar un premi de la Comissió Europea. Per a connectar-lo amb l’ORVE –i devers dues dotzenes més de registres arreu de l’estat que no usen ORVE– cal fer-ho un a un. L’invent per a la connexió, que nom SIR (Sistema de Intercambio de Registros) és inviable a mida que n’hi ha més. Imaginau que cal connectar el nostre REGWEB amb els milers d’ajuntaments; que alhora cada ajuntament ha de fer milers de connexions. És delirant, però és el que hi ha perquè ho van dissenyar perpetrar així. La solució que repeteixen un i altre cop és usar ORVE. Hi insisteixen mentre fan una nova versió del SIR que funcioni amb nodes –per fi! Li diuen LIBSIR i no se sap com serà ni quan el podrem usar.
Mentrestant, les primeres quatre setmanes d’agost d’ús del nostre REGWEB connectat al SIR, ha fet que ens adonem de problemes mals de pair. El més gros fou quan el nostre REGWEB va rebutjar documentació dirigida al Govern de les Illes Balears registrada per algun dels milers d’usuaris que ORVE té arreu de l’estat. REGWEB el va rebutjar perquè la signatura digital dels documents havia caducat. En avisar de l’error ens digueren que pot passar perquè ORVE accepta signatures caducades. La solució, de moment, és que el nostre REGWEB tampoc no verifiqui les signatures. No hi estem d’acord per motius legals i ètics prou importants. A veure com acaba.
A internet la interoperabilitat és tant bàsica que ni ens n’adonem: cadascú usa el programari que li plau per a qualsevol cosa. Tots els servidors web parlen entre sí, tots els correus, totes les aplicacions. Als governs estatals aquesta normalitat digital essencial encara és una quimera.
Interoperaquè?
Al MINHAP no han fet gaire interoperabilitat perquè preferien usar gairebé tot el temps en convencer-nos –i fins i tot coaccionar-nos, via FLA– per aconseguir que fóssim usuaris de les seves plataformes.
Després del BOE del 13 de maig de 2016 vam dir-los-hi que preferíem usar les nostres plataformes. Immediatament vam haver de demostrar que funcionaven a base de superar fites trimestrals, car el FLA es cobrava cada tres mesos. El 80% de le exigències per aconseguir el FLA es referien als avanços en administració digital. Mentre nosaltres superàvem fites exigents, els governs que havien escollit les plataformes estatals aprovaven el trimestre amb petits gests senzills. Vaig poder contrastar la diferència perquè ens enviaren, per error, les primeres fites del grup de governs que usava les seves plataformes.
Més endavant vam saber que el seu programari grinyolava en questions funcionals, de rendiment i estabilitat. Poc a poc ens ho han confirmat governs usuaris de les seves plataformes quan ens hem trobat a esdeveniments; ho hem patit quan el nostre programari ha connectat amb el seu.
Però és igual, que facin el que vulguin, Nosaltres volem plataformes pròpies perquè quan ets una persona usuària, uses; quan ets la madona o l’amo, fas. És una qüestió de sobirania.
La solució és simple: interoperabilitat per a que els diferents programaris de cada govern puguin parlar entre sí.
Cap al Govern Digital
Després de l’Administració Digital ve el Govern Digital, format per assessors digitals que han après a donar repostes gràcies a la informació que recull l’Administració Digital. ¿Quin govern mai contractaria assessors a altres governs que potser són allà escollits per vots d’un color polític a les antípodes del propi?
Des del moment que els robots poden respondre preguntes complexes –cosa que tenim molt a prop– la informàtica deixarà de ser només una eina administrativa per a convertir-se en un fi polític. La transformació (o immersió) digital converteix la tecnologia digital en un fi per a totes les organitzacions i negocis. Transformem-nos o ens transformaran i no de la manera que voldríem.
Cal cuidar ara la sobirania amb l’Administració Digital o mai no tindrem el Govern Digital.
(He dit que no el tindrem. Existirà, i tant que sí, però a l’Administració General de l’Estat (AGE) i ves-te’n a saber sota quin color polític)
Dos anys més
La Llei 39/2015 havia d’entrar en vigor el 2 d’octubre d’enguany. Per tot el que acabo d’explicar –i més, m’allargaria massa i m’he limitat al Registre– era prou evident que ningú no hi arribaria. Ni l’AGE.
Al Consejo de Ministros del 31 d’agost ho van aturar en sec:
2º La disposición final séptima de la Ley 39/2015 para ampliar en dos años el plazo inicial de entrada en vigor de las previsiones relativas a la puesta en marcha de la Administración electrónica.
En particular, se requiere acordar entre las Administraciones Públicas competentes las opciones que permitan una verdadera interoperabilidad respetuosa con sus respectivos ámbitos de competencias. Este acuerdo será el marco para el diseño de los sistemas tecnológicos que han de dar soporte a los aspectos funcionales interoperables, que en el plazo actual de entrada en vigor no estarán adaptados a estas exigencias.
Negretes meves. El 31 d’agost començava una nova època per la sobirania digital.
La nova etapa
L’aturada del 31 d’agost és lògica sobretot en considerar que a l’estat acaben de fer un govern nou. Ningú no voldria assumir la traca de noticies negatives a partir de la posada en marxa de la Llei 39/2015 el dia 2 d’octubre. Potser al començament podrien dir que tot plegat era culpa del govern anterior del PP, però no podien repetir-ho gaire temps sense cap cop d’efecte en sentit contrari. En tecnologia digital els cops d’efecte no existeixen. Tot és prou lent. Quan s’assoleix, sovint la frustració dels departaments de tecnologia digital de tots els governs és que han fet feina sense aturar, aconseguint fites importants, i que res no s’entén ni és noticia. En tecnologia digital només són noticia els nyaps, les avaries, els accidents i els desastres.
No em refio gaire de la nova etapa de dos anys cap a la interoperabilitat. Significarà desmuntar una filosofia fortament orientada a re-centralitzar l’estat a través de les plataformes digitals de l’AGE. La centralització té molts més partidaris a l’AGE que no pas el contrari. Cal que aviat ens donin solucions, facilitats i suport àgil en interoperabilitat algunes persones que tots aquests anys han posat pegues de tots els colors a les nostres plataformes. Sobretot que les puguin donar, les facilitats, perquè algú ha refet la orientació de totes les arquitectures digitals de l’AGE. El canvi és tant gran que dos anys no basten.
Europa
Tenim clar que des de les Illes Balears hem de mirar a Europa per aconseguir la interoperabilitat.
Espanya no podrà dir als estats europeus “para qué quieres un registro propio pudiendo usar nuestro ORVE que vale, tiene interoperabilidad a pedales con el registro alemán, pero da igual porque si los alemanes usáis ORVE está todo resuelto”. Espanya haurà de fer una interoperabilitat de qualitat amb Europa sí o sí.
El principi europeu és “once only” per a expressar que la ciutadania ha de fer els tràmits només una vegada i des de qualsevol país perquè tots els sistemes digitals han de tenir interoperabilitat. La primera trobada fou a Sofia i la següent és a Viena el 24 i 25 de setembre sota l’acrònim TOOP: The Once Only Principle. Al novembre n’hi ha una altra a Brussel·les.
La interoperabilitat europea just comença, però l’espanyola també i caldrà que sigui compatible amb la europea. Espanya haurà de respectar la sobirania digital de tots els estats europeus per a que la ciutadania pugui fer qualsevol gestió. Que ens tractin com un estat més, és la nova estratègia per a mantenir la sobirania digital del Govern de les Illes Balears.
Dos anys són poc per a tothom perquè gairebé tot està per a fer en interoperabilitat. Ens en sortirem? La següent iteració és seguir la iniciativa TOOP i l’European Interoperability Framework.
—
Imatge: U.S. Government Accountability Office.