El nou web del govern de les Illes Balears no té fils de subscripció (RSS). El lloc oficial, del Ministerio del Interior, pels resultats de les eleccions estatals d’ahir tampoc no té fils de subscripció. Tots dos els ha fet Indra.

Ahir, a Ona Mallorca, vaig poder veure què complicat és seguir les dades al web del Ministerio. ÿs l’únic lloc on hi eren totes, calia anar allà. Però arribaven poc a poc i amb retard –que no és la mateixa cosa, com explicaré. Calia tenir obertes un caramull de finestres de navegador i refrescar-les sistemàticament, en una rutina abnegada que recordava els budistes fent girar cilindres d’oració.

Hauria estat molt fàcil subscriure’s a tots els fils RSS que interessaven: Illes Balears i els diferents municipis. Fer que el lector de fils s’actualitzés constantment i veure les dades d’una forma clara i planera, totes en una sola finestra. Però no hi havia RSS.

Pels locutors –i la redacció– no era pas fàcil manejar informació repartida en tanta finestra. En sortir de la tertúlia, a les 22 i busques, tenia temps i vaig jugar un poc amb tot plegat.

La Mònica Bestard entrevistava el cap de llista del PSIB –en Garcias– que contava com després de molts anys guanyaven el PP a les Illes Balears. En aquell moment la diferència de vots era molt petita, i jo sospitava que en qualsevol moment podia haver-hi canvis –just perquè ja havia passat uns minuts enrere. Vaig refrescar un grapat de pics les estadístiques i en efecte, el PP va passar davant. L’entrevista no s’havia acabat i vaig avisar la Mònica: «Em sap greu donar-li la mala noticia, però en aquest moment el PSIB ja no va davant» –i va donar les dades, tenia un PC davant, va posar la finestra en primer pla i la va refrescar. No es pot estar locutant, entrevistant, canviant de finestres i refrescant-les. Fou un bon moment radiofònic. Hauria caigut més moments així si la Mònica i el Biel Cadilla haguessin pogut tenir davant, tota la nit, una finestra refrescant-se tota sola. Son prou ràpids, n’haurien tret molt suc. Amb els RSS hauria estat tremendament fàcil.

Poc

La plana del Ministerio s’actualitzava poc. S’estorbàven massa en aparèixer Les dades arribaven des de PDA situats als diferents col·legis. Aquests PDA són una cosa totalment sobrera, una tudadissa de doblers. Basta un PC normal i corrent. Em demano què hauria passat si els responsables de les meses haguessin tirat d’un navegador planer, a un ordinador personal: una pantalla més gran, amb una interfície familiar i clara (els formularis d’una plana web), amb ajudes bones de llegir, amb un dispositiu d’entrada conegudíssim:el teclat QWERTY. Què hi ha col·legis que no tenen connexió? Si poden connectar PDA mitjançant 3G mòbil, també poden connectar-hi ordinadors amb mòdems USB –aquells que recorden una sabonera. Però potser el problema era el recompte de paperetes i no els PDA. En qualsevol cas, els PDA no feien pas cap falta. Algú va fer-ne calaix, això sí.

Tard

La informació arribava al web amb 5 minuts de retard. Pot semblar poc a casa, però a la ràdio es un disbarat. No exagero: des de les 12:45 va quedar enganxat un 99,87% escrutat, el programa acabava a la una de la matinada, i ja havíem renunciat al 100%. La feina s’havia acabat, i tancaven explicant anècdotes, recuperant talls. Però caparrut, jo refrescava la plana perquè hi havia possibilitats que el PP hagués passat davant amb un 0,13% de vots. L’acomiadament es va allargar un parell de minuts més del previst i mentre, a la 01:03, en una refrescada, vaig veure el 100%. Pogueren tancar amb les dades finals. El cas és que la plana deia que l’actualització era de les 0:57. Les dades s’estorbaren 5 minuts en arribar al web.

Avui he sabut, per un apunt de blog a caspa.net, que a Indra també oferien un servei de FTP refrescat cada cinc minuts. ÿs el que usaren a les televisions. El blogaire de caspa.net ho conta com un desavantatge per aquests mitjans, car el web era immediat. Idò no, tampoc.

Ja els hi regalo, el FTP. Fils de subscripció RSS és el que cal!

ÿs la història coneguda de muntatges bítics oficials: servidors potentíssims, ampla de banda increïble, pressuposts que lleven el singlot, però poques idees.