NO BUI

Llengua
6 comentaris

Que en este momento, cuando el citado “Eduard Lluis” adopta una actitud aun mas despectiva y agresiva con la funcionaria solicitante profiriendo en un tono muy elevado a proferir numerosas frases en catalán o menorquín.

Que dicha funcionaria les informa en todo momento que no conoce ni habla el referido idioma, al igual que el resto de los compañeros que se encontraban presentes, no pudiendo endender lo que “Eduard Lluis COLL CASTAN” quería manifestar de forma acalorada y chulesca.

Que en todo momento de forma educada y correcta, se le ruega a “Eduard Lluis” que se dirija a ella en idioma castellano, ya que no puede entenderle y por lo consiguiente obstaculiza su forma de proceder a lo que este rotundamente contesta con un “NO BUI”.

La resta és a una entrada del blog Ca’n Lluri. Ho he vist al blog de n’Andreu Caballero.

Tot plegat ha passat al 2008. No al 1948. Qui diu que les màquines del temps no existeixen?

Compartir

Entrada prèvia
Vendre música al 2008: així sí
Entrada següent
A Indra li fan vessa els fils de subscripció RSS

6 comentaris. Leave new

  • quina ràbia i quina impotència, que fan fets com aquest:-(

    Respon
  • escuraninxols
    5 de març de 2008 02:13

    funcionària disfuncionaria que no funciona

    Respon
  • “No Bui” ajupir el cap. “No Bui” que no m’entenguin. “No Bui” que em girin la truita a l’administració i que per aconseguir el paper oficial de marres em facin ajupir el cap, menjar sorra o, senzillament, obligar a expressar-me en un idioma que no és el meu. “No Bui” que em faltin el respecte. Per això NO VULL, no em dóna la gana haver de tolerar a aquells que (nostàlgics, pobrets, cada cop en queden menys…es van morint…) ja no saben com rebaixar, denigrar o pervertir una cultura. Només els hi resta aquest exhibicionisme de la seva ignorància i de la seva pataleta. Com més ens punxen, més ens inflem. Per cada agressió, tres arguments nous per pensar com pensem, per fer el que fem i per SER EL QUE SOM.

    Respon
  • Tot un clàssic. Com dèia no fa molt dies el “Gran guayoming”, el fet que els esdeveniments no paren de sorprendre’m no evidencia sino la meva tendra joventud.

    L’existència de grups de feministes posa en evidència l’exitència encara d’una malaltia generalitzada, i això m’ha dut a recordar el DR. Soler. no sé pas si us enrecordareu -> “Psicopatologia conjugal, conflictes avançats de parella”. I es que alguns estats es mouen entre “el no et vull, pero no te’n pots anar” o el “t’odio pero no puc viure sense tu” i en definitiva es posa de manifesta aquesta malaltia tan antiga, esclava, carca, mes pròpia del troglodisme i dels no assenyats. Una llàstima que no poguem portar els estats al psiquiatre.

    Respon
  • i mentres això va passant dia si, dia també, nosaltres els de les illes, seguim votant a les franquícies de Madrid i continuem sense tenir ni vot ni veu a la capital del estat.

    pensau-hi

    Respon
  • ÿs indignant que aquests casos es vagin repetint i no passi res. Com és possible que un funcionari públic amb la missió de protegir els ciutadans i vetllar per la seva seguretat no respecti els seus drets i els intimidi i que no els passi res? Per mi és clar que no tothom fa la seva feina: ni els policies ni els seus superiors.

    Però a nosaltres sí que ens reclamaran les nostres obligacions, i puntualment.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú