El Big Data del Govern

Bitologia, Govern

El Big Data no és la resposta sinó la pregunta. Big Data is not a Big DealAl MIT ho il·lustren amb el titular The Big Deal With Big Data Isn’t (Just) the Data.

Alex “Sandy” Pentland, founding faculty director of MIT Connection Science and instructor for the new MIT EXperimental Learning (XL) certificate course in Big Data and Social Analytics, calls it “social science” or “social analytics.”

The approach involves not just the what, but the why.

He vist projectes de Big Data que, després de llegir-ne els resultats, em sentia com després d’un capítol del Matthew Santoro al YouTube: està bé saber el que explica, però mai no m’ha semblat que servís per a fer cap canvi significatiu a la meva vida.

Prou projectes Big Data no van fer la pregunta; es van botar el perquèPer tot plegat, quan em van preguntar “Usa el Govern Big Data per a plans futurs de desestacionalització del turisme?” vaig pensar que vet ací una pregunta –molt complexa. L’article és al Diario de IbizaLos hoteleros ignoran si hay planes del Govern para usar los macrodatos de los turistas.

La dirección general de Desarrollo Tecnológico, dirigida por Benjamí Villoslada, tiene actualmente un proyecto de cobertura de los lugares de las islas donde no hay aún línea de internet de alta velocidad, denominados ‘zonas blancas’.

De acuerdo con los últimos informes, en Ibiza existen todavía algunas zonas blancas pero los operadores están trabajando para dar servicio a esas áreas. «Para las ‘zonas blancas’ que no se eliminen, habilitaremos fondos en 2017 para subvencionar la fibra óptica, con el fin de conseguir una optimización del ecosistema digital que permita también la captación de los datos» informó el Govern.

Em vaig limitar a dir què fem, des de la nostra DG, per a fer preguntes al Big Data. La més bàsica és aconseguir connectivitat.

El Big Data funciona a l’inrevés que el camp: cal recollir per a sembrar en comptes de sembrar per a recollir. Quan no tenim preguntes pel Big Data, el més pràctic i econòmic és limitar-se a recollir dades. Si sorgeixen bones preguntes, aleshores tindrem dades per a trobar la resposta. Sense connectivitat no hi ha dades; és així de bàsic. Per això, la primera fita del Govern va ser aconseguir una connectivitat decent (més de 100 Mb) arreu.

Cal dir que, si es tracta de desestacionalitzar, saber què fan els visitants de les Pitiüses a l’estiu no és gaire pràctic per a preguntar què voldrien fer la resta de l’any. Cal veure que fan, lluny de les Illes, a la primavera, tardor i hivern; on van; què cerquen; què veuen, llegeixen i senten. Aquestes dades són a fonts d’arreu, la majoria privades –cal pagar– i algunes públiques. Gairebé cap no brolla del Govern de les Illes Balears.

Present

Des del Govern podem usar les dades privades i les públiques per a fer Big Data després de trobar preguntes sobre la desestacionalització. És el que diu que fa l’ATB al darrer paràgraf de l’article del Diario de Ibiza. També ho han de fer els empresaris del turisme, cadascú amb les seves preguntes. Em consta que alguns ho fan –i amb resultats que els ha canviat profundament la seva forma de fer negocis.

Futur pròxim

Al Govern de les Illes Balears encara no oferim dades obertes com toca, però aviat això canviarà. Serviran per a fer preguntes sobre el nostre entorn i àmbit. L’article no ho diu perquè ho vaig explicar amb la boca petita, car encara està verd.

Per a oferir-les com toca, cal que tinguem una central de dades obertes (CDO) amb totes les interfícies possibles: des d’API robustes per a preguntes intensives de la indústria [turística, o no] fins a presentacions gràfiques per a compartir-les a les xarxes socials, fer periodisme de dades en temps real o explicar-nos millor (ara se’n diu ‘transparència’) al web corporatiu del Govern.

El concurs de la CDO és en marxa i esperam tenir-lo resolt abans que acabi el 2016.

A partir del 2017, totes les Conselleries hauran de fer la part més complexa: identificar les fonts de dades;  si no en tenen crear-les; normalitzar-les per a fer possible el tractament a la CDO.

Alguns fa temps que han començat i esperen amb ganes el CDO. És el cas de l’IBSTAT. Ells, la DG de Transparència i la DG de Pressuposts han estat els més interessats en tenir una eina per a dades obertes. Nosaltres, a la DGDT, ens encarreguem de contractar-la i mantenir-la.

Futur simple

Per augmentar la utilitat de la CDO, hem suggerit que a tots els contractes de software hi hagi una reflexió sobre quines dades obertes poden oferir els nous programes. Aconsellem que demanin una API per a connectar-los amb la CDO.

Amb el temps haurem de ser més exigents amb els requeriments de dades obertes i API. Tenim un mecanisme per aconseguir-ho: la Comissió Tècnica i d’Informàtica, per la qual hi passen gairebé tots els projectes.

Al Govern tenim clar que cal recollir dades per a després poder sembrar Big Data.

Futur perfecte

Governar significa moltes preguntes, que podríem traslladar al Big Data.

(Recordem-ho: el Big Data no és la resposta, sinó la pregunta)

En tenir les preguntes ben fetes, la intel·ligència artificial (IA) donarà suggeriments –L’IA tampoc no és pas la resposta; ho és la feina de les persones, corporacions i Governs que han fet les preguntes correctes per aconseguir bons suggeriments.

Per a poder fer Big Data –i intel·ligència artificial– cal que tinguem les dades. No basta tenir-les; també ens cal governança sobre elles.

Si no perdem la governança de les nostres dades, podrem decidir com han de ser, on han d’estar, quant temps, quines preguntes permetem fer-los-hi, de quines coses no podem ni parlar-ne.

Per a no perdre la governança –i la sobirania– sobre les nostres dades, cal que fem molta feina per a superar les pressions del Gobierno, entestat en traslladar-les als seus Centres de Procés de Dades (CPD).

Cal fer molta feina en anàlisi i desenvolupament de software, en infraestructures pensades pel futur del Big Data i l’IA: CPD d’alt rendiment, baixa latència en comunicacions amb la resta de planeta.

Quan dic ‘feina’ sempre hi afegeixo ‘i recursos’, perquè ganes i idees no ens en falten, però de moment no tenim prou doblers ni gent.

De moment, només.

API, baixa latència, Big Data, CPD, governança, Intel·ligència Artificial, Open Data, sobirania de dades

Compartir

Entrada anterior
Els iPhone al Govern de les Illes Balears un any després
Entrada següent
Benjamí Villoslada: “Volem convertir Balears en un paradís de sol i dades”, per Aiats Agustí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.