Frenesí radiofònic

A falta de podcast pel web d’Ona Mallorca –tot arribarà– de tant en tant us vaig dient aquí, al blog, quins Mallorca en Xarxa podeu trobar al web d’àudio a la carta de l’emissora. D’acord, no és un podcast, però també rebeu l’avís automàtic els qui seguiu aquest blog per fil de subscripció –a la columna de la dreta hi trobareu els fils de subscripció a aquest blog, ara també per correu.

Aquests són els darrers programes que trobareu aquí en Ogg Vorbis lliure –i mp3 patentat, si no hi ha més remei.

Al final del programa d’ahir vaig anunciar que parlaríem del Second Life amb algú de Menorca i no, és d’Eivissa.

Hi ha Mallorca en Xarxa fins el desembre

El Mallorca en Xarxa continuarà fins el desembre. Al darrer apunt sobre la ràdio (i l’Ítaca) hi contava que no sabia si continuaríem. En Miquel Lluis Mestre es demanava, al seu blog, com podia ser, en Guillem esperava que continuéssim i el TommyX preguntava si ens quedaríem sense Ítaca i MeX [1] –gràcies, ja sabem segur que tenim almanco tres oients! En realitat la decisió ha estat molt ràpida un pic nomenada la nova directora d’Ona Mallorca, l’Emma Socies: he sabut que continuaríem la mateixa setmana que ha començat a fer feina.

L’estiu és època d’incertesa per qui fa feina a la ràdio o la TV, i aquest any a Mallorca la cosa ha estat encara més complicada per mor les eleccions:

A l’estiu sempre hi ha fitxatges i baixes que marcaran la nova temporada que començarà el setembre. A la ràdio significa feina fins al juliol de l’any següent, però a la TV les temporades són més curtes: 13 setmanes –si el programa és setmanal– i gràcies, que també n’hi ha de 6. Per cert, de la continuació o no de l’Ítaca encara no en sé res.

La cosa diferent d’aquest any, derivada de les eleccions al maig, és que cap directiu no sabia si ell continuaria o no. No podien prendre decisions. Ara ja tenim nous directius, i comença el que normalment està enllestit al final de juliol. No tenen temps material per a fer gaire cosa nova i per això molts continuarem. Fins al desembre, després ja ho veurem. Aquesta temporada repetirem per Nadal la incertesa típica de l’estiu.

Copiaferro un article [2] del mestre radiofònic en Jordi Vendrell:

Ràdio trèmula (Avui 15-9-85)

Aquests dies els papers van plens d’informacions sobre la ràdio: canvis, fitxatges, noves programacions, declaracions d’objectius per part dels diversos manaies i altres notícies. Bé, l’invent del senyor Marconi continua essent moda. I que duri.

Però, per dins, que hi passa? Doncs ara és el temps més fascinant de l’any: cau sobre tothom una mena de frenesí que s’anirà calmant a poc a poc les pròximes setmanes. Tot són cares serioses, tenses, preocupades, tothom va amunt i avall, hi ha reunions constants, s’entra i se surt de la discoteca o dels estudis contínuament. Hi ha un clima expectant, l’aire és elèctric, gairebé pinça. Senyores, senyors, tot és a punt: comença una nova temporada.

Les novetats són moltes i variades. Hi haurà qui començarà amb el programa elaboradíssim, molt pensat i fixat; també, a l’altra banda, hi haurà qui s’ho farà més a les palpentes, només amb unes poques idees que buscarà de concretar sobre la marxa amb sons atractius i bon ritme. Entre els dos extrems hi ha gairebé tothom. Planificació i improvisació, el yin i el yang de la ràdio-comunicació.

I amb l’expectació de la clientela, imagino que satisfeta per la varietat i quantitat de possibilitats, començarà la carrera per a enfilar-se, com més amunt millor, als rankings d’audiència.

Per a uns quants, però, començarà la trempera verdadera: la fascinant situació de diàriament i continuada anar polint, llimant, incorporant o deixant de banda tot allò que la pràctica demostri que funciona o no. Un programa de ràdio és com una mena d’ésser viu que crea la seva pròpia dinàmica i cal tractarlo acuradament els primers temps, tal com es fa amb un nadó.

Per interessant o original que sigui un projecte sobre el paper, mai no se sap si anirà bé o no fins que es posa en marxa i adquireix el seu esperit propi.

Aquesta consolidació i encaix de totes les peces que formen part d’un programa de ràdio s’aconseguirà amb un temps més o menys curt segons l’habilitat i/o la sort dels que el facin, però en qualsevol cas mai no es podrà dir: això ja rutlla fi! fins passats els primers mesos. Afortunat qui ho aconsegueix abans.

Atenció, però; pels radioescoltes “gourmets”, aquests primers dies són els més apassionants i creatius: cal inventar, experimentar, anar buscant i trobant idees, formes, estils i ritmes. I això fa que en aquestes èpoques les sorpreses auditives siguin constants arreu en una mena d’efervescència que a poc a poc s’anirà calmant i reposant a mesura que cada programa trobi el seu estil, to i ritme particular. I totes les proves imaginatives, reeixides o no, quedaran oblidades fins una altra ocasió. No us ho perdeu. Es quan a la ràdio, sobretot els qui la fem, aprenem més. Futurs radiofonistes: al lloro!

Preocupat com tothom per la part que em toca desitjo sort a tots els col.legues i, com en el món de l’esport, que guanyin – audiència- els millors.

Jordi Vendrell


[1] MeX = Mallorca en Xarxa teclejat curt.
[2] Al següent apunt de blog hi trobareu aquest article llegit per la Dolors Martínez de catradio.

Compartir

Entrada prèvia
Girs de 360º
Entrada següent
La ràdio trèmula

12 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú