El Calacanis diu que els blogaires escriuen, sobretot, ‘per aconseguir prestigi, reconeixement i teixir relacions socials amb persones amb qui comparteixin interessos‘. Perquè els gurús han de tenir raó i els matisos són pels estiracordetes que mai no seran gurús –ho conten tot massa complicat– vet ací els darrers programes de tele i ràdio:

Mallorca en Xarxa

Aquí trobareu aquest programa:

• 13-04-2007: Parlem amb en Joan Alorda, cap de projectes SIG de SITIBSA i el Carlos Seda.

Soc el director, productor i presentador del Mallorca en Xarxa.

Ítaca

Aquí teniu els darrers vídeos de l’Ítaca, un dels millors programes de TV Mallorca:

• 06-04-2007: Crear llistes de correu (programa sencer)
• 13-04-2007: Punts socials (programa sencer)

Amb l’ajuda del suport de can Google Vídeo (ja som amics) finalment he pogut recuperar el programa sencer del dia 16. El trobareu a l’apunt on publicava la versió rompuda.

No soc ni el director ni el productor ni el presentador del Ítaca però hi tenc un 50% de quota en el tema col·laboradors. En aquests casos sol quedar bé dir que m’agrada més la ràdio –i de passada recordar els meus títols allà– però seria no mostrar-me ambiciós, i és un detall que no dóna gaire prestigi.

Extra!

Aprofito per avisar que al suplement El Semanal publicaran una entrevista –amb fotos i tot– al Ricardo i a mi sobre el menéame.

També podria publicar l’entrevista al suplement EP3 de dijous sant al Pais, la guardo en PDF –guardar-la és un clar exercici d’autoreconeixement. Però no tenc permís i aquest quinquenni ja està esgotada la quota de possibles accions judicials des del fantàstic grup PRISA.

Estic donant voltes a si cal replantejar aquest blog per a sotir-me de l’estàndard Calacanis i convertir-lo en un lloc on aconseguir descrèdit, rebuig i rompre relacions socials amb persones amb qui comparteixo interessos.

Si l’exemple quallés, aleshores els gurus ho tindrien un poc més complicat i es superarien a sí mateixos sorprenent-nos amb bons anàlisi en comptes d’amollar obvietats.

O potser no ha de quallar ni res, perquè si el model funcionés hauria aconseguit reconeixement i el nou projecte de blog desacreditador seria un fracàs.

Esperau! Si ha fracassat aleshores compliria l’objectiu del descrèdit.

Arribat aquest punt, em veig capaç d’argumentar qualsevol teoria, cosa que em situa a bon lloc com a futurible gurusaire. Vaig a veure si trobo al P2P un curs de gurú a nivel de usuario.

PS: Observeu com tanco l’apunt fent 4 paràgrafs del que n’hauria de ser un: poso en pràctica les recomanacions del Nielsen… els gurús som així!