Mallorca: comparativa de l’ús de llengues oficials a l’administració

Aquí teniu una comparativa del que pot passar en dirigir-se a l’administració en una de les dues llengües oficials a Mallorca i topar funcionaris que només n’admeten una. Basat en fets reals:

Parlar en català a la policia

Un dels joves que acompanyaven M.P. assegurà a aquest diari que «érem a la terrassa d’un bar quan vingueren dos agents de la Policia i procediren a identificar-nos. Tots ho vàrem fer, però M.P. els demanà en català per què ho feien. Això no els agradà. Se l’endugueren enmig de la plaça i enllà li varen fer una clau i després l’emmanillaren».

La resta és a la plana del Diari de Balears que he imprès –només el guarden set dies al lloc del diari.

Parlar en castellà a l’Ajuntament de Palma

El teniente de alcalde de Función Pública, Pedro Alvarez, sostuvo ayer que el Ayuntamiento de Palma debería hacer un esfuerzo para que cualquier ciudadano residente o turista en Mallorca reciba la traducción de cualquier documento oficial.

«Es nuestro compromiso y obligación que los ciudadanos y visitantes reciban servicios en varios idiomas», destacó Alvarez a EL MUNDO/El Día de Baleares.

El teniente de alcalde se refería a la información que publicó ayer este periódico en la que se destacaba que Cort se había negado a traducir por escrito al castellano una denuncia de Emaya de una familia que desconocía el catalán.

Un empleado de Cort -no de Emaya, como ayer publicó este diario- se la tradujo verbalmente pero el afectado le dijo que la quería por escrito y le respondieron: «Aquí no hacemos esto».

Aquí hi teniu la resta de la noticia. Aquí com van sucar-hi pa. Del cas d’M.P. no en diuen ni piu, tot i que semblaven tant interessats per la qüestió bilingüe en el cas de Cort.

El problema legal de fons

El nou Estatut no posarà remei a un greu problema de fons: el castellà és obligatori però no el català –i a ca seva.

L’única esperança era el coneixement: que el màxim de persones sabin català gràcies a l’ensenyament a les escoles públiques. Que el català fos la llengua vehicular de l’ensenyament era un detall molt important per aconseguir que l’aprenguin i almanco ens entenguin quan usem la nostra llengua a ca nostra.. Però també volen eliminar això.

Compartir

Entrada anterior
L’afegitó Creative Commons pel Microsoft Office
Entrada següent
WengoPhone: substitut de l’Skype

3 comentaris. Leave new

  • […] A can Bitassa en Benjamí ens parla de com tracten certs diaris els problemes relacionats amb la llengua. A l’apunt que ha escrit hi ha una cita del Diari de Balears on es diu el següent. Un dels joves que acompanyaven M.P. assegurà a aquest diari que «érem a la terrassa d⿿un bar quan vingueren dos agents de la Policia i procediren a identificar-nos. Tots ho vàrem fer, però M.P. els demanà en català per què ho feien. Això no els agradà. Se l⿿endugueren enmig de la plaça i enllà li varen fer una clau i després l⿿emmanillaren». […]

    Respon
  • Avui per Catalunya Ràdio comentaven que alguns funcionaris de l’administració central a les Illes (uns 25 si no record malament) farien curset de romanés bàsic per poder atendre al nombrós nombre d’inmigrants d’aquesta nacionalitat. Supòs que a tothom li pareixerà del tot més normal, si no fos perquè molts d’aquests mateixos funcionaris, amb anys i anys a les illes no són capaços d’entendre ni expresar-se en català.
    Que facin el curset, però si algú després es capaç de fer-ho servir i no sap català, per favor, que l’expedientin i el treguin de funcionari, per favor, que si s’és bo per una cosa també ho és per l’altra.

    Respon
  • Sí, és el cas que comentava a l’apunt del retroenllaç anterior (auto-bombo), un sargent amb més de 20 de residència a Catalunya i no entèn el Català.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.