ISO 26300 per l’OpenDocument

Bitologia
6 comentaris

Acabo de posar una botella de cava al frigorífic:

L’ISO ha aprovat l’OpenDocument!

La Wikipedia en anglès ja té la noticia a l’entrada; això és una enciclopèdia, sí senyor!

This standard was developed by the OASIS industry consortium, based upon the XML-based file format originally created by OpenOffice.org, and ODF was approved as an OASIS standard on May 1, 2005. It became an ISO standard, ISO/IEC 26300, on May 3, 2006.

[destacat meu]

El canvi és de les 14:41 i a les 14:45 algú hi afegia el nº de l’ISO.

El titular enviat al menéame serveix per a expressar la tensió dels darrers dies:

El formato OpenDocument derrota a Microsoft en la disputa por la ISO

No fa ni un mes, al blog Consortiuminfo.org llegíem que Microsoft podia estar agafant posicions dins l’ISO per embullar la troca.

Just ahir sortia, indirectament, la importància de l’OpenDocument quan em van demanar què significa per mi escriure a un blog:

Per exemple, la majoria d’usuaris d’ordinadors codifiquen els seus treballs cada cop que polsen el botó «guardar» del programa. Per a tornar a llegir els seus treballs necessitaran un descodificador ben patentat i protegit per llicències restrictives. Està clar tot allò que codificar suposa quan es tracta d’un canal de la TV de pagament. Però no gaire en desar a l’ordinador unes feines que se suposen del tot pròpies. Després de llegir els meus raonaments al blog, algunes persones han fet els canvis necessaris –no sempre còmodes– per tal que les seves activitats amb bits no tinguin amos tret d’ells mateixos. En aquests detalls està allò que significa per mi escriure un blog.

L’ODF (acrònim per l’OpenDocument) és una passa molt important, perquè ve de l’ISO, quelcom consistent, per què puguem ser els amos dels documents que desem als nostres ordinadors.

Ara ve la més complicada: que hom i don l’usi. Que trobem arxius ODF a Interrnet, als webs de l’administració. Que en enviar-los per correu electrònic no ens demanin un format del MS Office, tot dient-nos que no els poden obrir. Segur? Volen dir que és més fàcil obrir format patentat, que els va obligar acceptar llicències carregades de privacions? Un format que ni tant sols és ISO? Au va!

Potser caldrà anar així, amb aquesta xuleria, perquè la cosa és prou absurda com per permetre-s’ho.

Aquí teniu una llista de programes que treballen amb l’ODF. Per a esmolar l’ordinador ;).

Compartir

Entrada prèvia
Els peixos que hem menjat
Entrada següent
Redirecció permanent pel .cat

6 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Menú