Carles Grau, director general de Microsoft a Catalunya, País Valencià i les Illes Balears és el convidat del Mallorca en Xarxa del proper 24 de març de 2006.

En Llorenç m’explica que el va conèixer per mor les feines que té per Barcelona, van tenir converses interessants, i en Carles Grau es va oferir per venir al programa.

Encara que cal esperar que vengui a vendre el seu producte, Microsoft no necessita gaire publicitat. Ben al contrari, tal com estan les coses avui les feinades són per a no ser-ne clients. Per exemple, en un parell de casos viscuts de primera mà:

• N’Arnau als 6 anys va començar a rebre pressions per què a casa fóssim clients de Microsoft. La professora està d’acord amb el que li vaig dir, però fins avui no tenim cap resposta més enllà del «cal fer alguna cosa».
• Encara no he pogut llegir la llista de preus de recollida de fems. Per cert, em va arribar per tres llocs una petició de professor d’informàtica per Sineu que han fet des de la Mancomunitat. Si els cursos són com els anteriors, en realitat no cercaven professor d’informàtica, sinó de productes Microsoft. En vista de la no resposta a la carta oberta (lincada abans) no vaig gosar preguntar res abans d’oferir-me.
• Si vull veure un canal públic de TV digitalitzada pagada amb els meus imposts, el Canal Congreso, haig d’usar Windows.
• […]

Descartada el interès de la publicitat que pugui fer, potser els seus plans de futur sí són interessants. Però tampoc és gaire engrescadora cap excel·lència tècnica si tot plegat encara ens ha de fer més dependents d’ells. Ja em basta amb que un fill no pugui estudiar anglès sense problemes a primària. O que a mi se’m negui el dret de llegir per mor de no ser client seu. Potser semblen qüestions personals, però són de les que puc parlar perquè les conec bé. Veig que moltes persones que volen usar programes lliures tenen els mateixos problemes. No trobo gaire interessant saber quines coses més no podrem fer demà. Podria preguntar-ho, però serà una provocació i hauria de semblar bon nano.

Li he donat molts voltes, però només se m’acut una pregunta: quan els fantàstics programes de Microsoft seran lliures? O sia, quan tindrem:

1. La llibertat d’executar el programa per qualsevol propòsit.
2. La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies.
3. La llibertat de redistribuir còpies.
4. La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se’n pugui beneficiar.

Em temo que, tot i el «fantàstics programes» per a referir-me a la part tècnica, estètica i marquetingniana de la cosa, la pregunta també semblarà una provocació. Així que em quedo sense preguntes.

De totes formes, sempre que puc evito preguntar i m’estimo més conversar, fer tertúlia. No sóc periodista i trobo molt complicades les preguntes amb pretensions de vestir una entrevista. Però en aquest cas tampoc és fàcil fer tertúlia sobre els interessos d’una empresa que té una incidència tant restrictiva en qüestions prou bàsiques per tanta gent, com el dret a llegir sense dependre de res més que la nostra salut.

Podria intentar abstreure’m i pensar que el problema no és seu, sinó d’els excessos d’alguns usuaris amb els seus productes, però no ho aconsegueixo:

No puc en saber que visiten alguns usuaris importants, com els governs, quan es decanten cap al programari lliure, per demanar-los-hi que segueixin comprant els seus productes perquè han de practicar la neutralitat tecnològica [1], una «pràctica neutral» que seguirà negant-nos lectures o veure el Canal Congreso.

No puc pensar que la situació asfixiant, monocolor, del món informàtic no és cosa seva quan veig les pressions que han fet per tal d’aconseguir que l’administració de l’estat de Massachusetts no empri formats lliures. Els massachusettesencs estaven disposats a comprar usar el Microsoft Office, però si desava en formats lliures com ara l’OpenDocument. S’hi van negar. M’avisen que després molts coverbos han canviat un poc les coses a Massachusetts, però ara no en se els darrers detalls. Potser me n’hauré de posar al dia –si podeu passar qualque cromo als comentaris, beníssim.

Si se’n surten seguirem tenint problemes per a poder llegir. Demà problemes per a veure la TV, si cada cop més llocs la codifiquen com al Canal Congreso, i em temo que a Microsoft volen que n’hi hagi molts així. Demà passat problemes per no se sap què més.

Per tot plegat subscric el que em va dir en Richard Stallman quan vam parlar d’aquesta pretesa neutralitat que prediquen:

Estic a favor de la neutralitat tecnològica per a les decisions tècniques. Però l⿿elecció entre el programari lliure i el programari privatiu és un tema ètic i social, no tècnic. En aquests temes l⿿estat no ha de ser neutral.

[en vaig parlar a un altre apunt]

Jo tampoc no puc ser neutral i exactament pel mateix motiu. Us cedeixo el torn, envieu les vostres preguntes –podeu usar els comentaris mateix– i miraré de fer-les al programa. ÿs el més neutral que se m’acut.

—
[1] en Carles Grau també la demana.