En Bartomeu Picornell parla avui, a la seva columna d’opinió del Diari de Balears, d’un parell d’anècdotes no tant anecdòtiques. N’hi ha una interessant:
Els catalans, en veure que aquí no es fa gaire cas de Llorenç Valverde, s’han pres la llibertat de nomenar-lo director de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació.
ÿs al final d’un paràgraf on parla dels comentaris que alguns polítics fan sobre democràcia i programari.
Mentre que el Govern balear estudia els inconvenients que té la implantació del programari lliure i Jaume Matas es reuneix amb els nuncis a províncies de Bill Gates, Esteban González Pons, portaveu de la Generalitat Valenciana, ha dit que «la Constitució obliga les administracions públiques a utilitzar un software no propietari». De manera conseqüent ha afegit: «Les administracions públiques que no fan servir software lliure no són democràtiques completament, ja que és un deure de les institucions no pagar pels recursos que poden obtenir gratuïtament». Els valencians, com abans els andalusos i els extremenys, disposen d’un sistema operatiu propi adaptat al sistema educatiu -Lliurex-, que ha estat presentat recentment pel seu conseller d’Educació, Alejandro Font de la Mora, com una aposta «per l’equitat real, per solucionar l’escletxa tecnològica i per fomentar l’ús i l’accés a les noves tecnologies per part dels alumnes». I Francesc Fiol? I aquell Matas, apòstol del sector quaternari? Del Parc Bit tan sols arriben notícies de caràcter immobiliari i, de Bitel, de caire judicial. Els catalans, en veure que aquí no es fa gaire cas de Llorenç Valverde, s’han pres la llibertat de nomenar-lo director de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació.
No cal ser de cap color polític determinat per relacionar la democràcia amb el programari lliure. No fa pas gaire en Rodríguez Ibarra va dir més o manco el mateix.
No estic gaire d’acord amb que el preu sigui un avantatge destacat del programari lliure. En qualsevol moment el programari privatiu pot ser més barat, fer còpies de programes és molt barat i senzill. Quan això passi, si només valorem el preu, podem perdre la llibertat conquerida. Sense llibertat no hi ha democràcia.
Ho giraré: hem pogut comprovar que amb programari privatiu no és possible viure una Societat de la Informació democràtica. A la Societat Civil no cal ser res determinat (sexe, raça o partit polític) per comprar, passejar, badar o usar els serveis de l’administració. Si vas a una finestreta i abans de fer les gestions et demanen mostrar el carnet de soci d’un club privat car, ¿Pensaries que estas a les dependències d’una administració democràtica? Idò aquestes coses passen a la Internet del nostre país, tant a llocs públics (aquí en trobaràs dos) com privats.
Tornant a l’article d’en Bartomeu Picornell, per a més detalls podeu visitar l’original al diari o el PDF (finestra nova, 108K).