Aquest dijous al Ciberp@is (l’enllaç és per abonts) hi ha la segona entrega de la sèrie «Conectar el ADSL» –de la primera en vaig parlar la setmana passada. Comença parlant de MacOS. Sembla que només dos proveïdors d’ADSL el tenen als seus plans: Wanadoo i Ya. Què passa amb Linux?

Copipastada va:

Los que utilicen Linux no tienen ningún tipo de servicio. Todos los operadores consultados piensan que son usuarios tan avanzados (y tan poco numerosos) que no necesitan ningún tipo de soporte ya que son capaces de encontrar los drivers correspondientes y de configurarlos ellos mismos sin ningún tipo de ayuda.

A veure… GNU/Linux «és difícil» de veritat o és la indústria, que té qualque interés especial en perpetuar la llegenda?

Com deixaran de ser poc nombrosos i experimentats si hi ha la voluntat declarada de deixar-los abandonats?

Però el problema és més greu i de fons. No afecta només als usuaris de GNU/Linux. Tots els routers i mòdems ADSL de qualitat (*) són màquines que es poden configurar amb uns paràmetres estàndard i sense drivers.

Els «linuxers avançats» no fan altre cosa que mirar d’aconseguir-los a Internet, tot esperant que qualque generós els hagi publicat, o que vagin de fòrum en fòrum pel sistema boca-orella.

Els ni avançats ni linuxers també es troben, en qualque moment, amb la necessitat de saber-los. Per exemple, quan cal renovar l’aparell incial perquè s’ha avariat –les tempestes fan desgavells. Tots (avançats o no) no tenen més remei que comprar-lo Com Toca (TM), a una botiga d’informàtica. Tampoc no costa gaire més de 100 Eur amb WiFi i tot.

Sol passar que després d’uns mesos no és gens fàcil trobar un aparell idèntic al que li van encolomar amb el Kit ADSL –ni ganes, perquè els que es poden comprar a les botigues solen ser millors. Possiblement el configurador automàtic no funcionarà i caldrà fer bricolatge, com un «linuxer avançat» qualsevol, i sense gaire ajuda per part de l’operadora. O sí, a canvi de d’uns 100 Eur, el preu d’un aparell nou bo.

En comptes de fer programes de configuració automàtica pensats per un model de mòdem o router i una operadora, no és més fàcil –també formatiu i ètic– dir els paràmetres estàndard i deixar que cadascú configuri la seva connexió? No ho fan i és un mal servei per a tothom. Tampoc és tant difícil, es tracta d’una llista de paràmetres que caben a un Post-it®. Són els que porta l’operari que cobra entre 96 i 103 Eur per entrar-los. La recepta de la paella és més complexe.

Si el mercat de l’alimentació fos com el de l’ADSL, a cap botiga, supermercat o gran superfície es vendria altre cosa que congelats i precuinats. Així de malament menjaríem. Així de malament ens tracten a tots els usuaris d’ADSL, linuxers o no.

ÿs un exemple palmari per ajudar a entendre si la suposada dificultat de GNU/Linux és o no del sistema lliure. També per constatar –temps al temps– que hauran de desdir-se, perquè com sempre els usuaris van per davant i no són ni tant pocs ni tan poc avançats com voldrien; si us plau, un poc de respecte a la intel·ligència de la clientela.

En sorgir el negoci elèctric, fa 100 anys, quan el ram de l’electró es trobava entre miracle i misteri només apte per iniciats, els fabricants d’electricitat també venien en exclusiva les bombetes, el cable, la instal·lació; tot. Al 2004, si algú paga 100 Eur a un electricista per canviar una bombeta ho fa perquè vol. Mai per mor les pràctiques incumbents de la companyia elèctrica.

Cada pic tenc més clar que tot plegat no és una qüestió tècnica, sinó social i de coneixement. Si ha de servir per carregar-se la diversitat, la rendibilitat de les corporations és converteix en un perill social que cal denunciar. No és de bades que això és la «societat de la informació i el coneixement». Sota immaduresa, dictadura i ignorància consentida, de moment.

(*) En dir de qualitat no ho compto alguns mòdems USB que donen problemes en tots els sistemes operatius. També són un mal servei de les operadores que els «regalen» i cal dir no. Per un bon router ADSL no importa afegir gaire doblers i té més utilitats.