Perquè la llibertat d’expressió és molt important, Kelme també m’ha perdut com a client.

A l’article «La bona fe», l’Olguer esmenta els empresonaments del 1992. Queixar-se d’aquests mateixos empresonaments suposà el tancament fulminant del programa l’Orquestra de l’enyorat amic en Jordi Vendrell.

El mestre en Vendrell

El Jordi Vendrell traspuava cinisme amarg quan parlàvem de l’autocensura, la forma en que en democràcia solen tenir les tisores de la llibertat d’expressió. Mai no faltava que digués «ho han aconseguit» i sovint recordava l’època de la UCD com la de més llibertat pels periodistes. «Ho aconsegueixen» amb casos com el de l’Oleguer, el de l’Araceli Bosch o del Vendrell. Serveixen per què la resta en prengui nota i «vagi alerta», ço és, que s’autocensuri.

Feia només un parell de dies del dinar de final de temporada de l’Orquestra. El Jordi hi va anunciar una nova temporada als col·laboradors, entre d’altres coses perquè eren els primers en audiència. En acabar el darrer programa, que podeu trobar aquí [1], el mestre diu que fins demà. Havia de ser el darrer programa de la temporada, però no el deixaren ni tant sols acomiadar-se.

El tancament fulminant fou per l’ordre d’un polític convergent que potser no hauria d’esmentar, tot autocensurant-me, perquè té un important despatx d’advocats i em pot cercar les pessigolles –i ja ha mostrat quan contundent pot ser quan una cosa no li agrada. Perquè el vendry no en volia parlar gaire, i molt manco donar-ne cap detall, vam saber-ho de casualitat al llarg d’una conversa amb motiu de l’Internauta que l’estiu passat li dedicà en Partal.

La gravació de la darrera Orquestra no és gaire bona ni està sencera. La veu sona greu. Una clienta del Dr. Masgrau –amic i metge del Vendrell– li va portar no fa pas gaire a la consulta explicant, més o manco, que «estava escoltant la ràdio i vaig polsar play+rec en adonar-me del potent que era allò que estaven dient».

—
[1] Són 15 MB des de la meva ADSL domèstica. Si no brolla ràpid proveu-ho al lloc del Dr. Masgrau esmentat al darrer paràgraf, passa que no té accés directe i cal que el cerqueu a la plana.