No m’agrada l’argument «imagina que tots fan tal» per desautoritzar qualque pràctica. ÿs una fal·làcia demagògica, perquè afortunadament la societat és prou diversa i mai no pot passar allò que el desautoritzador de torn pretén fer-nos creure. Potser tots fem de tot, però en moments diferents i amb prou variacions perquè cap cosa no suposi cap daltabaix.
Per il·lustrar-ho, podem començar amb la petició de començar a treballar a una hora determinada, i se’ns diu que no perquè «imagina que tothom comença a la mateixa hora» –possiblement mal dit amb un «imagina que tothom vol començar a la mateixa hora».
Amb la frase possiblement l’empresari intenta evocar problemes domèstics a l’empresa, enveges, no dir que no li ve de gust concedir-ho o ves-te’n a saber què. Però si consideram la força de la seva teoria, aleshores el problema real començaria pel tsunami clavegueril que generaria tothom pixant i dutxant-se exactament a la mateixa hora. D’acord, potser no tothom es dutxa pel matí. Això significa que qui ho faci ja pot llevar-s’ho del cap: imagineu que tothom es dutxa en llevar-se del llit. Sí, tampoc no s’aixeca ningú a la mateixa hora, però si us va bé llevar-vos a les 7:30 tampoc no ho feu: imaginau que tothom fa el mateix. Tampoc a les 7, ni a les 7:14 ni a les 8 o a les 8:20, perquè penseu què passaria si tothom ho fes. Ah, tampoc no escolliu no llevar-vos, perquè imaginau què passaria si tothom quedés al llit.
Val, ja m’aturo, perquè imaginau què passaria si tothom escrigués apunts colló als seus blogs. I si tothom tingués blog. O si els hi pegués per escriure a la mateixa hora. Sisí, ja m’aturava.
8 comentaris. Leave new
Tot just després de llegir el teu comentari llegeixo una entrada a:
http://feeds.feedburner.com/~r/Daboblog/~3/81387100/
on parlen del “Manifiesto Blog España” i comentaven al voltant del pensament únic i comportament únic al voltant de com afrontar la publicació d’un blog.
Si tothom fes igual què avorrit seria tot.
M’agraden els teus apunts al blog, soc un lector fidel.
Gràcies Francisco 😉
Bon comentari el que passes sobre el Manifiesto, que tampoc no m’agrada.
En Kant no ens deia el mateix .. l’imperatiu categòric és una gran teoria de l’ètica.
servo: de l’ètica kantiana 😉
Bé, no necessàriament és erroni l’argument, encara que reconec que en la major part dels casos pot ser així. Però, pensem per un moment que algú diu: “vull anar en cotxe a la feina”, no seria erroni com a mínim fer la reflexió i pensar que passaria si tothom o la major par de la gent anés en cotxe a la feina. Per sort tots pensem diferent però pot ser un dels motius pels que algú no escull un camí sigui precisament haver pensat en aquest argument.
No se si m’he embolicat massa… :S
joancg, i què passaria si tothom no anés en cotxe a la feina? 🙂
😀
Com tu bé dius, això no passarà mai, no tothom pensa igual ni te les mateixes necessitats…
Això si, si hi anés menys gent seria millor 😛
ÿs el que volia expressar, joancg 🙂
El problema de tot plegat és quan algú amb poder sobre tu usa el «imagina que tots» per a negar-te qualque cosa legítima.