Quan em qualifiquen com a informàtic defensor del programari lliure me n’adono encara més de la situació absurda del món bític. Tant com ho seria, per la ciència, si hi hagués investigadors presentats com a defensors del mètode científic.

Els programes no son altre cosa que una forma moderna i eficaç de publicar coneixement. De sotmetre’l a millora i revisió entre iguals.

No puc defensar ningú que es lamenta de la pèrdua d’oportunitats de negoci perquè el coneixement circula amb el programari lliure. Ni quan fan comptabilitats ploraneres del molt que costa desenvolupar el seu stuff privatiu. Són ells, qui han escollit un mètode feixuc i absurd de producció de programari. ÿs el seu problema, que no ens l’encolomin. Si algú vol programar amb les portes tancades, perquè ningú més no pugui aprendre res ni atendre els usuaris que han d’esdevenir depenents, via secretisme, de la seva producció, ha d’estar preparat per a rebre oposició. ÿs una situació ben enfora de la protecció legal artificial que reclamen. Rebran més rebuig a mida que la societat sigui més culte i per a veure l’entabanada.

Hi ha molta feina en fer-ho tot plegat evident i la millor manera és educant els usuaris d’ordinadors. La qualitat de vida global ha millorat a mida que hem tingut prou coneixement per a tenir arguments que ens permetin superar servituds artificials basades en la ignorància –i vull creure que el nostre estat natural no és el d’espècie ruca.

Per això, m’ha agradat el qualificatiu fort, «de caràcter fort i fortes conviccions» a continuació de «paladí del programari lliure» que ha fet en Txerra al seu blog. Perquè cal força per a nedar contra corrent enmig massa politicorrectisme i autocensura per tal de no molestar l’establishment. Només els peixos morts neden sempre a favor de la corrent.