Algunes cròniques del runrun del nacionalisme espanyol que, com molts espanyols saben, no existeix pas:
France coach Raymond Domenech has alleged that his players were subjected to racist taunts by Spanish fans before Tuesday’s second-round match.
He said: “When I arrived with the bus there were fans making monkey chants.”
The claim seems certain to reignite the racism row that has plagued Spanish football in recent years.
[…]Blatter stated: “The first responsibilities lie with the national associations and if they are not doing what is expected of them then Fifa’s executive committee must intervene.
“The power and the responsibility lies with Fifa and the suspension of a federation is the ultimate sanction available to the disciplinary committee.”
—BBC
Les coses que vaig sentir per ràdio en els dies previs al partit són tan increïbles i al·lucinants, que fan fins i tot de mal repetir. Es tractava de manera ofensiva l⿿equip francès, s⿿insultaven els francesos en general, es feien afirmacions d⿿espanyolisme desaforat, presentant Espanya i tot el que era espanyol com a molt superior a qualsevol cosa francesa (o simplement no-espanyola) que hi pogués haver pel món. Va arribar, però, l⿿hora del partit i els francesos -que, presumptament, eren vells, estaven esgotats i no li arribaven ni a la sola de la sabata a l⿿equip espanyol- van guanyar per 3 a 1 i van eliminar l⿿equip espanyol del mundial. Els jugadors ja se⿿n podien entornar a casa. Tot i la derrota, tot i el fracàs, els elogis desmesurats a l⿿equip espanyol no han pas cessat, ni han cessat les expressions de menyspreu, sovint d⿿odi, contra el combinat francès.
[…]I fa gràcia -per no dir que fa pena- que alguns dels micròfons des dels quals més s⿿ataca el nacionalisme català siguin els que han donat ales a aquesta visió rància i caducada del nacionalisme espanyol: grans banderes, grans escuts, grans crits, expressions insultants, prepotència verbal atiada des de les ones i les publicacions diàries. Podem anar bé així? No és realment perillós aquest nacionalisme? ÿs acceptable encara? I els altres, ens hem de deixar renyar, adoctrinar o acovardir precisament per aquest nacionalisme?
2 comentaris. Leave new
Si, dan pena los periodistas futboleros con el mundial. Se emocionan tanto con la idea de que España va a ganar el mundial, que dicen cosas patéticas, y hacen el ridículo.
Y si encima son los mismos que atacan otros nacionalismos, pues bueno, más patético aún 🙂 Yo prefiero no prestarles mucha atención, la verdad, hay cosas mejores a las que dedicarse
[…] El mot nacionalisme, és realment molt peculiar. Sempre que s⿿utilitza el terme ⿿nacionalistes es per fer referència als catalans, bascos o gallecs. Vull suposar que és un fet aïllat al món, doncs quan un veu la televisió engega la televisió i veu que tots parlen de la ⿿selección española, on hi apareixen un seguici de personatges guarnits amb mil i un accessoris i amb la cara pintada, cosa no gaire agradable quan acabes de menjar, aquests no són qualificats de nacionalistes… D⿿altra banda tampoc són nacionalistes els partits d⿿àmbit estatal com el PP i PSOE. […]