Fins ahir tenia les còpies de coses importants guardades dins una carpeta farcida de fundes de la marca Beautone. En anar a cercar el CD Netinstall de Debian se’m va ocórrer revisar discs que feia temps no repassava –volia trobar un missatge de correu del 1996.
La majoria de CD tenien uns niguls ben llejos. El tacte era enganxifós. Vaig poder fer nets els més delicats i copiar la informació. No vaig gosar emprar res més que una baieta ben suau i sabó molt diluït en aigua. Tot està recuperat i canviat de suport perquè no vaig poder recuperar del tot l’estat dels originals. Després la neteja els niguls no eren tant visibles però el plàstic quedava amb zones mat rugoses, com a cremades. Fa por pensar com podien estar dins d’un parell d’anys més. ÿs sabut que cal tornar-los a copiar cada 5 o 6 anys, però molts no portaven ni 3 anys a les fundes –i els que més 4, vaig començar a usar l’invent al 2002.
Un CD marca Imation del 1999 era net, no va importar fer-li res, però donava errors. En mirar-lo poc a poc vaig veure-hi una bombolla minúscula. Sembla abans de bombolla només era un copet. Amb el temps es va desferrar la superfície del voltant, que és la mateixa on es guarden les dades. Dues rascades, sense fer gens de força, van fer un bon solc. Una altre cosa a tenir en compte: tenen molt perill, aquests CD que no protegeixen el film.
Vaig trobar aquestes fundes a una botiga Carlin de Ciutat.
Per a més detalls a Flickr hi trobareu quatre fotos de la desfeta.
