—Actualització del 27 de maig de 2022: subtítol 'bonus track'.
—Apunt sobre la llei definitiva el 23 de maig de 2023: La ILP del GOB era una estafa.

A l’apunt anterior analitzo per què la ILP del GOB, “pel benestar de les generacions presents i futures”, és una llei totalitària i autoritària. També explico com intenten enganyar-nos quan ens diuen que hi ha lleis semblants aprovades a Gal·les i les Illes Balears.

Aquest apunt és per a explicar com amaguen la realitat amb eslògans. Sonen tan bé com “Avui per demà”, però signifiquen el contrari del que transmeten: demà tindrem menys democràcia que avui, si fem cas al que el GOB vol.

La ILP del GOB en 20 segons

Tots els projectes rellevants del Govern de les Illes Balears, consells insulars i ajuntaments queden sota el vistiplau duna nova Comissió que crea la ILP:

• Cap càrrec electe no pot influir en La Comissió, que és a una conselleria just perquè els hi pagui les cadires i la maquinària.
• La Comissió és d’intervenció necessària en tots els projectes rellevants –pressupostos inclosos.
• Les resolucions de La Comissió són vinculants.
• Les negatives de la Comissió signifiquen desistir del projecte.
• En cas d’insistir en el projecte, el promotor electe està obligat a fer una consulta popular amb preguntes dirigides per La Comissió.
• Si el resultat de la consulta és favorable al promotor, l’execució del projecte ha de ser com diu La Comissió.

Tot plegat està pensat per a limitar la democràcia: que els representants electes no puguin executar els projectes del programa electoral.

La cosa semblant més recent, en democràcia, és el Tribunal Supremo (abans el TOP) empresonant polítics electes amb un programa que no els hi agrada; si la ciutadania no vota com toca, alguns jutges ho esmenen. La ILP proposa un poder semblant al judicial. En això sí que la ILP és “pionera a l’estat”, com diu el GOB als seus comunicats carregats d’eslògans que sonen bé, però que amaguen la realitat.

Eslògans i realitat

El GOB ho ven molt suavitzat: “Avui per demà”. Un eslògan convertit en mosaic, a la plaça Major de Palma, el dissabte 28 de maig de 2022.

Insisteixen en els eslògans perquè saben que gairebé ningú no llegirà la ILP; que menys encara l’entendran, perquè no coneixen les institucions democràtiques que ens governen; que els que les entenen estan en política i el GOB és intocable pels ‘spin doctors’ dels polítics; els periodistes són l’instrument dels ‘spin doctors’ i cap periodista, enlloc, no ha analitzat la ILP del GOB.

Tampoc ningú no ha contradit la meva anàlisi —a l’apunt anterior. Passa que ha fracassat? No. Té només vuit dies i ahir –25 de maig– superava els 500 lectors, que l’han llegit 1,56 cops cadascun. Al web, l’habitual és aconseguir mitja lectura. En aquest cas, va cap a les dues lectures per hom –i no pas visites, que passen de 1.600.

Per tot plegat, en només vuit dies, el cercador de Google l’ha situat a la primera plana de resultats, i enmig d’articles que han tingut molt més temps per a posicionar-se a base de lectures. Ho podeu veure a la pantallada. El cercador de Google és massa vulnerable als oportunistes i la butxaca –sempre pots pujar si pagues– però aquest cas és d’interès orgànic pur: lectures reals.

L’interès i els comentaris han arribat, però en privat. “No puc contradir el partit en públic” –ai, els ‘spin doctors’, que tenen acollats els nostres representants electes. Alguns comentaris han servit per a millorar el text de l’apunt, que a poc a poc ha esdevingut massa llarg.

Com deia, el GOB és intocable a les Illes Balears. Els pocs corets i retuits no signifiquen falta d’interès. La realitat és més complexa i existeixen altres formes de mesurar-la. Sempre he preferit captar l’atenció a les biblioteques que no pas als bars, i a les biblioteques sol haver-hi silenci.

El llautó

Veure’s el llautó (d’algú, d’alguna cosa): deixar-se veure o endevinar allò que hi ha de fals o de dolent sota una bona aparença.

Diccionari català-valencià-balear (DCVB)

Insisteixen en els eslògans, de bona aparença, perquè saben que gairebé ningú no llegirà la ILP, però de tant en tant se’ls hi escapa el populisme, que ens arrossega cap al totalitarisme. Si hi voleu aprofundir, trobareu per què a la Viquipèdia, amb el Diagrama de Nolan entre altres arguments.

El llautó es fa visible en una conversa improvisada al Twitter, quan algú fa preguntes sobre l’aplicació pràctica de la ILP. Les respostes regalimen totalitarisme llefiscós:

Si La Comissió ho diu, caldrà refer lleis i plans. Obligarà a canviar els pressuposts. Per a poder-ho fer en democràcia, com diu l’interlocutor, calia un moviment polític [que guanyés les eleccions]. Aquí és on entra amb força el populisme del GOB: volen obligar a refer projectes sense presentar-se a les urnes, perquè ells són ‘nosaltres’ i els polítics electes són ‘els altres’.

Podem veure tot el llautó quan el president del GOB –sempre tan encantat d’haver-se conegut– s’escalfa a mesura que avança una roda de premsa. A partir del minut 5:17 supura populisme:

N’hi ha, en aquestes illes, que per a fer una llei al seu gust, agafen el telèfon i es reuneixen tots els partits i es fan una foto, no? Ho hem vist la setmana passada. Nosaltres, per a que facin una llei que contemplin les nostres reivindicacions, hem de fer una campanya tremenda, hem de recollir un fotimer de firmes, hem d’anar per tots els pobles de Mallorca, hem de fer una manifestació a la plaça Major, és a dir, la feinada que hem de fer uns i que hem de fer els altres, és molt diferent, no?

Amadeu Corbera, president del GOB, és un cas de manual de populisme. No, les lleis no es fan amb una trucada i una foto. Cal fer un partit, presentar un programa electoral i guanyar unes eleccions.

Us convido a rellegir l’entrada ‘populisme’ a la Viquipèdia, i recordar per què ens porta cap al totalitarisme. Si no teniu esma per a rellegir l’entrada de la Viquipèdia, potser us serveix un acudit de l’Eugenio:

El fill entra a casa vestit de general pel seu primer permís del servei militar –quan es feia ‘la mili’.

–Però fill, ja t’han fet general?!
–Si has d’esperar que et facin…

Abans del minut 5:17, el Corbera deixa anar els eslògans preparats. Parla d’ampliar la democràcia per a les generacions futures que, en realitat, votarien programes que no es podrien executar sense permís de La Comissió, en la qual no podrien influir tot i ser els representants democràtics escollits a les urnes.

A partir del minut 5:17, la pregunta sobre una llei fa que veiem el llautó: en el futur, les lleis seran al gust de La Comissió i no al gust dels polítics, que les fan amb telefonades i fotos. Populisme pel boc gros.

Llenguatge corporal

A més del llenguatge escrit i verbal, que teniu dalt, també podem veure per on va la cosa gràcies al llenguatge corporal:

I ara?

Espero que la ILP tingui les signatures necessàries per a passar al debat del Parlament perquè rebi l’anàlisi que ningú no ha gosat fer fins ara.

L’anàlisi també servirà perquè puguem veure on és –a quins partits– el populisme que ens arrossegarà cap al totalitarisme.

Quant a la ciutadania que el 28 farà un mosaic a la plaça Major, no espero res. És el que tenim. No tinc cap producte per a ells ni aspiro que els hi agradi què dic. Només espero que els demòcrates tinguem arguments sòlids per a continuar sent-ho, i aquesta és la meva contribució personal per aconseguir-ho.

No sé quina és la clau de l’èxit, però sí que sé que la clau del fracàs és intentar agradar a tothom

–Bill Cosby o Woody Allen, no està clar

Finalment, espero que aconseguim que algú altre defensi l’ecologisme a les Illes Balears sense fer populisme, perquè per al benestar de les generacions presents i futures és molt necessària l’ecologia i tremendament perillós el populisme.

Bonus track

Sovint el GOB exigeix nous models econòmics allunyats del turisme. Exigeixen que el Govern faci més per a la ciència, com a model econòmic de país.

A la pràctica, el GOB paga menys de 14.000 €/any bruts a un científic. Aquest és el resum de la seva darrera oferta de treball:

• Titulació superior d’àmbit científic o tècnic.
• Domini de l’anglès.
• Vehicle propi.
• Flexibilitat horària.
• Valoraran experiència, titulació específica, conèixer la normativa i tenir habilitats per a la comunicació.

Aquí trobareu el text complet de l’oferta.

El sou és per 20 hores setmanals. L’horari és flexible, cosa que limita l’altra feina perquè 900 € mensuals no basten –bé, 750 € després de pagar la quota del cotxe.

El GOB, no assumeix com quelcom bàsic anar a la feina en transport públic (que sovint exigeixen) o bicicleta? I que els desplaçaments necessaris es facin en transport públic, quan sigui possible, i si no en vehicles elèctrics de l’empresa?

No.

Aquest és, a la pràctica, el seu “benestar per a les generacions presents i futures”.

És una estafa, tot plegat. I si veus una estafa i no fas ni dius res, passes a formar part de l’estafa.

---

Imatge: per Brooke Lark a l’Unsplash