Fem riure?

ACTUALITZACIÓ: Just només quatre dies després d’escriure aquest apunt de blog, el CEO Telefónica va fer a Palma una conferència que ajuda a valorar si fem riure o no; si el que dic devall és creïble o no:

Les al·lusions directes són una oportunitat per a explicar-se. No per a convèncer a qui les ha fet sinó per a qui s’ho mira; així podreu valorar la realitat des de totes les perspectives.

“La direcció general de desenvolupament tecnològic del Govern no mira pel sector”
Al·lusions
Al·lusions

A la llista d’associats de GsBIT hi veig empreses balears que fan feina per a nosaltres. Algunes en productes molt importants. Tots els projectes del Govern són públics, lliures i disponibles al GitHub. Treballem en aconseguir reconeixements de qualitat, com el premi ‘Sharing and Reuse’. Els hi diem que ho fem perquè puguin oferir els nostres productes a totes les administracions. Fins i tot d’Europa. Exportar software des de les Illes Balears, perquè ells saben abans que ningú com funciona el REGWEB, i l’Helium, aviat el RIPEA i l’Arxiu General.

El que explico al paràgraf anterior és molt útil per algunes empreses del GsBIT, però comprenc que guanyar premis europeus pel REGWEB no interessa gaire a qui treballa en WordPress i SEO, la feina una part de la indústria a GsBIT, però hi ha una altra part que el pot trobar útil perquè és programari lliure.

Tanmateix ens han felicitat directius de la meitat dels quatre grans –Microsoft, Google, IBM i Amazon. Ens van dir que “el que feu és únic i ho sé perquè treballem amb tots els governs autonòmics; si la nostra central fos a Mallorca i no a Madrid, totes les setmanes us vindria a veure”. La següent videoconferència amb un d’ells és per a trobar com ens poden ajudar en la nostra xarxa corporativa IoT, que és la primera d’Europa que cobreix un país complet. És una iniciativa més per a fer-nos creïbles com a laboratori de la quarta revolució industrial. Han vist que entenem què s’hi pot fer i comencen a pensar en nosaltres per a desenvolupar noves propostes de futur. “Mentre a d’altres governs cal explicar la importància de tot plegat, quan parlem amb vosaltres ens demaneu coses que encara són al nostre laboratori”, ens deien.

Quan parlava de la xarxa IoT, a un altra apunt, deia això:

La nostra xarxa LoRa no competeix amb el sector privat. Fa que sigui més fàcil fer projectes IoT al Govern, cosa que beneficiarà a les empreses especialitzades en projectes de ciutats i illes intel·ligents. També servirà perquè la UIB formi enginyers. Tot plegat impulsarà l’ús d’IoT a les empreses de les Illes Balears, cosa que suposarà noves oportunitats de negoci. —LoRa a la xarxa corporativa del Govern per a IoT

Comprenc que aquestes idees de futur interessin a tecnòlegs líders a nivell mundial però no gaire a un sector del sector GsBIT, orgullós de l’harmonia que tenen amb hotelers illencs –és el titular de l’article lincat a la primera frase. Sabem com són els productes digitals per hotels que n’han sortit de la tercera revolució industrial; que els productes de la quarta es cuinen massa enfora. Potser no tenen gaire prioritat per a ells.

L’entrevista al Diario de Mallorca indica que sí els amoïna el projecte Illes Intel·ligents, excessivament dirigit per l’Administración General del Estado (AGE) i que deixarà fora empreses de les Illes Balears. Clar que sí. I què es pensaven? Ens beneficiarà però amb el tic-tac central. Per això nosaltres fem feina paral·lelament en altres coses. Els resultats no són immediats perquè no tenim la potència de l’AGE ultrapaternalista, però  tampoc gairebé res sòlid no és immediat.

Si des del Govern féssim feina amb tecnologia que dóna resultats immediats, aleshores seguiríem el pla de tecnologia que va deixar el PP del Bauzá. No. Ens vareu votar per una nova forma de fer política sòlida i allunyada del fum –el fum és molt immediat; un misto, paper banyat i au. Si poguéssim canviar inèrcies de dècades en dos anys tindríem superpoders, però sabem que els que ens voteu no confiau les coses importants en éssers que tenen superpoders.

Mirem per a tots els nivells
Premi europeu pel REGWEB
Premi europeu pel REGWEB

Després dels darrers arguments potser pensau que som poc pràctics en vista del que encara ens envolta. És necessari també governar per a tothom.

Hem vist que hi ha qui creu els nostres estàndard tecnològics són massa complexes i deixen fora empreses que fan feina amb eines més populars. La responsabilitat de portar quelcom tant important com la informàtica del Govern reforça la impressió que les eines populars tenen massa riscos. Al nostre centre de dades hi ha les vostres receptes –i són un milió i quart cada mes. Les nòmines del personal sanitari –són devers 15.000. Els pressupostos –cosa que vol dir poder pagar. No podem jugar-nos-la amb la darrera vulnerabilitat del software de moda. Per això tenim estàndards (abans lincats) basats en eines que podem gestionar amb la gent que som. No en podem contractar més: la llei Montoro és molt restrictiva amb les autonomies a l’hora de contractar persones. Si ho poguéssim fer, ara mateix els nostres estàndard inclourien eines per a incloure més empreses locals. A diferència de prou empreses, a la direcció general no tindríem cap problema en captar talent si es fessin coses que és massa prest per parlar-ne obertament.

La responsabilitat que tenim demana que siguem prudents. Mentre ho som, ¿com podem incloure les empreses que fan webs en WordPress? Fent que els nostres estàndard tinguin API. Aquesta va ser la consigna des de que vam arribar al Govern. Ja s’ho treballava però encara s’ha fet més feina. Hem aprofitat qualsevol oportunitat per a donar-li força –les oportunitats a l’administració no són freqüents perquè els contractes importants duren anys. La darrera és que al novembre finalitza el contracte –que vam trobar fet el 2015– amb l’empresa que portava una part web important. En comptes de renovar-lo, el modificarem perquè tota la part web es pugui fer amb el que sigui i allà on sigui. Podran publicar amb l’eina que més els hi agradi i allà on vulguin, bastarà que usin la nostra API sota el concepte ‘headless CMS’.

El software important del Govern quedarà protegit per a evitar que ens afecti la darrera vulnerabilitat del WordPress –o de la moda del moment. Sí, afectarà la capa frontal cosmètica i fareu molta broma amb que la conselleria tal ven Viagra fals, però les dades importants estaran protegides i serà bo de resoldre. També donarem feina a la premsa que mai no aprofundeix en questions tecnològiques. No és una situació ideal, però haurem pensat en tothom.

Supervisam i aconsellam

Si miras las licitaciones tecnológicas de las conselleries, dan miedo. Muchas se quedan desiertas por desconocimiento de la tecnologia. La dirección general de Desarrollo Tecnològico, que debería velar por esto, no está encima. –Xavier March al Diario de Mallorca.

Tots els projectes digitals passen per la nostra direcció general. Se’n diu Comissió d’Informàtica i en som el responsable. Els rebutgem quan no compleixen els estàndard precisament perquè estem ‘encima’. Empreses de GsBIT han guanyat contractes molt importants i n’estem molt contents de com ho fan.

Les conselleries tenen informàtics i llibertat a l’hora de contractar. Això sí, cal que segueixin els estàndards si ho volen al nostre ‘datacenter’ corporatiu –i tindran tot el suport. Si no, va seu. No pretenem aclaparar tota la tecnologia digital com si fos només d’informàtics a un regne de taifes; creiem que la immersió digital (en diuen “transformació digital“) només funciona quan és cosa de tothom. La nostra funció és supervisar amb l’objectiu de no convertir-nos en una Fira del Ram digital. El Decret 70/2016, impulsat per a nosaltres, és una nova eina per aconseguir-ho.

No sé de què parlen quan diuen “desconeixement de la tecnologia”. És prou ampli, sabem tot el que s’hi dóna, qui ens aplaudeix i qui no. Per això les API donaran lloc a tots els nivells d’oferta tecnològica sense comprometre res que doni serveis essencials.

Des de la nostra direcció general mirem per la indústria. Un sector del sector GsBIT se’n beneficia i són bons.

Edició posterior: el contracte d’una empresa pública, per a desenvolupar un web, va molestar el Xavier March. Se li va ocórrer dir el de la cita de dalt.  Doncs bé, la nostra direcció general no tenia cap competència sobre la tecnologia digital de les empreses públiques, que pdien fer el que volguéssin sense demanar-nos res –ofendre el president de la GsBIT també.  Si no ens ho demanava el gerent de torn, “estar encima” és exactament el que s’esperava que no fessim amb cap empresa pública. Per això mateix, després tampoc no acceptavem els seus projectes al nostre datacenter; poder fer el que volguessin era quelcom que significava que tampoc no podrien enroscar-nos cap marró sense haver-nos-ho preguntat abans –cosa que no tenien perquè fer. Per què les empreses públiques tenen tantes llibertats? No és el tema d’aquest apunt de blog, com tampoc no ho és analitzar si el president de la patronal de software hauria de saber com funciona el govern que critica.

Sol i Dades

Sé que l’idea ‘Sol i Dades’ agrada prou gent però no a tothom.

I don’t know the key to success, but the key to failure is trying to please everybody.

–Bill Cosby

Cloenda del Smart Island Congress a Calvià
Cloenda del Smart Island Congress a Calvià

Hi ha qui diu que la frase és de Woody Allen. He posat l’autor que ha sortit primer cercant al Google “I don’t know success key”.

La insistència en el concepte ‘Sol i Dades’ haurà fet que per Nadal les Illes Balears siguin les illes més ben connectades del planeta. Des de Telefónica ens va dir que estaven fent cas a les nostres reivindicacions i havien revisat els seus plans. Incloïen instal·lar fibra a llocs difícilment rendibles com Formentera, Campanet i Búger –són els llocs que ens van dir.

Perquè les operadores creuen en el nostre projecte ‘Sol i Dades’ ens fan costat amb uns esforços que ens diuen que són excepcionals per a ells. Estem molt agraïts.

Els darrers arguments van ser un estudi on deia que al 2015 les quatre illes gastaven només 400 gigues d’ampla de banda submarí en hora punta, cosa que indica que anàvem a pedals. Vam dir que estem disposats a fer molt per a canviar la situació i ho vam quantificar en forma d’estudi realista. Les xifres són al discurs del Biel Barceló per a tancar el congrés Smart Island de Calvià.

Ens diuen que podem explicar que és nostre el mèrit que enguany siguem les illes més ben connectades del planeta, fins al 80%, mentre al Japó encara no hi arriben. La conversa fou després de sentir aquest discurs del Biel Barceló (us el recomano molt).

Ens heu sentit dir-ho?

No, perquè em sembla poc.

Vaig respondre que aspirem al 100% perquè al Japó poden fer els Toyota i nosaltres no. Les infraestructures de connexió són més importants per a nosaltres que pels japonesos.

Mentre les empreses que coneixen amb profunditat la nostra xarxa diuen que som les illes més ben connectades del planeta, el màxim responsable de GsBIT diu que fem riure quant a infraestructures –és a la imatge que trobareu dalt.

Escoles connectades

L’entrevista diu que fem riure perquè només un 20% dels instituts tenen fibra. Nosaltres tenim unes altres dades.

Després d’augmentar varis cops els pressuposts dels anys 2016 i 2017 per a connectar escoles gràcies als avanços en fibra de les operadores, avui sabem que a curt termini –això és, enguany– no ho aconseguirem per 76 connexions. No és definitiu i no ho deixam fer perquè volem el 100%.

El 100% és el que teniem amb el conveni ‘Escuelas Conectadas’ que vam signar abans de les eleccions generals de desembre del 2015. Tot seguit la Administración General del Estado (AGE) va entrar en estat vegetal i no movien un dit. Nosaltres no. Vam seguir. Aquesta setmana ha estat de lluita per a les subvencions en fibra FEDER que l’AGE va aturar. Divendres vam saber que hem guanyat una batalla que servirà per a baixar la xifra de 71 sense connectar a mig termini.

La fibra avança tant que ara mateix ens preocupa més la WiFi a les aules. També hi treballem.

Des del 2015 fins ara no hem aturat de connectar escoles perquè no ens refiàvem gens de l’AGE. Ho vam encertar. A l’article del Diario de Mallorca no hi llegireu pas cap crítica al Gobierno, però passa que el Gobierno hi té molt pes en les coses que critiquen.

De nosaltres diuen que fem riure per coses que eren a la teulada del Gobierno, que ens ha traït per arribar al 100% que sí han concedit a d’altres governs d’Espanya. Mentre, estem a punt d’estar més connectats que el Japó i ens barallem amb els ministerios perquè a nosaltres no ens basta i a ells sí.

Por el momento se han adjudicado Galicia (Orange), Murcia (Vodafone) así como Rioja, Andalucía y Canarias (Telefónica), pero faltan Madrid, Cataluña, Comunidad Valenciana, Castilla Leon, Castilla La Mancha, Asturias, Extremadura, Baleares, Cantabria, Aragón así como Ceuta y Melilla —Expansión

Ser responsables

Tot això que dic va al sou de polític. També hi va, al sou, l’exigència d’esmolamenta de nas per a saber contra què i a favor de què lluitar. Aquest apunt és per ajudar-vos a saber qui treballa per a què i qui. La nostra feina va més enllà que no pas treballar per uns empresaris i les seves coses. Que també. Però en justa proporció.

Per actuar cal poder: ser capaç de fer coses; i cal política: l’habilitat de decidir què coses han cal fer –Zygmunt Bauman

Per a l’exercici de la política cal una especie de segona vista: la capacitat per a veure les coses com, amb tota probabilitat, acabaran evolucionant en el futur –Konrad Adeuauer

Parc BIT

No hi vull entrar perquè és àmbit del seu gerent, en Pere Fuster. A l’article també té una al·lusió directe negativa:

La idea inicial del Parc BIT era muy buena. Contemplaba incluso viviendas para atraer talento, pero no se hizo. Luego las comunicaciones eran muy malas, por no hablar del problema de estacionamiento. Me fui hace cinco años al Polígono Son Castelló porque había fibra cuando en el Parc BIT no la había. La ejecución ha dejado mucho que desear y ahora se ha desinflado.

Just dues frases per aquesta part:

  1. Cinc anys enrere governava el PP.
  2. Fa cinc anys un empresari va raonar àmpliament els defectes i també va partir a Son Castelló. Perquè sé que ha tornat, avui mateix li he mostrat aquest altre raonament recent publicat. M’ha dit: “El que diu del Parc BIT no és del tot cert. Almanco ja no, però és veritat que ho ha estat i molt”.

Felicitats, Pere Fuster. No tot està resolt, però has fet molta feina.

El següent projecte important és un ‘cloud’ de les administracions públiques per a reforçar les infraestructures del Parc BIT a un lloc on es pugui créixer molt en ‘cloud’ perquè estem segurs que passarà. Fa almanco tres legislatures (dotze anys) que ho teniem pendent. Es farà aquesta. Ho podem dir perquè és al sac i ben lligat.

N’hi haurà més perquè després de dos anys d’aconseguir credibilitat tecnològica arriben projectes d’arreu. Sabem que no aconseguim credibilitat per tot, però també ens va bé: és una oportunitat per a explicar-nos.

banda ampla, Gsbit, sol i dades

Compartir

Entrada anterior
La informàtica al segle XV
Entrada següent
Credibilitat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.