Darrer Mallorca en Xarxa de la desena temporada: behind-the-scenes

Darrer Mallorca en Xarxa de la desena temporada: behind-the-scenes

Ni idea de com traduir behind-the-scenes al català, i per això deixo el títol –provisionalment– amb aquesta anglosaxonada.

Fer amb públic el darrer Mallorca en Xarxa de la temporada (el S10E27) va ser una d’aquelles coses que llences pensant que mai no passarà. Ho vaig plantejar al grup WhatsApp del Mallorca en Xarxa:

I si el 5 gravam un programa amb públic?
–14 de juny a les 14:51.

Aclariment: També tenim un grup al Telegram. Però tres col·laboradors no l’instal·len, i què hem de fer?: les coses que han d’arribar a tots, cal que vagin pel WhatsApp.

O per correu electrònic.

(Antics!)

Però bé; la idea del programa amb públic era una cosa que em pensava que acabaria en anècdota. Per això el vaig enviar per un lloc de joguina: el WhatsApp.

Tot seguit (a les 15:01) hi vaig posar una mica de seny, una cosa que sempre fa bonic:

El capità dirà

Era ell qui es jugava el seu anonimat, i ell seria el centre de qualsevol cosa que féssim amb públic.

La decisió final era del Capità.

Ahir, quan ens acomiadàvem, vaig tenir la satisfacció que en Goneya m’agraís convidar-lo a participar al programa devers el novembre de l’any passat. Era la confirmació de que tot havia anat bé.

Me n’alegro molt.

Moltíssim!

Tornam al 14 de juny: gairebé una setmana després, el capità em diria que endavant amb el programa amb públic, però que ell portaria màscara.

A partir del dijous 3 de juliol arribarien els primers guions, i la cosa es va acabar a les 4 de la matinada del mateix dia de l’emissió: el 5 de juliol.

Som així, i que duri.

La darrera setmana hem tingut dos dubtes: 1) si vendria algú i 2) si ens en sortiríem guionant una hora sencera de programa.

La primera pregunta va quedar resolta pocs minuts abans de començar: van venir devers 30 persones, i això ens va complaure molt.

Moltíssim! (ja em repeteixo)

Devers els 90, deien que algú que fes alguna cosa per un programa de ràdio (escriure, telefonar, venir), significava 10.000 oients. Aleshores tot això de la FM tenia més força. Han passat els anys. Ja em conformaria si al 2014 cada visitant representés 1.000 oients; això voldria dir que som líders a Mallorca. Però no.

No, no. N’estic seguríssim.

Totes aquestes mètriques són un misteri per a mi.

La segona pregunta va tenir resposta amb el talent de tots els col·laboradors. Només vaig suggerir idees per arrancar: un cop d’estat del Capitâ; els col·laboradors amb la personalitat intercanviada després d’haver pres palo amb sifó en mal estat; que diguessin alguna cosa pràctica pels oients, quelcom que reforcés el seu paper segons l’especialitat i personalitat de cadascun.

Quan vaig rebre els seus textos, tots eren fantàstics. Hi havia aclucades d’ull a un personatge radiofònic que ens agrada molt: el Jep de La Competència, i està bé: sempre cal reconèixer qui són els mestres.

Vaig planxar els relats i cronometrar-los per a fer una hora de programa. A l’hora de la veritat ens va faltar el convidat i vam fer curt per 90 segons, cosa que el Toni Cardell (tècnic del programa) va resoldre amb una mica de publicitat al final; un altre mestre. En Biel Frontera va fer de convidat substitut, moltes gràcies!

Vull destacar el talent del Capitâ i de qui escriu els guions de n’Aina Aguilutx –que ja dirà qui és, si ell(a) vol. La seva creativitat és genoflexiva, i aquesta ha estat la sorpresa més gran d’aquesta desena temporada. El que havia començat com un joc, la idea de «donar veu a la ràdio a personatges que han sorgit a la xarxa», s’ha convertit en la part que més ens enganxa cada programa. I si no podem anar més enllà és perquè els recursos són limitats.

Massa limitats.

Tot i això, el darrer programa de la temporada els vam voler estirar, i va sortir el que ja tenim.

És un bon començament. La pregunta és de què. I si podrem seguir cap amunt. Mai cap avall.

És igual; no hi pensem massa. Un dia després de tot plegat, la qüestió principal és que n’estem molt satisfets.

Ens quedem amb això.

Ho compartim amb vosaltres. Guió S10E27 (en PDF). Inclou errades vàries. Per exemple, això que dalt en dic planxat, significa marcar en negreta totes les frases que comencen amb el nom de cadascú. Així sabem quan hem d’entrar. Doncs una que diu «Benjamí» no era per mi, però no ho vaig veure mentre estava posant negretes. A l’àudio no es nota gaire, però els que vareu estar en directe deguéreu percebre nervis a la taula: fou allà em vaig adonar que no quadrava el que deia el guió amb el que havia assajat a casa.

De fet, veure ràdio en directe és prou avorrit, els que la fem no tenim gaire mirament amb els gestos, ni amb les postures, ni les mirades. Només tenim activa l’oïda. Cal seguir si sona bé el que està sortint per antena. La resta es igual. És el que deia el meu mestre, en Jordi Vendrell, quan trobava algú que li agradava per la ràdio: «Sones bé».

També deia una altre cosa: «somriu al micròfon». I aquestes són la meves feines al Mallorca en Xarxa: mirar que tothom soni bé i somrigui al micròfon. Ja està.

Quan no passi, plegarem.

O no.

Potser sí.

El programa a iVoox, un lloc que fa fàcil el podcast:

I les fotos:

Entrades relacionades

1 Comentari

  1. Pingback: Canon AEDE: Parte del proceso | Bitassa a lloure | Blog de Benjamí Villoslada

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada