Cap de setmana a Menorca

El Martin Varsavsky ens va convidar un cap de setmana a la seva finca Torrenova, a Menorca. El pla era un techtalk, això és, trobar-nos amb gent què fa coses a la web i parlar dels nostres projectes tipus «web 2.0» –i que jo m’estimo més dir-ne 1.1, on el segon 1 és just un indici d’haver agafat consciència del que era la web 1.0 i que no tenia res a veure amb aquella plaga de «portals» que sortiren aital bolets bords devers el 2000.

M’esperava un bany de gurus de grans llombrígols en melmelada deconstruida però no, tots ells són pencaires del bit. Alguns ha fet molt calaix, però basta sentir-los parlar per adonar-se que posen davant divertir-se amb allò que fan. Per això els seus projectes tenen prana i triomfen. Res a veure amb la guarda d’emprenedors de plàstic que cerquen desesperada i egoistament fórmules d’èxit a Internet. Caldria dir-los-hi que el truc rau en tenir ben present que a Internet tot es veu, el seu plàstic també, i que ho tenen cru mentre no el fonguin per a convertir-lo en passió, una cosa que sovint troben massa sentimental i primitiva a l’hora de fer bisnes. Mostren el runrun escrit a la corbata fins i tot quan no en porten –n’hi ha que es pensen que per a no ser un encorbatat basta llevar-se-la només per a «reunions 2.0». N’havia vist molts així a prou llocs, però no a Menorca.

Fou una bona trobada, terapèutica àdhuc. Una cura d’àtoms que sonaven downbeat i tenien sabor a bit viu i fresc. Un sopar, berenar i dinar ben llargs, a base de molts plats petits i molta tertúlia –el Martin és defensor del «slow food» que ha de contrarestar el «fast food». I així passen coses com que el Tariq, l’autor d’un lloc que entra tant bé com el Netvibes, va i et diu «good logo, I love your elephant, is nice!».

El Ricardo conta la resta de petits detalls, no puc afegir-hi gaire cosa més [1]. Bé, que a la Cova den Xoroi –un altre lloc impressionant– jo només vaig beure un vodka amb llimona i al començament per tal de consumir-lo botant per la pista: havia de conduir. Si a la tornada ens vam perdre no fou per mor de l’esperit sinó perquè m’estimava més retrocedir per la carretera que ja coneixíem de l’anada des de Maó en comptes d’adreçar per la desconeguda d’Alaior.

He penjat les fotos al Flickr, un mapa dels llocs visitats al Google Maps. El Loïc LeMeur ha pujat vídeos de totes les intervencions al vpod.tv i les ha lincat al seu blog. Trobareu més fotos al Flicrk devall l’etiqueta torrenova2007

Vingueren dos usuaris del menéame des del Principat i ho conten al seu blog: en Jotape i el David Arcos. També vaig poder conèixer en persona dos menorquins vells coneguts de la Xarxa: l’Oscar Barber i el seu soci, en Francesc Febrer. L’Oscar també en fa una crònica.

Trobareu més apunts de blog de l’esdeveniment si tirau de paraules clau encertades: al Tecnhorati, a can Ask i a Google Blogsearch.


[1] Potser just aclarir que el Ricardo escriu en registre irònic, una cosa que diuen que només capta un 20%.

Entrades relacionades

8 Comentaris

  1. Jejeje… el prana… 🙂

    Va ser un dia memorable, m’ho vaig passar genial, i per cert, recordo amb molta estima la conversa que vam tenir pel camí de la finca al cotxe (la de la feina del sogre i el SL), molt inspiradora, em va marcar 🙂

  2. Si, va ser molt enriquidora la conversa de “batallitas” 😉

    No ens has enllaçat a jotape ni a mí, aixó no es fa 😀

  3. DZPM és tot un PR-whore!!1 xD

  4. DZPM: sou als resultats de les cerques que poso al final, no? 😉

    La batalleta que comentau –per si algú altre s’ho demana i explicat més curt– anava que al 83, sense que encara existís el programari lliure tal com el tenim avui, vaig poder fer molta feina gràcies a que l’empresa que ens va vendre l’ordinador tenia massa feina. Em passaren els fonts dels programes que havien instal·lat cal sogre perquè jo mateix fes les modificacions. Vaig aprendre molt veient el codi d’altres i millorant-lo, mai no havia vist programes de gestió administrativa complets «per dedins». Només en tenia teories perquè just era un programador afeccionat, tenia tota la cosa pràctica per aprendre encara.

    En realitat quelcom semblant passa quan un entra a treballar a algun lloc i usa el codi dels altres companys de la mateixa empresa, però en aquell cas fou fora de l’empresa que havia fet els programes. ÿs el model que avui tenim pel programari lliure i del que ens en podem beneficiar tots els informàtics sense haver-nos de limitar a una sola empresa, amb els seus defectes, vicis… i copirraits.

  5. #3, si és cosa de Pagerank enllaços van! Apunt modificat 😉

  6. Sigueu sempre benvinguts a Menorca!

  7. #6, jo m’hi vaig sentir 😉

  8. Des d’alguns blocs estem fent una crida a fer posts africans. A tenir l’ÿfrica present.

    T’animes a fer “Quatre lletres per l’ÿfrica”?

    Més a: http://catalunyafastforward.blogspot.com/2007/05/quatre-lletres-per-lfrica.html

    Gràcies,
    Marc

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada