L’afegitó Creative Commons pel Microsoft Office

La Ret en va plena: Microsoft ha presentat un afegitó [1] que permet etiquetar amb Creative Commons (CC) els arxius del seu Office.

Gairebé tothom en parla bé. Alguns fins i tot hi veuen una passa de Microsoft en direcció a la llibertat. Al web del CC ho celebren junt al Gilberto Gil.

No veig que cap expliqui la crua realitat pràctica d’aquest nou afegitó: per a gaudir dels documents del MS Office compartits amb llicència CC, caldrà el permís de Microsoft. Es tindrà el permís de l’autor, però ah, també caldrà el de Microsoft.

Usar els formats del MS Office significa necessitar el permís de Microsoft per a llegir

Començo pel començament: cada pic que algú polsa «guardar» al MS Office, el treball queda codificat amb fórmules patentades i protegides. Això significa que els usuaris [2] necessiten els descodificadors de Microsoft [3] si volen tornar a llegir els seus propis treballs.

Qui vulgui llegir les obres CC fetes amb el MS Office, necessitarà els codificadors que Microsoft digui. El seu permís si volen llegir, vaja.

Algunes persones no van acceptar aquestes condicions humiliants i per això no tenen ni Windows ni descodificadors autoritzats del MS Office sinó un sistema lliure com ara el GNU/Linux. Això significa que no tenen cap permís de Microsoft per a llegir documents del MS Office. Podran tenir problemes legals àdhuc:

«Microsoft keeps legal options against free Office alternative – In Sun Microsystems settlement, company retains right to sue over OpenOffice»

Seattle Intelligence, destacat meu.

Desorientació a can Creative Commons?

Em nego a necessitar ni manllevar cap permís no concedit per a quelcom tant bàsic com llegir. Per exemple, el primer document del MS Office amb l’afegitó que ha fet el Gilberto Gil. Avui l’he vist a la portada del lloc Creative Commons:

The first document to be CC-licensed using this tool is the text of Brazilian Minister of Culture Gilberto Gil’s iSummit keynote speech in English and Portugese.

Si el que volen és treballar en favor de la llibertat per a compartir obres, sembla que a CC tenen un problema de desorientació i potser acabaran marejats. Jo ja començo a tenir arrojera.


[1] O plugin.
[2] ÿs més ajustat a la realitat dir-ne «consumidors de llicències» en comptes d’«usuaris».
[3] També els autoritzats per ells després d’acords comercials.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada