Policies o informàtics?

Les grans empreses de programes privatius han convertit informàtics preparats en instal·ladors i configuradors de luxe dels seus productes. Sembla que a Microsoft també volen que facin de policies de república bananera.

Un amic i col·lega m’explica que van rebre la visita d’una possible client. Volia un PC nou i va demanar si l’instal·larien el Microsoft Office que ella ja tenia. Li van dir que sí. ÿs un servei que en circumstàncies normals es consideraria una atenció al client. Ells són una petita empresa local que mira de tractar bé als clients. Però va resultar que la compradora no era tal, sinó un simulacre enviat per Microsoft. Uns dies després van rebre una carta d’uns advocats dient que tot havia anat bé excepte un detall: no s’havien assegurat de que la llicència del Microsoft Office fos legal abans d’acceptar intal·lar-lo.

ÿs a dir, es suposa que havien de demanar la factura de compra del Microsoft Office a l’al·lota? Potser bastava amb la seva paraula després d’una pregunta prou ofensiva en el tràmit d’una compra: «I ja és legal, el seu Office?»

Sembla que si s’accepta fer feina amb productes Microsoft, cal instal·lar una mosca darrere l’orella i desconfiar sistemàticament de l’honradesa del client.

Tot plegat és demanar als demés que facin de policia de república bananera, llocs que es caracteritzen –entre d’altres despropòsits– perquè s’és culpable mentre no es demostri el contrari. I fuen advocats per dir-ho, poca broma.

I qualcú encara té dubtes sobre si hi ha o no una dosi important d’ètica en la decisió de no voler tenir tractes amb programari privatiu?

ÿs ben trist, el paper que Microsoft té reservat per a qui decideix usar i treballar amb els seus programes. ÿs ben cert, el terme de privatiu. Tot plegat serveix per valorar la dignificació de l’informàtic i l’usuari que suposen les quatre llibertats del programari lliure.

Compartir

Entrada anterior
Un parell d’articles del Thunderbird 1.0
Entrada següent
XUL: Mani?

8 comentaris. Leave new

  • Jo fa uns anys, anar a una casa de Porto Cristo a canviar la banyera vella dun bany. El propietari ja tenia tot el material alla; toxana, morter, ciment cola, rajoles blanques i la banyera. Jo no li demanar la factura del material per voure si era pirata o no.

    Respon
  • ÿs una hipocresia ben gran, doncs son els primers interessats en qué la gent utilitzi còpies dels seus productes, encara que no siguin legals 100%

    Així tenen ben captiu el mercat!

    O potser, ara que ja es pensen que ho tenen tot ben lligat, pensen que ja ha arrivat el moment de l’asalt (com els veritables pirates que son).

    Ja s’ho faran.

    Respon
  • Dues consideracions, una legal i una de màrketing.

    Si M$ denuncia algú per vendre’ls _a d’ells_ còpies il·legals, podria haver d’afrontar una denúncia per _incitació al delicte_.

    Si no els denuncia els esvera amb una carteta i poc després arriba l’expositor de llicències amb descomptes OEM, etc.

    Si la botiga fa bé i no li instal·la res d’il·legal, la carteta és de felicitació, l’expositor més gros i els descopmtes més sucosos.

    Això ho fan des de fa anys a petits comerços, jo ho anomeno estratègia comercial i de màrqueting agressiva.

    Respon
  • I tant, anònim! Agressiva com el salfumant.

    No ha arribat res de tot el que dius, excepte la carteta renyant-los.

    Ah, sí! en registrar-se reben coses comercials de MS: ofertes directes de MS per comprar amb descomptes a llocs que no són el distribuïdor on van comprar la cosa registrada –o sia, ells. Encisador, tot plegat.

    Respon
  • Microsoft y sus métodos contra la piratería:

    http://barrapunto.com/miradero/04/06/17/1512225.shtml

    Respon
  • Microsoft y sus métodos contra la piratería

    http://barrapunto.com/article.pl?sid=04/06/17/1512225

    Respon
  • El meu comentari intentava resumir una llaaaarga discusió a barrapunto sobre el mateix tema:

    Microsoft y sus métodos contra la piratería

    Hi ha multitud de testimonis directes de la jugada, a molts llocs diferents.

    Respon
  • No és el mateix cas: el comprador fals no va demanar cap Windows il·legal sinó si instal·larien un Office que ella ja tenia. L’error va ser no dir, més o menys:

    «Un Office? … un Office? sí, yyya. Amoavé, lo’papele del Office ese!»

    (he llegit l’entrada i he cercat la paraula Office als comentaris; els trolls de barrapunto em fan mandra 🙂 )

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.