El ThinkPad R40 té un defecte que fa que en poc temps –en el meu cas un any i tres mesos– et quedis sense il·luminació al monitor.
No se si passa en tots els R40 ni en altres ThinkPad, perquè gairebé tots solen tenir qualque mecanisme que apaga el monitor en tancar el portàtil. En el cas del R40 model 2681-HSG, el polsador està mal dissenyat i muntat: després d’un temps d’ús queda sempre polsat i, per tant, el monitor sempre apagat. Posar-lo a lloc és fàcil… però saber què cal posar a lloc, duu un poc de truï. Per això escric aquest apunt.
En veure que el TFT no mostrava res, vaig connectar el portàtil a un monitor extern per revisar la configuració de la BIOS, no fos que s’hagués perdut per qualque problema de bateria. Tot estava bé.
A continuació vaig telefonar a IBM. Després de comprovar el model i el número de sèrie, em van avisar de que la garantia s’havia acabat el mes de juliol. Només té un any de garantia… no se si la nova llei de comerç hi té qualque cosa a dir, perquè ara el més normal –i no se si legal– és oferir dos anys. Cal dir que en situacions similars, a altres llocs cal pagar fins i tot per preguntar. En aquest, cas l’al·lota va ser prou amable. Va consultar qualque cosa i em va dir que, en el cas d’aquest portàtil, mirés com estava el botó que apaga el TFT perquè el model tenia un problema amb «el plastiquet» de la zona. Em va passar l’adreça i telèfon d’un servei oficial a Palma i em va dir que si el problema estava al botó, encara pagava la pena reparar-lo –comentari que em va fer pensar que ai, la resta d’avaries del TFT no deurien ser gens barates… tant com perquè sortís més a compte un portàtil nou quan l’avariat només té 15 mesos?
En penjar, toco el botó un parell de pics i el monitor s’il·lumina. Per converses a llistes vàries, se que IBM publica els «Hardware Maintenance Manual» (HMM) del seu maquinari, i per saber on està el problema cerco el del ThinkPad R40. Va ser bo de trobar, hagués pogut usar el «provarem sort» de Google. Ni a les vistes explosives ni a la llista de peces hi sortia el botó, així que havia de ser quelcom sense importància. Ja ho va dir bé, l’al·lota d’IBM, «un problema de plastiquet».
Em feia mandra obrir l’ordinador, així que vaig telefonar al servei tècnic: sabater a les teves sabates, la llei de Murphy i un parell més de frases fetes. Tractant-se d’una avaria coneguda i d’una cosa que ni tant sols tenia peça catalogada al manual, vaig pensar que em podrien donar, per telèfon, primer un pressupost i, si el trobava raonable –mai se sap–, quedar en un dia i hora. Fins a Ciutat tenc 40 Kms i mitja jornada perduda. M’esperava una reacció tipus «ah! un altre amb el problema del plastiquet dels R40 2681-HSG», però no va ser així. Segons l’interlocutor, els motius per no voler dir res per telèfon eren varis: «hem de desmuntar el portàtil per saber què és» (ja li deia jo: el «plastiquet» del botó que apaga el TFT) «no sabem ni quin model és» (però si a IBM l’he dit quan me l’han demanat! aquí no el pregunteu?), «en veure’l aquí mirarem què cal fer, hem de consultar informació per Internet» (val, el que jo ja he fet). Vaig deixar per impossible la meva voluntat inicial de deixar les coses en mans de professionals… almanco amb confiança, diguéssim.
Avui l’he obert jo. Ha estat fàcil, tant sols un terç del temps en escriure això. Tot plegat està ben fet i el detall contribueix a que sigui bo de desmuntar i muntar. Hi ha més grampons que no pas grapes de plàstic, una cosa que junt als adaptadors externs de voltatge i els caps exòtics de grampó, és el que més em molesta en qualsevol aparell electrònic. Per si hi ha afecció per culejar, casos «plastiquet» o serveis oficials mals d’entendre, sempre és un bon detall facilitar les coses. L’aparell és de l’usuari, no del fabricant ni de cap servei tècnic oficial. Amb o sense garantia, el propietari ha de poder fer el que vulgui, fins i tot perdre-la. Per tot plegat, els HMM estan molt bé i cal tenir-los en compte a l’hora de comprar maquinari. Dell també en publica alguns, aquí del Latitude X300.
En quant a les grapes, només cal tenir esment amb les que estan al fons, sota el perfil de el monitor quan està muntat. Tenen prou joc com per separar-les sense forçar res. En intentar llevar la tapa de plàstic que té el forat pel botó que apaga el TFT (el subjecte d’aquesta història) cal fixar-se en un espàrrec que hi ha devall perquè topa amb una peça d’alumini. Per la resta, tot és tal com s’explica al manual, cap sorpresa.
En dir que em feia mandra obrir-lo, en realitat pensava en les poques ganes de desmuntar-lo més enllà que els altres pics, perquè aquest portàtil té un altre problema: els perns de la frontissa de la dreta tenen tendència a afluixar-se. Aleshores el monitor balla i el portàtil es tanca malament. Per arreglar-ho el primer pic, vaig trobar les planes de mostra d’un llibre cercant ‘R40 explode view’ a Google. Ara me n’adono que són una còpia del manual original d’IBM.
He penjat un àlbum de fotos de l’operació. Si a qualcú més té problemes amb el «plastiquet», hi trobarà detalls de la part que no surt al manual d’IBM. No res, que la informació circuli, com diu el manifest Cluetrain.
