Maig de 2022 vaig escriure dos tres apunts en veure que avançava la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) del GOB «pel benestar de les generacions presents i futures». Vaig ser clar amb els títols dels apunts, perquè no podia creure que tanta gent no se n’adonés que era una llei contra la democràcia:
- La ILP del GOB pel benestar de les generacions presents i futures és absolutista i autoritària (18 de maig de 2022)
- «Avui per demà» és una estafa populista del GOB (26 de maig de 2022)
- «El parlament dirà si pren la ILP del GOB en consideració» (27 de novembre de 2022)
No era gens creïble que els líders polítics que defensaven la ILP no veiessin que era una llei absolutista i autoritària. Vaig rebre insults per la meva postura crítica; ara resulta que n’hi ha uns quants a les llistes per a les pròximes eleccions del 28 de maig de 2023. Recordaré els insults a l’hora de decidir les paperetes el dissabte de reflexió.
El suport dels líders polítics de MÉS va fer que prou militància signés a favor de la ILP. La llei va arribar al Parlament amb moltes més signatures de les necessàries.
MÉS s’ha lliurat als braços dels ecopopulistes. Cinc anys enrere la militància escollia n’Ensenyat com a líder després que rebés l’antipremi ciment del GOB; cinc anys després ningú de MÉS no gosava contradir al GOB. Què ha passat? Herbamollisme (al refranyer, que és al final, la d). Les evidències mostren que el GOB utilitza l’ecologisme per a portar endavant, mitjançant pressions de lobby, polítiques populistes contra el progrés i projectes on les regles de joc democràtiques són secundàries. L’ecologia, també.
(Edito: em diuen que ‘lobby’ és massa professional i que caldria parlar de ‘secta’)
El suport del PSIB/PSOE fou ambigu, perquè suposo que no volien contradir en públic els presumptes ecologistes en un any d’eleccions. Fins i tot el PP no s’hi va oposar fins que no va arribar el debat final de la llei.
La premsa va desinformar un altre cop. Va ser la veu acrítica dels ecopopulistes impulsors d’una ILP totalitària i que donava poder absolutista a una Comissió. ¿Que el president dels ecopopulistes deia que havien estat més de 5.000 persones a la manifestació central? Ho publicaven acríticament. Els periodistes podien comptar la gent a les fotos que també publicaven, però no ho varen fer. Ho férem els lectors, que tot seguit vàrem pensar que la premsa no serveix per a exercir el nostre dret constitucional a rebre informació veraç.
Més endavant, quan el 13 d’abril el BOIB va publicar el text definitiu, ningú no va fer cap anàlisi enlloc. Només han publicat que s’ha aprovat.
Com és finalment la ILP que tant varen promocionar?
Silenci.
A continuació explicaré com la ILP absolutista i autoritària del GOB (PDF) ha acabat sent la llei democràtica 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears (BOIB). Democràtica vol dir que no limita el que la ciutadania ha votat a les urnes.
(Espòiler: la llei ha deixat de ser absolutista i autoritària canviant parts clau que vaig criticar aquí)
No cal desistir
Aquest és el canvi més important i on la ILP del GOB tenia el seu màxim autoritarisme i absolutisme. A l’article 4.4 deien que si un projecte tenia una valoració negativa de la Comissió per al benestar, «L’òrgan responsable [els polítics electes] podrà modificar la proposta, desistir-ne o bé, en cas de tirar endavant la proposta, haurà d’iniciar procés participatiu».
La consulta popular estava dirigida per la Comissió: «haurà de consultar, específicament, aquelles qüestions que, d’acord amb la resolució motivada de valoració de la Comissió, incideixen negativament en el benestar de les generacions presents i futures».
En definitiva, no podies consultar si la ciutadania trobava que el projecte era bo sinó per què era dolent. Ho havies de reconèixer, a la consulta, incloent-hi alternatives: «Així mateix, haurà de contrastar propostes alternatives per a pal·liar aquesta circumstància».
Era una expiació pública de pecats, més que no pas una consulta popular amb la ciutadania.
L’article següent, el 4.5 de la ILP del GOB, és críptic. Va sobre el resultat del procés participatiu: «Sobre la base dels resultat [sic] del procés participatiu, les normes, els plans, els programes o els actes administratius incorporaran mesures adreçades a neutralitzar el seu possible impacte negatiu i garantir, en definitiva, que contribueix al benestar present i futur, i no el perjudica». A veure si ho he entès: suposen que el polític electe sempre perdrà les consultes populars? Que la Comissió sempre les guanyarà?
L’article 4 no reflectia cap possibilitat que prosperés res que no agradés a la Comissió, cosa que li atorgava poder absolut i totalitari per a gairebé tots els projectes del Govern de les Illes Balears.
(Sabeu qui tampoc mai no perdia cap consulta? Exacte, Franco!)
A continuació explico el gran canvi: A l’article 6.5 de la llei definitiva 10/2023 hi diu:
«En cas que la Comissió emeti el seu parer desfavorable, l’òrgan responsable de la tramitació ha de valorar els aspectes considerats per la Comissió, susceptibles d’incidir negativament en el benestar de les generacions presents i futures, i ha d’analitzar-los i podrà presentar alternatives per esmenar i pal·liar aquesta circumstància».
Ha caigut el «desistir-ne o bé, en cas de tirar endavant la proposta, haurà d’iniciar procés participatiu». De fet, no hi ha procés participatiu segons l’article 6.1 de la llei 4/2011 que demanava el GOB a la ILP, sinó consulta prèvia segons l’article 55 de la Llei 1/2019 per a «sondejar el parer de la societat civil», cosa que es fa amb qualsevol llei rellevant. De fet, l’article 55 exclou les no rellevants.
Pim-pam, resolt.
Les meves mentories
El president dels ecopopulistes del GOB, l’Amadeu Corbera, era un assidu al meu LinkedIn –fins que el vaig blocar– perquè estava molt interessat a saber en què treballava després del meu pas pel govern. Els motius els heu pogut veure a la majoria de les pel·lícules de mafiosos –sovint Mallorca és com Sicília, però sense pistoles (de moment).
El Corbera mira de llençar merda sobre qualsevol feina que faci. És assetjament des d’una posició pública i influent. Les meves crítiques com a ciutadà, raonades i documentades, estan emparades per la llibertat d’expressió i pel dret a publicar informació veraç. És repugnant que siguin motiu d’assetjament i venjança des de posicions públiques.
Les meves mentories altruistes han estat part de la seva venjança per haver estat massa lliure. Un cas:
Al meu tuit parlo de les lleis que el GOB posava com a referència de la seva ILP, tot intentant donar-li validesa. No parlo pas de TOTES les lleis; és absurda la comparació del Corbera amb les lleis d’atribucions del Consell de Govern.
Cap llei vigent similar a la ILP del GOB no tenia la paraula «desistir» i la seva ILP l’ha perduda, així que aquesta ‘mentoria’ ha funcionat. Entenc que espera que «no siguin així», perquè l’amor del Corbera per l’assertivitat és similar al d’Herodes pels nadons.
L’Amadeu Corbera, president del GOB, va voler ridiculitzar les meves aptituds. Ara em toca a mi recuperar la meva dignitat. A més de mentor també podria fer d’endeví; llàstima que no hi cregui:
Democràcia
Amb l’article 6.5 de la llei definitiva, no tenen gens d’importància altres coses que vaig criticar de la ILP absolutista i autoritària del GOB. Ha estat una bona maniobra de bisturí democràtic –em diuen que no ha arribat de MÉS; ja ho aclariran si volen, tenen els comentaris.
No m’importa que sigui vinculant; tant fa que la Comissió no tingui cap control i faci allò que vulgui, quan vulgui i com vulgui sense mai no sotmetre’s a les urnes; no té rellevància que el comitè tècnic sigui un club de professors sense cap experiència creant projectes productius al món real; no passa res si tot plegat està infestat de BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anything (or Anynone)) que s’oposen a instal·lacions d’energies renovables mentre diuen que són ecologistes amb la mateixa desimboltura que podrien dir que són la reencarnació d’una mosca collonera.
És igual.
Hi haurà ganivetades entre ells per les noves cadires, ens costarà una pasta, però no molestaran gaire perquè els projectes a intervenir han passat d’un milió (el que demanava el GOB) a cinc milions. Perquè no destorbin tant.
Podran dir la seva menys vegades, i quan ho facin els nostres representants electes els escoltaran i podran no fer-los-hi cas.
Als populistes els has d’escoltar, però no fer-los-hi cas.
Si t’han escollit per a portar endavant un programa i més tard algú no electe et diu que has de desistir perquè patates, hauràs traït els teus votants.
És la democràcia, estúpid.
Foto de Michal Matlon a l’Unsplash