Enfront dels canvis, a les Illes Balears preferim reaccionar en comptes d’actuar.
Al nostre voltant actuen per a fer productes moderns i escalables, cosa que els permet pagar sous més alts. Mentrestant, a les Illes Balears estem ancorats en indústries poc escalables i bàsiques, que no han de contractar gaire talent capaç d’innovar. Som a la cua de la innovació a Espanya, que alhora és a la cua de la innovació a Europa.
Per a resoldre els problemes que arrossega el nostre model econòmic dominant, el turisme, reaccionem cercant la moneda sota el fanal, perquè hi ha llum, i no allà on la vàrem perdre.
La necessitat d’actuar amb productes escalables
En aquest moment, els qui actuen fan productes escalables, que són els que creixen sense augmentar proporcionalment les despeses fixes ni els costos bàsics. La indústria digital permet fer productes escalables i les cultures que ho han captat, les que actuen, s’hi han posat amb força. Poden pagar bons sous perquè la producció de cada treballador atén a milers –fins i tot milions– de clients simultàniament.
Les organitzacions escalables sovint tenen pèrdues fins que no aconsegueixen tracció, però cada cop hi ha més capital risc que finança aquesta època. Les inversions són suficients per a pagar bons sous a treballadors d’empreses que encara tenen pèrdues, perquè saben que la innovació necessita talent i que només amb bons equips algun dia arribaran els beneficis que multiplicaran per molt la inversió que hagin fet.
El capital risc és abundant perquè molts empresaris actuen en comptes de reaccionar contra els canvis digitals. Veuen que els seus negocis analògics seran substituïts per software i arranquen nous projectes digitals, invertint-hi, abans que no sigui massa tard. A la seva empresa de tota la vida potser avui en fan molts diners, però sense talent digital tenen els dies comptats.
No exagero. Els hi va passar a la meitat de les empreses que l’any 2000 estaven entre les 500 més rellevants del planeta:
La frase és de l’estiu del 2016. Un any després, Harvard Business Review parlava d’un 52%:
Research shows that since 2000, 52 percent of companies in the Fortune 500 have either gone bankrupt, been acquired, or ceased to exist as a result of digital disruption. The collision of the physical and digital worlds has affected every dimension of society, commerce, enterprises, and individuals.
Digital Transformation Is Racing Ahead and No Industry Is Immune
Per tot plegat, podem trobar abundant capital risc d’empresaris que tenen diners, però no talent digital. Cerquen talent que no té diners per a invertir-hi. El resultat és la creació de llocs de treball de qualitat, ben pagats, a organitzacions escalables que, de moment, possiblement encara tenen pèrdues.
És l’estratègica d’actuar, preparant el futur, en comptes de reaccionar quan sigui massa tard. Els qui reaccionen van a rebuf dels qui actuen. Reaccionar és contestar, actuar és preguntar.
Canviar de resposta és evolució, canviar de pregunta és revolució
Jorge Wagensberg
Qui reacciona evoluciona, qui pregunta revoluciona.
Som poc escalables
El producte turístic regnant a les Illes Balears és poc escalable. En general, els serveis analògics són poc escalables.
Per aconseguir més clients, cal construir més hotels. Cada client necessita sostre només per a ell, servei d’hostaleria que només l’atén a ell, subministraments només per a ell, mobilitat per a ningú més.
L’hostaleria té pocs llocs on escalar. Un fou el buffet lliure, una innovació analògica prou interessant perquè permetia créixer en quantitat de serveis sense que augmentessin proporcionalment les despeses en servei. Diuen que el vàrem idear a Mallorca, però en realitat fou a Nova York l’any 1939.
Per a poder créixer, els negocis poc escalables i no gaire innovadors, tiren de força bruta: molta mà d’obra. Paguen sous baixos, perquè el salari és una part important dels costos bàsics.
Al món turístic també hi haurà productes escalables que desplaçaran els analògics poc escalables. De fet, n’hi ha: Airbnb, i fou un terrabastall. Airbnb paga una mitjana de $136.000 als seus empleats; el community manager en guanya $50.000, un director $242.000 i un informàtic $119.000.
A més de poc escalable, el producte turístic balear és poc sostenible: cada cop cal més espai per als clients i per a la mà d’obra barata que els atén.
Hotels, habitatges lloguer turístic i segones residències per a balears i estrangers, tots plegats fan que al territori limitat de les Illes hi tinguem molts edificis però poques llars. La llei de l’oferta i la demanda fa que cada cop siguin més cares.
La reacció
A les Illes Balears preferim reaccionar abans que no actuar:
- No actuem impulsant cap canvi de model econòmic que atregui nous negocis escalables cap a les Illes. Vaig intentar raonar-ho a l’apunt El canvi passiu-agressiu de model econòmic de les Illes Balears.
- Reaccionem proposant restriccions: MÉS per Mallorca proposa restringir la compra d’habitatges a no residents i prohibir els incentius de compra als estrangers.
A la nota de premsa de MÉS per Mallorca no hi queden clar els detalls de la restricció, però podem imaginar-nos-la: cinc anys de residència abans de poder comprar un habitatge. Un fil il·lustratiu al Twitter:
Tampoc no és difícil trobar cites al cas de Dinamarca entre els defensors de les restriccions de cinc anys per a no residents. No n’hi ha pels europeus, a pesar que en lletra grossa diguin “To be able to purchase property in Denmark you are required to have either a permanent residence in Denmark or have lived in Denmark for a consecutive period of five years”.
Per a restringir el lliure comerç i la mobilitat caldrà sortir de la Unió Europea. Per aconseguir-ho, primer caldrà sortir d’Espanya i tot seguit sortir de l’Euro, fent una moneda pròpia. Fer propostes que no es poden complir té un nom: populisme.
El populisme és un terme polític imprecís per designar posicions ideològiques heterogènies, fetes de «promeses a la ciutadania tenint la certesa que no es podran complir».
Viquipèdia
El populisme es vesteix amb eslògans fàcils d’entendre, com ara “cal valentia”, però que en cas d’aprofundir-hi significarà fer els ous a terra.
És una forma d’antiintel·lectualisme que prefereix explicacions simples «que el poble entén» al discurs complex de tècnics o de polítics «tradicionals».
Viquipèdia
El MÉS que vaig conèixer a partir del 2015 era un partit que, en temps rècord, feia lleis tan complexes i importants com la llei de l’impost de turisme sostenible, la de lloguer turístic i la llei turística. Cap no va agradar als populistes, que volien més restriccions i prohibicions que no es podrien complir. Perquè el MÉS d’aleshores aprofundia amb la complexitat, avui aquelles lleis encara són vigents. Els qui varen fer cas als populistes restringint més i prohibint més, perquè troben que cal ser valents, estan fent els ous a terra.
Fer els ous en terra: fracassar, no obtenir allò que es volia (Mallorca); morir-se (Menorca).
Diccionari Català-Valencià-Balear
Aquell MÉS és història. Are en ve un altre amb més política que polítiques, amb més populisme que reflexió, amb més spin doctors que tècnics, amb més eslògans que anàlisis, amb més reaccions que accions.
També és xenofòbia reaccionar limitant els drets dels estrangers perquè –se suposa– són la causa de la manca d’habitatges. No el problema som nosaltres; el problema és la nostra manca d’acció. Torno a lincar l’apunt de blog on argumento que, en realitat, no volem pas cap canvi.
En defensar el projecte de restricció de la compra d’habitatges a no residents, expliquen iniciatives del passat semblants a la seva. Si les investigueu, no en trobareu cap que avui sigui efectiva. No pots dir a Europa que vols ser-hi per a tenir lliure comerç i lliure circulació de persones amb tots els països que formen la Unió, però no la d’ells amb tu. Podem intentar disfressar la nostra indolència per a canviar de model econòmic dient que som illes, però potser no s’ho empassen i la veuen, la indolència crònica.
El programa electoral de 2019, el programa de MÉS parlava d’atraure estrangers:
Segons com siguin les mesures per a “restringir la compra d’habitatges a particulars no residents” i empreses estrangeres, la reacció serà contrària a les accions que proposava el programa electoral del 2019.
La limitació dels drets dels no residents
Per mor de la manca d’acció, sembla que la reacció serà limitar els drets dels no residents. Intento imaginar la situació en el futur:
Josep Miquel Arenas, Valtonyc, finalment pot tornar a Mallorca després d’un grapat d’anys d’exili. Té estalvis perquè ha treballat a Bèlgica com a informàtic en productes digitals escalables, però no pot comprar un habitatge a Mallorca.
També recordo el passat:
L’any 1999 vaig tornar a Mallorca després de comprar-hi una casa per a teletreballar des de Sineu. No hauria pogut perquè era resident a Catalunya. Els meus pares tampoc no haurien pogut comprar una casa a Vilafranca de Bonany ni reformar-la per a venir-hi a viure quan es jubilessin.
Les limitacions que no permetrien al Valtonyc ni als meus pares ni a mi comprar res, ¿haurien fet baixar el preu de l’habitatge fins a fer-lo assequible per als mallorquins de sous baixos? No a un món interconnectat de treballadors en remot.
Les residències virtuals
Ignorar els canvis que porta la tecnologia forma part del nou MÉS, sembla, perquè en parlar de bona gestió en el passat se salten sistemàticament aquesta acció (que no reacció), en forma d’infraestructura digital, pensada per aconseguir treballs de qualitat per a tothom a les Illes:
Not to mention a digital infrastructure that is truly unique thanks to fibreglass cables and a comprehensive 4G network. “Mallorca is the best-connected island in the world,” explains Roschig. “Better than Singapore.”[Per no parlar d’una infraestructura digital realment única gràcies als cables de fibra òptica i a una completa xarxa 4G. “Mallorca és l’illa més ben connectada del món”, explica Roschig. “Millor que Singapur”.]
Mercedes-Benz me Magazine. A l’article no hi figura la data, però ho publicaren els darrers mesos de la legislatura 2015-2109.
La connectivitat per fibra òptica fa que, a poc a poc, el talent balear treballi amb empreses del continent que sí que escalen i que poden pagar bons sous. Els darrers dos anys, prou mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs amb talent han duplicat –i triplicat– els ingressos. Ja no cotitzen aquí, sinó a Berlín, París, Londres, Barcelona o Madrid. La seva feina no cotitza a les Illes, però hi viuen. Poden pagar lloguers alts o comprar cases a preus calculats per estrangers. Quina reacció pot contestar aquesta realitat, limitar el treball amb empreses establertes fora de les Illes?
Un parell de setmanes enrere, a una trobada d’empresaris, vaig preguntar que tal el teletreball. La reacció general fou que cal tornar a les oficines. No poden veure que perdran els millors treballadors? No s’adonen que estan proclamant que no estan preparats per atraure talent de qualsevol lloc, però que tampoc no els interessa? Mentre els sentia, recordava una coneguda frase cinematogràfica.
Els darrers dos anys, prou mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs amb talent han duplicat –i triplicat– els ingressos.
És molt del 2005, parlar dels cotxes de lloguer paguen l’impost de matriculació a Madrid. Aviat, potser, parlarem de la quantitat de residents a les illes que cotitzen a qualsevol d’Europa –o del món– per sous que no paga gairebé cap empresa balear. Quina serà la següent reacció, obligar les empreses a obrir una seu a les Illes? Sense poder comprar res, clar, no fos que la seva capacitat econòmica superior fes pujar els preus de les oficines.
També fa que vinguin persones amb el talent de Fabian Roschig i que expliquin que viuen i treballen molt bé a les Illes. Però contra ells, perquè són estrangers, potser hi haurà reaccions.
La darrera setmana al Govern, el juny de 2019, em varen telefonar des del Consell de Formentera per a dir-me que aquella legislatura els hi havia canviat la vida per a bé. La petita de les Pitiüses no tenia prevista fibra fins més enllà del 2020, però l’aconseguirem el 2017. Era exactament aquesta, l’acció: canviar-los-hi la vida. Quina serà la reacció? Els canvis han permès que formenterencs amb talent treballin amb qualsevol empresa escalable, innovadora, dupliquin el sou i tinguin habitatges més cars. Reaccionaran limitant-los-hi la connectivitat?
Perdre’ns el futur
Sovint dic que per a no perdre’ns el futur cal que ens oblidem del suport de les institucions, perquè no els interessa cap canvi real —torno a lincar l’apunt on li dono voltes. Passa que si aproven restriccions per a protegir el passat i el present, serà molt difícil que individus amb talent facin res.
Partiran.
És el que volen, sembla; així a les Illes no hi haurà gent amb bons sous que pugui comprar cases cares ni pagar lloguers alts.
“El canvi és llei de vida. Aquells que veuen només el passat i el present, segur que es perdran el futur”.
John F. Kennedy
Limitar l’arribada de talent ben pagat perquè l’habitatge sigui assequible per als residents, és reaccionar per protegir la misèria.
Imatge de la capçalera: Per engin akyurt on Unsplash