La usabilitat a l’administració digital (2a part)

La primera part fou per a reflexionar sobre per què sol ser tan complicat usar els tràmits digitals amb l’administració pública. Els funcionaris especialitzats en el tema solen dir que és per a garantir la validesa jurídica dels tràmits. Fet i fet, a la primera part hi trobareu un comentari que ho il·lustra clarament.

A la primera part també vaig explicar quan va costar obrir la instància genèrica al Govern de les Illes Balears, cosa que serviria per a poder-nos relacionar al 100% en digital amb l’administració. Dic que la ciutadania més assabentada del tictac digital administratiu, sovint feia servir el Registro Electrónico Común de l’estat, el REC; que no tenia sentit que no obríssim el nostre servei equivalent –la instància genèrica– perquè podia fer-ho més proper i àgil que un servei pensat per a tot l’estat; que finalment la varen obrir el 28 de maig de 2020.

A continuació il·lustraré com, a pesar de les eines existents, s’entesten a fer-ho massa complicat per la majoria de ciutadans. I no, no és per a protegir-nos de cap problema jurídic futur –com deia, al comentari que abans esmento, un presumpte Tomeu, que presumptament havia treballat de presumpte informàtic per a l’administració pública.

Tramitar el MELIB

Si feu les coses mediambientals com toca i teniu un vehicle elèctric, us caldrà un distintiu i una targeta pels punts de recàrrega de la xarxa MELIB.

Al web on ho expliquen, destaquen que la sol·licitud s’ha de fer presencialment i amb cita prèvia:

Què és la UDIT? Si seguiu llegint, en arribar a Menorca podreu tenir la intuïció que són oficines físiques. El concepte UDIT no s’esmenta per Mallorca, però sent agosarats podríeu imaginar de què va la cosa:

Si feu clic a la plana de la seu digital per a descarregar els documents i veure la fitxa del tràmit, hi trobareu una novetat:

No, no cal fer el que deien a “nota important”: anar a cap UDIT i amb cita prèvia.

L’article 16.4a de la Llei 39/2015 diu que teniu el dret de relacionar-vos en digital amb l’administració mitjançant el registre digital –bé, en realitat diuen ‘electrónico’. A la seu del GOIB us han d’informar del vostre dret, i ho fan al web del tràmit, però al web MELIB diuen que aneu presencialment a les UDIT. Per a malbaratar energies i contribuir al canvi climàtic amb el vostre desplaçament físic? Fi temporal del sarcasme.

Si opteu per la via telemàtica –botant-vos la “nota important”– us envien al REC (Registre Electrònic Comú) de l’estat. El Govern de les Illes Balears té una instància genèrica que fa el mateix, però la ignoren.

Si fessin servir la instància genèrica del GOIB, podrien simplificar les gestions perquè el codi és propi. Per aquí va l’esperit que vaig intentar transmetre des del 2015 fins al 2019, la sobirania digital, però sembla que no ho vaig aconseguir. A veure si ara ho recorden llegint això.

L’òrgan competent

A tots els registres genèrics (el REC de l’estat o la instància genèrica del GOIB) cal enviar l’escrit a “l’òrgan competent per a resoldre”. Pel MELIB és aquest:

Si escolliu el tràmit telemàtic per tal d’estalviar energia i no contribuir al canvi climàtic (continuació del sarcasme) no ho tindreu gaire fàcil.

Al REC podreu obrir un cercador d’organismes, on hi trobareu un filtre per a l’administració autonòmica:

Tot seguit podreu entrar-hi l’òrgan que ens han dit, que exactament és “Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic”. Alerta, en català no funcionarà. Emulem la forma de fer les coses de la metròpoli i ho entrem en castellà:

No hi és. I si el cerquem per la paraula ‘energía’ només?

Tampoc. És l”instituto’, no la ‘dirección general’.

I per la paraula ‘climático’?

Tampoc.

Aquí és on la majoria ho deixa fer, suposo.

Tothom?

No!

Hi ha un parell (mallorquí) d’excepcions:

  • Sou polític.
  • Sou militant polític.
  • Sou funcionari.
  • Sou jurista.
  • Sou periodista.
  • Sou afeccionat a qualsevol de les coses anteriors.
  • Teniu un amic, conegut, saludat o cunyat que encaixa en els casos anteriors i un dia, pel que fos, us va explicar que el Govern de les Illes Balears està estructurat en conselleries, secretaries autonòmiques (poques) i a continuació direccions generals.
  • Us fa molta mandra, però he passat el tràngol un altre cop, teníeu temps lliure i vàreu investigar molt per arribar fins al final.

Cal que es doni algun d’aquests casos per a saber que la Direcció d’Energia i Canvi Climàtic penja d’alguna conselleria. Per a saber de quina, cal cercar l’estructura del Govern de les Illes Balears i trobar que penja de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.

Si tot això us sembla un disbarat, no esteu sols; vaig conèixer funcionaris que em digueren que abans de fer-hi feina no sabien distingir entre el govern local (ajuntament), de cada illa (consell insular), autonòmic (el GOIB) i estatal.

Seguim:

La Conselleria sí que la trobareu al REC, però cercant la paraula ‘Consejería’. I no, no és a la primera plana de resultats, que inclou deu de les onze conselleries del GOIB:

Si heu arribat fins aquí, trobareu el resultat onzè i podreu seleccionar la conselleria d’on penja la direcció general competent pel tràmit.

Bravo!

Bé, potser no esteu tan segurs, després d’haver fet una interpretació lliure de les instruccions de la plana del tràmit, perquè al final no heu pogut escollir exactament la direcció general que us varen dir. Recordem-la:

Fàcil, eh?

Tranquil·litzador, veritat?

Ara recordeu el comentari del presumpte Tomeu, que presumptament havia treballat de presumpte informàtic per a l’administració pública, i que deia que tot això és així de retorçat per al vostre bé; no “per mala llet ni per ganes de boicotejar”:

Moltes vegades has de fer autèntics xurros inusables, però perquè sinó podries acabar amb molts problemes.

Tomeu

Els obliguen, quina mala sort.

Diria que he deixat entreveure que no crec que el presumpte Tomeu fos qui diu ser. I sí, aquesta solia ser l’actitud que internament circulava quan jo intentava fer les coses més fàcils. Per tot el que vaig veure –i segueixo veient– ara em toca seguir fent el mateix paper, però com a ciutadà; és una qüestió d’ètica.

Possibilitats [inaudites] de la nova instància genèrica del Govern de les Illes Balears

Rebobino. Quan l’administració digital era la feina que em tocava fer:

  • Vaig insistir que calia obrir la nostra instància genèrica per a fer possible que la ciutadania es relacionés al 100% en digital amb l’administració. No ho vaig aconseguir en quatre anys, perquè en Tomeu era mot eficaç: trobava un problema per a cada solució.
  • Quan el govern de l’estat va obrir el REC i cada cop més ciutadans de les Illes anaven cap allà, vaig insistir que la instància pròpia podia fer molt més fàcils els tràmits perquè nosaltres en tindríem el control –a més de tenir molta informació, que es quedava oculta al REC, sobre els intents de resoldre problemes.

Què passaria si ens enviessin cap allà, en comptes del REC, per a demanar un MELIB? Que estaria en català, i poca cosa més. La instància genèrica balear encara té menys varietat de destinataris balears que el REC:

Si l’òrgan competent per a resoldre és la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic …

… ¿en Tomeu trobaria que tindríem molts de problemes si també deixés dir que la direcció general penja de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica?

Si en Tomeu trobés que ens arriscàvem massa esmentant la conselleria, aleshores l’enllaç que tenen cap al REC …

… ¿potser podria apuntar cap a la instància genèrica del GOIB perquè és a casa, dins el mateix sistema informàtic, i en aquest context sí que es poden fer millores, com ara escollir automàticament l’òrgan competent? No caldria ni tan sols preguntar la conselleria.

Estic gairebé segur que en Tomeu trobaria bé evitar que la ciutadania mai no s’equivoqués escollint la conselleria per a demanar el MELIB.

Per aconseguir millores en usabilitat era tan important tenir oberta la instància genèrica del GOIB, l’ACME dels tràmits, el desembossador administratiu Ossifar o el que sigui. Trieu-li més profit a l’invent, si us plau. Sé que et va costar molt admetre’l, Tomeu. Però aquest paternalisme cada cop és menys creïble. La ciutadania es va fent madura en el tema digital, i tu no. Va, deixa fer els “xurros inusables”. Massa colesterol. Que ens fem grans, Tomeu.


Imatge de la capçalera: per Wesley Tingey a l’Unsplash

Administració digital, Administració electrònica, GOIB, instància genèrica, interfícies, MELIB, REC, redsara, tràmits, UDIT, UI/UX, usabilitat, UX

Compartir

Entrada anterior
Premi a la startup més invertible
Entrada següent
El canvi passiu-agressiu de model econòmic de les Illes Balears

8 comentaris. Leave new

  • Per (múltiples) al·lusions… francament no sé ni per on començar. Un vol donar un altre punt de vista, i l’acaben posant d’exemple de pèrfid informàtic immadur que s’oposa al progrés. L’únic que deia al comentari inicial és que, apart del punt de vista informàtic, n’hi han també el jurídic i d’altres que s’han de tenir en compte, i que si les coses fossin tan evidents i tan bones de corregir, ja estarien arreglades, si són així de vegades hi han més motius a darrera. Però francament no fa ganes seguir el debat en aquests termes. Crec que jo no he descalificat a ningú, només volia mostrar un altre punt de vista. Que et vagi bé.

    Respon
    • On és la desqualificació o són les desqualificacions, Tomeu?

      Què hi ha difícil d’arreglar en el que dic dalt? És usabilitat, una cosa que no és ni d’informàtics ni de juristes.

      L’oposició al progrés és ben coneguda a l’administració pública. No, no és immaduresa d’informàtic. Crec el contrari. Els informàtics immadurs a l’administració, que tu dius, farien molt millor el software perquè no portarien l’equipatge que tu mateix vares mostrar, i que et vaig dir que definies molt bé perquè era el que havia vist molts de cops. Si maduren (o es resignen) a l’administració, comencen a fer “xurros inusables” (ho vares qualificar tu així).

      A més, com he dit, no m’empasso que ets un informàtic que “he fet feina a administracions públiques”. Si és veritat que ja no hi fas feina, per què sempre escrius des de la xarxa de l’administració?

      Respon
      • Sense acritud, però m’és un poc igual el que t’empassis o et deixis d’empassar, jo no he vengut aquí a enganyar ningú, sinó a donar la meva opinió sobre un tema que crec és un poc més complex de com el planteges, ja està. I la resposta és fer-me una lapidació pública, agafant un comentari de 8 línies i extrapolant d’allà (cap a on t’interessa, clar) qui sóc i què pens sobre tota l’estratègia digital de l’administració. I sí, no fa falta ser un geni per veure que no he signat amb el meu nom real. T’ha passat pel cap que per ventura no m’interessa sortir amb nom i llinatges perquè conec bastanta gent implicada en tot això, i no vull polèmiques? He d’adjuntar fotocòpia del DNI la pròxima vegada que comenti, o se’m rastrejarà la IP a veure des d’on escric? Entenc que no és agradable discutir amb un anònim, però tampoc crec estar escudant-me en l’anonimat per dir disbarats, pensava que es podien intercanviar opinions des del respecte sense haver de mostrar DNIs, i no passava res (un tal Twitter ho permet, i no els va malament). Si no és així, disculpa, no ho havia entès així.

        Respon
        • És “més complex del que sembla” perquè l’administració és plena de gent que té un problema per a cada solució. Per a fer que el seu problema s’imposi, maquina l’inimaginable perquè res no canviï.

          Aquí no cal venir amb cap fotocòpia del DNI, no soc funcionari. Has dit que ets informàtic i que has fet feina a les administracions públiques, i no és pas veritat. Fas feina a l’administració, perquè escrius des de la xarxa corporativa. Això ho sé segur, sense identificar ningú, i aquest és un lloc veraç. Qui llegeixi els comentaris hauria de tenir la informació rellevant i aquesta ho és perquè tu et vares presentar així. Vull transparència, una cosa compatible amb la privadesa perquè aquí no cal cap DNI ni res semblant per a identificar una persona.

          Com vaig dir el primer cop, qui llegeixi tot això es podrà fer un quadre complet de quin és l’ambient intern a l’administració, un ambient que provoca això que tu en vares dir “xurros inusables”.

          Vaig conèixer molts informàtics, al GOIB, i tots volien obrir la instància genèrica. Estic orgullós de les maniobres que varen fer, molts d’anys, per aconseguir-ho. En vaig ser còmplice des del primer dia. Ara, en llegir aquest apunt, cercarien com aconseguir que la conselleria quedi seleccionada automàticament des del tràmit del MELIB. N’estic seguríssim. Però es trobarien algú com tu, dient-los-hi que s’ha de fer servir el REC i no la instància pròpia del GOIB. Per detalls com aquest, crec que mai no has fet feina com a informàtic a l’administració.

          En què et bases per a dir que el REC no és el mateix que la instància genèrica del GOIB? Ambdues són exactament el mateix document, una instància que entra al registre. Són exactament els mateixos els certificats per a identificar-se i signar al REC i a la instància genèrica. Els dos documents arriben al mateix funcionari de la conselleria de destinació i mitjançant el mateix software estatal, el SIR (Sistema de Intercambio de Resgistros). El llegiran a la mateixa pantalla. Insisteixo: on és l’argument consistent, real, defensable, assertiu, perquè tu trobis que el MELIB ha d’anar pel REC, cosa que fa que sigui tan complicat com he il·lustrat dalt?

          Al teu cap?

          Sí, soleu dir —com vas fer— que són les lleis “vetustes, escrites per gent molt desconnectada de la realitat tecnològica i social”, però només és una maniobra de fum per a cercar complicitats i sortir-vos-en amb la vostra voluntat, que és tenir un problema per a cada solució. Si no, hi torno a insistir: com pots justificar jurídicament que el REC no és el mateix que la instància genèrica del GOIB?

          Fugiràs d’estudi dient que no ets jurista? A mesura que parles, repeteixes més arguments que vaig sentir massa cops de juristes contra aquesta instància genèrica que podria fer la vida molt més fàcil als teus i els meus conciutadans.

          L’actitud que retrates als teus escrits fa que milers de tràmits siguin “xurros inusables”. La justificació que repeteixes, la de les desenes de milions, és coneguda i recurrent en vosaltres. És una fal·làcia que té nom en el llatí, un detall que tant agrada als jurídics: Secundum quid.

          Tot plegat està quedant prou clar, gràcies, jo tot sol no ho hauria pogut il·lustrar millor per què a l’administració digital hi ha tants “xurros inusables”. Qui ho llegeixi pot imaginar-ho: els Tomeu són majoria. I no, no és fàcil canviar-ho perquè hi seran dècades, a la seva plaça, sense canviar d’esperit. De fet, observeu com als seus comentaris se’n fa la víctima, d’aquesta cosa de tenir feina per a tota la vida 🤣🤣🤣

          Respon
          • T’estàs muntant una bona conspiració, simplement perquè no vull que surti el meu nom públicament. A més de no respectar això, i afegit al que m’has dit ja, ara m’acuses de mentider. Està clar que no ens entendrem, o sigui que jo ho deixo aquí. Jo contrastaria això que dius, potser amb algun jurista (encara que per tu siguin els dolents), però eh, tu mateix. Que et vagi bé.

          • Ho torno a repetir: el teu nom real no m’interessa gens. En canvi, trobo prou real i il·lustratiu el perfil que tu mateix has fet públic. Si ho intento reflectir jo, em diuen que exagero.

  • Per cert, ja que hi som, i parlant del cas concret, si per demanar la MELIB es fes servir la instància genèrica, s’estaria fent malament, ja que la instància genèrica és per aquells casos en els quals no hi ha procediment. Si existeix procediment a la seu electrònica (com és el cas de la MELIB), s’ha d’emprar el REC. Per què? No tenc ni idea, però jurídicament sembla és així.

    Si parlam de demanar la targeta de la MELIB, no té més importància i és una anècdota, però si parléssim d’una cosa més rellevant, com una subvenció o una concessió de llicències, es pot liar molt parda quan algú que ho hagi fet bé i hagi quedat sense subvenció/llicència impugni el tema perquè un dels que ha guanyat ha emprat la instància genèrica quan no corresponia. A aquestes coses em referia quan deia que els aspectes jurídics són importants, encara que emprenyin. Però els polítics venen uns anys i se’n van, i per quan surt la sentència als diaris ja solen estar a una altra cosa; els nous no volen sentir parlar del que van fer els anteriors, i al final es mengen el marron els funcionaris, que potser per això es passen el dia “trobant problemes” i “posant pals a les rodes” a les propostes dels polítics que ni han pensat bé les conseqüències, ni n’assumiran les responsabilitats. Ah, clar, i els que segur reben sempre són els ciutadans, que al final acaben pagant de la seva butxaca les indemnitzacions i les despeses.

    Que no dic que no hi hagi immobilisme a l’administració, evidentment que sí i hi ha una feina enorme a fer. I és molt positiu que algú doni canya a innovar i que s’emprin coses noves. Però sempre mesurant bé el problema des de tots els punts de vista, perquè no tots els funcionaris estan allà per boicotejar, alguns també tenen pegues legítimes per fer/no fer segons quines coses, tot i que els tècnics no sempre ho entenguem (jo el primer).

    Respon
    • La meva resposta a aquest comentari és dalt (26-7-2021, 21:30h), perquè en Tomeu en va fer dos seguits. A les 23:02 s’acomiadava i insistia que contrasti si el REC no té més validesa que la instància genèrica (IG) del GOIB. Ho he fet:

      Tant el REC com la IG arriben per registre a la conselleria de destinació. No hi ha cap diferència per usar un registre o l’altre de l’administració pública. El registre és EL registre.

      De fet, si no aconseguíssiu entrar al REC, podríeu escriure i signar amb estilogràfica la instància a un paper qualsevol, i portar-lo a qualsevol oficina de registre, cosa que inclou molts ajuntaments. Allà un funcionari entraria l’escrit al seu software, que quedaria registrat. En el cas d’un ajuntament, el software podria ser el REGWEB o l’ORVE. Via SIR (Sistema de Intecambio de Registros) arribaria a la conselleria del GOIB sense cap diferència per mor de l’origen.

      Tot plegat són peces i formes i llocs d’ús d’UNA cosa fonamental de l’Administració: EL registre.

      ORVE, REC, REGWEB, IG, etc. Tot va a parar al mateix lloc i tenen la mateixa validesa legal. Quan un document entra o surt per registre, comencen a comptar tots els terminis i fluxos administratius.

      Contrastat queda.

      Aprofito haver esmentat el REGWEB per a explicar l’estratègia que vàrem seguir entre el 2015 i 2019 amb una peça tan important, a l’administració, com ho és el registre.

      – Varem fer un REGWEB propi, molt flexible perquè fos eina de registre per a oficines físiques, però que pogués fer registre automàtic per altre software. És el que fa amb la IG i amb els tràmits, donant-los-hi tanta validesa com qualsevol cosa que entra i surt per registre.

      – El nostre REGWEB va ser un èxit. El 2017 ens donaren un premi europeu: https://blog.benjami.cat/arxiu/2017/04/01/5066/

      – A la presentació lincada a l’apunt del premi, s’hi pot llegir quantes institucions feien servir el REGWEB en aquell moment, perquè tothom necessita registre.

      – Està connectat al SIR (Sistema de Intercambio de Registros), cosa que fa que un document amb REGWEB vagi a qualsevol altre lloc de l’estat –i suposo que ara, o aviat, d’Europa.

      – No recordo si el nostre REGWEB fou el 23è o el 26è software de tot l’estat en entrar al SIR. Tenint en compte la quantitat de governs locals, provincials, regionals que hi ha, en veure els pocs que ho havien aconseguit, ens adonarem que érem pioners en voler un registre propi. De fet, a l’apunt per a explicar el premi, hi faig un relat de la quantitat d’entrebancs que vàrem superar per mor de fer i voler arrancar un registre propi.

      – El REC fa servir exactament el mateix que el REGWEB balear per a fer arribar els documents a qualsevol òrgan de qualsevol govern: el SIR.

      Ho subratllo: el registre propi era molt important per a poder personalitzar i perfeccionar al màxim els serveis digitals a la ciutadania, perquè conté totes les preguntes i totes les respostes de l’administració cap a la ciutadania, de la ciutadania cap a l’administració i també internes de l’administració pròpia i entre les administracions dels diferents governs. Que fos propi era una estratègia per a poder arribar molt lluny en qualitat de servei. Dalt il·lustro un cas: en demanar el MELIB, el nostre IG podria saber la conselleria i no preguntar-la, perquè és una resposta massa complicada per la majoria de ciutadans –a sobre, el web del tràmit MELIB no ajuda gens esmentant la direcció general i no la conselleria.

      Per tot plegat, usar el REC de l’estat i no el nostre IG, és un fracàs en l’estratègia de donar millors serveis digitals a la ciutadania de les Illes Balears.

      Per a fer aquesta estratègia possible, entre el 2015 i el 2019 vàrem fer el REGWEB i el connectarem al SIR. Això ja ho he explicat, però hi ha més al voltant: també vàrem fer un SISTRA2 més flexible (la IG està feta amb SISTRA2); crearem nous gestors de documents i expedients; programarem noves eines per a transportar-los. Eren tan noves i en sorgiren tantes, que el 2019 vaig acabar sense saber quin nom tindrien algunes.

      Tot plegat converteix la IG en una eina molt potent i flexible. Però ja podeu veure què passa en preguntar, el 2021 i com a ciutadà, per què no l’aprofiten: compareix en Tomeu i ens regala un retrat de l’ambient i l’esperit intern a prou llocs del GOIB.

      Com ens recorda dalt el Tomeu, ell hi serà sempre. Els polítics que intenten canviar les coses, no. No tots els polítics ho fan igual, clar, ni tots hem volgut fer política; jo preferia fer polítiques. Explicar això també és fer polítiques, aquest cop d’informació a la ciutadania sobre per què les coses són com són; per què els canvis seran tan petits i lents que ens costarà veure’ls.

      Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.