El procés de transport i despamaquetat (aka ‘unboxing’) del llibre digital és diferent a quan es tracta d’un llibre ‘normal’. Per a comprar-lo també basta un clic, però a partir d’aquí tot canvia.
A continuació hi teniu el desempaquetat el llibre ‘Taula i barra’ del Quim Monzó.
La compra
Podria haver anat a una llibreria en comptes de comprar-lo per internet, però no l’hauria pogut comprar divendres passat prop de les 19h mentre feia el sopar. Amb internet m’he avesat a comprar les coses quan les recordo i no quan passejo per ciutat; sovint tenc el cap en altres coses, com ara l’arquitectura que m’envolta mentre em demano perquè la gent no camina per la dreta.
La compra s’assembla molt a la del llibre digital. Per a no confondre-la, basta fixar-se que enlloc no digui electrònic, ni Kindle, ni e-book ni Kobo. Si tot i això no ho teniu clar, mireu només el preu: el de paper sempre és més car. En el cas dels llibres del Quim Monzó tot plegat es simplifica perquè cap no té edició digital.
Després de la compra cal:
- Esperar entre 1 dia i una setmana
- Ser a casa
Aquesta part és millor als llibres digitals: per a rebre’ls pots usar qualsevol WiFi, antenna 4G (les 2G i 3G també funcionen) o router.
Abans d’entrar en el desempaquetat, potser hauria de parlar del transport. Si el rebrà algú altre que no siguis tu, l’apartat següent no va per tu sinó per ella o ell. No és el meu cas perquè som a l’atur, una eventualitat que em permet ser a casa més temps.
El transport
És difusa la quantitat de dies que dura el transport d’un llibre de paper. En aquest cas vaig rebre un correu dient-me que divendres havia sortit de Barcelona i que dilluns el tindria a casa.
[Nota: Podeu botar-vos la fase A en cas de confinament per pandèmia mundial.]
A) És indispensable que et trobin quan arriba el dia assenyalat. Passarà en algun moment, entre les 8 i 20h, i cal que sigui al lloc exacte que vas dir en el moment de comprar el llibre. No et pots moure d’allà. Una bona forma d’entendre-ho és aprendre com funciona l’arrest domiciliari:
Su cumplimiento obliga al penado a permanecer en su domicilio o en lugar determinado fijado por el Juez en sentencia o posteriormente en auto motivado. –Article 37 del Codi Penal
(Canvieu-hi “el pedido” a partir de “fijado por”)
B) Això és important: el transportista es pot perdre. a Lloseta passa molt. Si no sap on és, potser et telefona. El mòbil ha d’estar ben carregat i no silenciat. Escull un to de trucada que tingui greus i aguts alternats: els aguts són direccionals i els greus no. Aquesta argúcia et permetrà escoltar la trucada sigui què sigui allò que et separi del mòbil: parets, vidre, metall, pedra, fusta o tèxtils.
El mateix principi aplica al timbre de la porta o el porter automàtic. Si no té greus i aguts, canvia’l. Tens temps: entre un dia i una setmana des del moment de la comanda.
C) Quan arriba el moment del lliurament, cal tenir ben present que els transportistes no esperen: després de sentir el timbre, és transcendental que donis senyal de vida en un màxim de 10 segons. No et confiïs gens, que en alguns casos el límit pot estar en 7 segons. No et donarà temps a vestir-te si ets al WC, així que evita usar-lo. Des del moment de la comanda, tens entre un dia i una setmana per a fer una dieta restringent.
Estan rigorosament prohibits els auriculars, aspiradors –Roomba inclosa–, trepants i música. Hi ha una excepció, l’àlbum ‘Music for Installations’, de Brian Eno, sempre i quan el volum no passi de 4.
Havies pensat en aprofitar l’arrest domiciliari per a netejar o penjar quadres? Treu-t’ho del cap.
Un cop analitzat el transport, crec que és clarament millor pel llibre digital. A més de la compatibilitat amb totes les WiFi, 2G, 3G, 4G (5G en beta) i routers, pots penjar quadres. Les compres de llibres de paper a internet no tenen cap problema pels presoners domiciliaris amb restrenyiment i bona oïda.
Després del transport, arriba la part del desempaquetat. Ara sí, ‘unboxing’.
El Desempaquetat i primeres impressions
El desempaquetat és una part que que també existeix pel llibre digital, però no te n’adones perquè ho fan Mr Https i Ms Unzip.
La primera passa és arrabassar una tira de paper. Atenció: al revers hi ha plàstic, cosa que significa que va al contenidor groc i no pas al de paper, com erròniament podria semblar a simple vista.
La resta del sobre pot anar al contenidor de paper. Dins hi trobaràs el llibre.
L’empaquetat compleix amb l’estàndard de seguretat i privadesa.
- És més rígid que el contingut
- És opac
Permet que el llibre arribi en perfectes condicions i que cap menor –o persona sensible– no hagi vist un porc decapitat.
L’extracció del llibre no té complicacions però és manual; vull dir que no surt sol i cal estirar-lo a mà. En aquest aspecte segueix guanyant l’Https i Unzip del llibre digital.
A la primera plana hi trobem la foto de perfil i la ‘bio’ de l’autor. Em crida l’atenció que permet una extensió prou més grossa que no pas al Twitter i que la majoria de xarxes socials. No hi ha cap indicació ni mecanisme per a seguir l’autor a cap xarxa social. Ho puc comprendre, perquè el llibre de paper pertany al món analògic, però almanco podrien dir a quins bars, parcs o clubs sol anar. Ni tan sols a l’Ateneu?
Hem d’anar a la contraportada per a trobar el que als llibres digitals és davant: la sinopsi. Conté les recomanacions d’un parell de lectors. No hi cap ni indicació per a trobar les seves fotos de perfil, bios ni altres recomanacions per a saber cap a quin costat carreguen. No podem saber si van a l’Ateneu o al Marsella ni quins dies i hores –al món analògic la cosa presencial és absolutament síncrona i cal saber l’hora.
Tampoc enlloc no hi trobem el temps de lectura. Per a saber quantes hores ens ocuparà, haurem de calcular-ho a mà:
- Llegir tres planes, cronòmetre en mà
- Convertir el temps a segons
- Dividir els segons entre tres
- Anar a la darrera plana per a saber quantes en té
- Multiplicar el resultat de la passa 3 pel nombre total de planes
- Dividir el resultat de la passa anterior entre 3600
Per a que la previsió sigui certa, cal que llegeixis tot el llibre a la mateixa velocitat que les planes de la passa 1. Si t’encantes o acceleres, aleshores has de repetir l’operació accelerat o encantat, però (és important) resta, de la 4a passa, la quantitat de planes que hagis llegit fins ara. Després –per descomptat– segueix el mateix ritme, més ràpid o més lent, la resta de llibre.
També hi ha l’opció de no voler saber el temps de lectura, fent tot allò que calgui per a oblidar aquesta funcionalitat dels llibres digitals.
Altres funcionalitats que no hi són al llibre de paper:
- Cercar-hi text
- Canviar la mida de la tipografia
- Canviar a tipografia
- Canviar el color de fons
- Canviar la intensitat del fons
- Mantenir un capítol d’anotacions
- Marcar punts
A veure, tampoc no vull ser estricte: mantenir el capítol d’anotacions a mà és possible. Existeix una tècnica atàvica consistent en subratllar, però té detractors perquè alteres l’estètica del llibre. Passa el mateix amb doblegar cantonades de paper, una pràctica totalment inoqüa quan es fa al llibre digital: si la desdoblegues, ningú mai no ho sabrà. Ni amb lupa.
A més, si per a subratllar o prendre notes fas servir estilogràfica (espero que sí), has de tenir en compte la baixa qualitat de llibres de paper per sota dels 60 Eur. El plomí gratarà de mala manera i hauràs d’usar tintes seques perquè no traspassin. Recorda no deixar la ploma entintada massa temps; les tintes seques i ferrogàl·liques embruten i embussen les plomes.
Existeix l’alternativa de mantenir en paral·lel una llibreta –de paper bo– on copiar-hi els fragments destacats. Per a després trobar-los dins el seu context, no oblidis escriure a quina plana i paràgraf són.
Dit això, també pots usar llapis. Significa contribuir al manteniment d’explotacions mineres de carbó, però i què? Després de malmetre arbres per a fer el llibre, ja no ve d’aquí.
I el bolígraf? Hauria d’estar prohibit. Ho entendrà qualsevol persona amb estilogràfica; basta que hagi tastat una Moonman xinesa a preu de patató.
Amb el llibre de paper passa quelcom curiós: mentre llegeixes la plana de l’esquerra, has de mantenir mantenir a la vista la plana de la dreta. Tindria sentit si hi hagués il·lustracions relacionades, però no és el cas al ‘Taula i barra’ del Quim Monzó. Passa el mateix en llegir la plana de l’esquerra: cal mantenir a la vista la dreta, però no té cap sentit perquè ja l’has llegit.
En acabar el llibre salta un ‘banner’ publicitari. No el pots tancar ni reportar ni està fet amb cap algorisme que et mostri res mínimament personalitzat i important per a tu. Fet i fet, cap ni un llibre anunciat és en català. És un ‘ego-banner’ de l’editor, no té més. El pots eliminar amb tisores. Va al contenidor del paper.
Fins aquí el desembalat d’un llibre de paper. A pesar dels inconvenients, recomano la lectura d’aquest i més llibres del Monzó, que <‘haters’ disclaimer>no m’ha pagat res </’haters’ disclaimer>.
Per cert: És veritat que ni el Motel ni l’Hispània tenen cap estrella, però ¿els hi cal?
—
Foto de la capçalera: Pedro Madueño, La Vanguardia
