Els automatismes cebolletístics de la xarxa em recorden que, ara fa un any, parlava dels iPhone al nou Govern de les Illes Balears. Un any després podem dir que no en necessitem cap. A continuació us ho explico per a il·lustrar que cap tecnologia és tant important; que és artificial –i un error– aferrar-se a una marca. Per important que sigui sembli.
Devers Nadal vam aconseguir recuperar tots els iPhone de l’anterior Govern. Suposo que van arribar a entendre que la seva privadesa no corria cap perill. Aquests mòbils haurien de servir per a substituir els de Comunicació avariats.
En arribar al Govern, des de Comunicació em van dir que necessitaven iPhone. Hi havia dos motius, que havien de ser tècnics, car el “personalment m’agrada més” no era vàlid. El primer motiu era el contracte amb una aplicació de clipping sense versió per Android. El segon, la qualitat de la càmera de l’iPhone, superior a la del Samsung corporatiu d’aleshores.
Amb l’aplicació no hi podíem fer res, perquè hi havia un contracte vigent, però podíem millorar la càmera. A la pràctica, el Samsung Galaxy Prime Core de 8 GB no tenia prou qualitat —en general— i per això, en escollir un nou mòbil corporatiu, ens vam fixar en les característiques de la càmera. Ens decidirem pel Huawei P8. Costava 235 € + IVA, just 100 € més que el Samsung, però era rotundament superior.
Amb l’arribada del Huawei P8 vam canviar la política de mòbils corporatius: les persones de Comunicació que usessin l’aplicació de clipping seguirien amb els iPhone, però la resta tindria un Huawei P8 perquè la càmera no era cap inconvenient raonable.
Així, a partir del març només hi havia iPhone al Govern per mor d’una aplicació que encara no podia tenir substitut. Per la resta, no hi havia cap motiu tècnic que justifiqués la considerable despesa extra en iPhone.
Huawei per a tothom
El juny vam rebre una petició des de la Direcció General de Comunicació: ens demanaven Huawei P8 pels càrrecs de comunicació perquè la càmera era molt millor que la de l’iPhone. Havien vist la diferència amb els companys que ja el tenien. Trobaven que era important millorar la qualitat de les fotografies que publicaven i enviaven als mitjans. Així és.
Vaig recordar el problema de l’aplicació de clipping. L’havien tingut en compte, per descomptat: usarien la versió web.
Va resultar que al Servei de Telecomunicacions no hi teníem abastament estoc de Huawei P8 i l’empresa subministradora (Telefónica) l’havia retirat del catàleg. Vam haver de canviar-lo pel P9 Lite. Costa 35 € extra i és un poc de millor que el P8, sobretot en seguretat.
El Huawei P9 Lite és el nou mòbil corporatiu des del juny.
Ara tenim un grapat d’iPhone usats. Serveixen per a provar llocs web i aplicacions, car qualsevol el pot usar… si se’l compra de la seva butxaca.
Tecnologia amb arguments pràctics
Aquesta experiència ensenya que per aconseguir canvis en tecnologia cal posar abans arguments pràctics; que les coses “perquè sí” ni els fanboysmes no són pas cap argument; que la suposada superioritat de l’iPhone és “perquè sí”.
—
Foto: Maurizio Pesce
