Dimecres va venir un grup de menorquins al seminari sobre administració electrònica. Explicant-nos aventures, a la sobretaula, va sorgir la història d’un conveni per Menorca entre el Govern de les Illes Balears i el Ministerio de Indústria, Energía y Turismo. Em van dir «aquestes coses s’han de saber» i tenen raó; sovint ens detallem poc.

El conveni va començar el 2010 i suposa 7 milions d’euros pel finançament d’una xarxa de fibra òptica a Menorca. Acabava el desembre del 2013, però va rebre dues pròrrogues fins al 2015 perquè les feines s’havien endarrerit per mor que varen aprofitar les obres de la carretera ME-1 per afegir-hi la instal·lació de fibra.

L’aprofitament va suposar endarreriment, però també estalvi: van sobrar gairebé dos milions. Vam pensar que servirien per acabar les feines com toca: pertot, a l’illa, hi havia regates tapades de ciment. No gaire amples perquè el cable de fibra passa amb poc, però visualment molestes, diguéssim. El ciment té un desgast diferent de l’asfalt i amb el temps les regates acabarien sent forats. Calia rebaixar l’asfalt dels llocs afectats per a posar-hi una capa d’asfalt nou; tot ben tapat i igualat.

El conveni acabava el 31-12-2105 i el darrer trimestre vam engegar els tràmits per demanar una pròrroga. Des del Consell de Menorca van justificar la pròrroga amb un informe extens i ben documentat. A més de l’asfaltatge de les regates –el motiu principal de la pròrroga– calia acabar el desplegament de fibra perquè les obres de la carretera s’havien complicat. Amb l’informe com a base, engegarem les negociacions amb el Ministerio.

A l’informe, el Consell de Menorca explica que tot plegat va lent perquè a partir de l’1 de maig –i fins setembre– entren en vigor ordenances municipals que redueixen notablement l’horari en que es poden fer obres. Fins i tot les prohibeixen als centres històrics dels municipis:

La idiosincrasia de la isla de Menorca, donde la importancia del turismo estival es elevadísima, ha generado la existencia de una serie de ordenanzas municipales, que limitan el tipo de obras a  levar a cabo en las vías públicas durante los diferentes periodos del año, para reducir la máximo las afecciones a los usuarios.

A partir d’aquí, l’informe parla del complicat que serà passar les fressadores per tants carrers i després posar-hi asfalt.

Per a cobrir un metre lineal de canalització cal tan poc asfalt que cal tenir a punt molts metres per assegurar el subministrament correcte. L’asfalt ha d’arribar calent, ben dosificat.

A Menorca només hi ha dues plantes, una a Alaior i l’altre a Es Mercadal. Produeixen entre 800 i 1000 Tm per dia i estan tancades els tres mesos d’estiu per mor de les ordenances municipals abans esmentades. També tanquen els tres mesos d’hivern perquè la mala mar impedeix portar quitrà, que és un material perillós; la tramuntana i la pluja impedeixen estendre asfalt.

La simultaneïtat

A més de les ordenances municipals per a cuidar els visitants i l’hivern, tenim el problema de la simultaneïtat. A veure si som capaç d’explicar-ho curt:

Les fresadores fan rases de 30 cm d’ample i 4 cm de fons. En un dia se’n poden fer 300 metres, cosa que significa 8 Tm d’asfalt per a omplir-les. És una quantitat ridícula que no justifica obrir les plantes; només s’hi posaran si hi ha més obres simultànies que permetin fabricar 480 Tm d’asfalt cada dia.

El quitrà només pot arribar per vaixell des d’Alcúdia, Mallorca o Tarragona via Barcelona. Ho fa en tancs normalitzats de 24 o 27 Tm. Calen 50 Kg de quitrà per tona d’asfalt, cosa que fa que cada tanc produeixi 480 Tm. Cal mantenir el quitrà calent i si no té una sortida ràpida, les plantes no obren.

Finalment, no tot l’asfalt que produeixen ens serveix: si és del tipus G-25 o G20 no pot tapar les rases de la fibra òtica.

Tot plegat no és problema els anys de construcció i inversió en obra pública, però ara no és el cas.

La negociació amb Madrid

El novembre vam fer la primera videoconferència amb el Ministerio per a explicar què havíem fet fins ara i demanar la tercera pròrroga. Havíem invertit el 74% del pressupost i la resta seria per l’asfaltatge, que no acabaria fins a desembre del 2018.

Van posar-nos-hi moltes pegues: gairebé 2 milions per asfalt són massa doblers; ells són tècnics i juristes, no n’entenien d’asfalt; tres anys de pròrroga és molt i ja és la tercera; no tindrem temps de prorrogar res perquè l’any s’acaba…

Al·legarem que havíem estalviat gràcies a l’aprofitament de les obres de la ME-1, cosa que havia provocat les pròrrogues anteriors. Volíem usar els estalvis per eliminar les antiestètiques i dèbils regates de ciment, una obra que seria llarga i complicada per mor de l’asfalt a una illa com Menorca.

No feia gaire efecte. Insistien en les seves excuses.

Vaig mirar de ser un poc més enèrgic: els hi vaig dir que fessin el favor d’obviar els seus plantejaments continentals sobre una obra com aquesta i que, per favor, tinguessin en compte la insularitat la idiosincràsia dels menorquins.

Accediren a revisar l’informe dient que, per descomptat, volien tenir en compte la nostra idiosincràsia. Van demanar que els hi enviéssim i se’l mirarien. Tornaríem a reunir-nos la setmana següent.

Vaig sortir molest: no saben gairebé res de nosaltres (van començar parlant del «Cabildo de Menorca») però som dels que més doblers aporten a l’Estat i dels que manco en rebem; fins ara ho hem aconseguit gràcies al turisme, al paisatge. No els hi demanem més doblers, sinó temps per poder asfaltar, sense molestar els visitants, perquè tot continuï sent guapo i fotogènic, que els turistes vinguin i tornin, cosa que farà que continuem enviant-los-hi doblers… aturo, perquè em torno a indignar.

A la videoconferència del 18 de novembre ens van agrair que haguéssim enviat tant ràpid l’informe, però necessitaven més aclariments: tres anys són molts i havíem de justificar amb més detall perquè volíem 1,8 milions. Vam dir que els hi enviaríem tot d’una; van contestar subratllant el complicat que veien que hi hagués temps «tant per motius de justificació com de terminis considerant els tràmits a realitzar». De passada, que tampoc cal que gastem el 100% i que ja és un èxit tenir fibra òptica.

Al final de la reunió, ens semblava prou clar que estaven disposats a deixar-ho a mitges, sense asfaltar, perquè total «ya tienen fibra».

I tal dia farà un any.

3 de desembre de 2015

Dijous 3 de desembre de 2015 la Presidenta Francina Armengol i el Vicepresident Biel Barceló –entre altres membres del Govern– anaren a Madrid a reunir-se amb el Ministre Montoro. Van tornar amb acords per valor de 322 milions, que incloïen la pròrroga de convenis.

Aquell mateix matí rebia una entrada a la meva agenda: l’11 de desembre hi hauria videoconferència amb el Ministerio. Ens queixem que l’administració és lenta –i sovint amb raó– però és sorprenent el ràpid que les decisions polítiques mouen les coses.

La reunió de l’11 de desembre va estar presidida pel «Protocolo de intenciones entre la Administración General del Estado (Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas) y la Comunidad Autónoma de Illes Balears para el Impulso Financiero de Actuaciones Inversoras», que es pot resumir en sí a tot:

Una vez analizada dicha documentación y teniendo en cuenta además lo acordado en el «Protocolo de intenciones suscrito entre la Administración General del Estado y la Comunidad Autónoma de Illes Balears para el Impulso Financiero de Actuaciones Inversoras», en que el Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas y la Comunidad Autónoma de las Illes Balears consideran oportunuo y adecuado a los intereses de ambas Administraciones adaptar los calendarios de ejecución de este y otros Convenios de colaboración, se entiende justificada la solicitud del plazo y de redistribución presupuestaria.

Tampoc no hi havia cap ni un problema per ser-hi a temps.

Aquest cop vam ser nosaltres que dubtàvem que la pròrroga pogués estar signada abans de Nadal i demanarem quin era el pla cas que no arribéssim a temps. Van dir que aquesta possibilitat no estava contemplada.

I tal dia farà un any.

Així de fàcil però tan complicat. És la insularitat i Espanya.

—
Fotografies: Informe del Consell de Mallorca assenyalant les dues plantes d’asfalt i meves, quan vaig veure les regates al centre de Maó, al novembre, quan hi anàrem per la fira Menorca Connecta.