He trobat una versió del Llibre dels fets en format Microsoft Word. L’he passat a PDF, un format lliure, perquè no importi el permís de ningú per a llegir-lo.
No calia cap permís per a llegir la versió en paper; bastava vista i ulleres en alguns casos, però en podíem escollir la marca. La versió digital no ha de ser menys, es tracta de no anar cap enrere en cap llibertat damunt qüestions tan bàsiques com la lectura.
El PDF no té cap mèrit: l’he obert en OpenOffice.org i he polsat el botó per a la creació de PDF. És un gest tan senzill com mal de trobar, possiblement perquè se suposa que tothom ha acceptat la llicència del Microsoft Office per a poder usar els seus formats. No, no cal.
15 comentaris. Leave new
Gràcies pel llibre. D’uns altres “fets”, també prou interessants en parlaven dijous 31 de gener en el Quadern – suplement de El País -, Andreu Manresa, Antoni Furió i, especialment contundent, Narcís Comadira:
“….Però no va ser un bon rei. No va tenir cap idea d⿿estat. Va regalar Múrcia al seu gendre Alfons, el que s⿿entretenia fent cantigas, i, quan va morir, va repartir el país entre els fills, com un gran propietari reparteix els seus masos. Cap idea d⿿estat, cap ambició de construcció de res. Una concepció familiar i petit burgesa de la qual els catalans mai més no ens hem pogut desempallegar. Però era alt, ros i ben plantat i va tenir una infantesa tristoia. La va viure mig segrestat, lluny de la mare, al castell de Montsó. El van casar i, au, vinga, a matar moros! Va tenir molts fills il·legítims, un dels quals, que va ser bisbe, diuen que li va escriureles memòries. Honor a l⿿alt rei En Jaume! Visca la república!”
El llibre dels fets…
En Benjamí Villoslada ha trobat una versió del Llibre dels Fets per la xarxa i ha fet un apunt al seu blog i jo no vull desaprofitar l’oportunitat per esbombar aquesta troballa i amb el seu permís l’emmirallo al meu web.
Tro…
Molt bé, i també hi ha a l’enllaç de Vilaweb que poses un altre a un pdf (ara sí) del Consell de Mallorca, en català actual, però només de la part de les Conquestes de Mallorca i Eivissa i submissió de Menorca, amb introducció de Gabriel Ensenya Pujol.
http://www.conselldemallorca.cat/directe/media/especials/8480.pdf
Miquel ÿngel: a VilaWeb diuen PDF però linquen el .DOC que hi ha a can archive.org.
Com bé dius, el Consell de Mallorca ha tingut el detall de passar-ho a PDF, però no hi és sencer.
Al mateix lloc que apunta Vilaweb també hi ha la versió TXT. També hi ha altres versions (per exemple, en anglès) disponibles a la xarxa. Les vaig recollir ja fa temps al meu weblog del món del llibre vell: http://www.llibrevell.cat/wp/2007/09/17/les-quatre-grans-croniques-el-llibre-dels-feits-del-rei-en-jaume/
[…] Chronica o comentaris del gloriosssim e invictissim Rey en Jacme primer. Digitalització de l’edició de 1873 a càrrec de Marià Aguiló. També està disponible en format DOC (còpia local) i en format TXT (còpia local). Conversió a PDF realitzada per Benjamí Villoslada. […]
He enllaçat el teu PDF dins de les versions del “Llibre dels fets” que hi ha a la xarxa (l’enllaç del comentari anterior).
Gràcies Xavier! On has vist la versió TXT a can archive.org? < només hi he trobat això.
Sembla que ja no hi és; abans era aquí… afortunadament vaig fer-ne una còpia local 🙂
gràcies! moooolt agrait, de debó
Tu has obert un *.doc? M’estranya molt! Fa anys en una llista de correu en la que estava. Una persona va enviar una oferta de feina en format doc. Tu vas contestar que no l’obriries mai sota cap concepte per conflictes morals etc etc, ni tan sols per fer-hi una ullada per molt que t’interessés ni per canviar-ho de format …
Deus haver canviat d’opinió amb els anys. ÿs de savis diuen.
Carles: aquest cop es tractava d’alliberar un escrit d’interès cultural. L’empresa aquella que es foti –que trobi empleats a la seva alçada tecnològica.
Em sembla que parles de memòria i distorsiones: mai no parlo de moral, sinó d’ètica filosòfica. ÿtica filosòfica i moral són conceptes tant allunyats com ous i cargols. Per tant, i seguint la mateixa teoria de la distorsió, possiblement mai no vaig dir «sota cap concepte», perquè no és així com penso. Una mostra és que hi ha un concepte bàsic: alliberar l’escrit objecte d’aquest apunt de blog. Una altre prova és el programa de TV Ítaca d’aquesta setmana en el que col·laboro. Els retalls que es veuen a la primera intervenció venen d’un PDF que primer Western Digital em va enviar en PPT, i vaig rebutjar. Una empresa: que es foti. La societat i el patrimoni cultural comú: el que he fet ha servit perquè aquest PDF s’escampi. Han estat prop de 200 devallades, n’estic content.
Rectificar, és el que diuen que és de savis. Rectificar pot comportar canvis d’opinió, però un canvi d’opinió no sempre implica saviesa, paraula centre de la frase. No seria de savi que jo hagués «canviat d’opinió» fins a dir que trob natural que necessitem el permis d’una megacorp per a quelcom tant bàsic com el dret a llegir. En aquest cas, el canvi d’opinió seria per a «degradar» més que no pas «rectificar». Però ni he rectificat, ni he degradat ni he canviat d’opinió: continuo pensant que no hem de menester cap permís per a llegir. ÿs una qüestió ètica, no moral. La moral pot defensar que hagem de menester permisos d’algú més poderos, car la moral és una cosa que serveix per a defensar dogmes inqüestionables. L’ètica ha de raonar les coses, no s’hi valen dogmes.
Home, els cargols es reprodueixen per ous. La relació entre cargols i ous arriba al punt que tot cargol, ha sortit d’un ou, i aquest ou, ha sortit a l’hora d’un cargol que també va sortir en el seu moment d’un ou que havia estat dins un altre cargol.
Dit això, penso que tens raó en tots els arguments que exposes, però així, també deus estar en contra dels llibres en paper oi? Ja que aquest són editats per una editorial que es queda amb els drets i no deixa que els editin altres, i per llegir-los, algú els ha de comprar i pagar, i les editorials són empreses que, de moment, no es foten.
Si jo compro un llibre que ha editat una editorial que és una empresa el meu contracte amb aquesta empresa sols em lliga el dia d’efectuar la compra del llibre.
el llibre el puc llegir a la cuina, al menjador, al llit, assegut a la tassa de vàter, … el puc posar sota una taula pe té una pota coixa, davall el monitor per tal d’elevar l’alçada i fins i tot el puc regalar al meu veí.
De fet no discriminaré mai a una empresa que me dona un bon servei, per molt multimilionària que sigui, i molt menys si aquest servei no m’esclavitza de per vida, i de moment comprar un llibre i llegir-ho onsevulla o fer amb ell el que es vulgui no té cap connotació d’esclavitud.
Convindria Carles que llegeixis la llicència de l’office i el que comporta fer servir formats privatius, i si de cas seria intersants que posassis exemples coherents i no comparar un doc amb un llibre de paper.
Carles #13, la veritat: em fa molta mandra descriure l’expressió popular mesclar ous amb caragols. Hi ha prou documentació, i te la recoman, perquè segueixes mesclant coses que no mesclen.
Cap paper, per a llegir-lo, demana usar unes ulleres de marca tal o autoritzades pel fabricant del paper. Que per obrir la bossa on venen les ulleres calgui acceptar condicions d’ús carregades de privacions.
ÿs d’això del que parlava.
Després, a una altre capa, un pic descodificat el text, hi ha els drets d’autor del text descodificat.
Però és a una altre capa.
D’aquesta altre capa, la del copyright (que no la codificació), també hi tenc moltes coses a dir i n’he parlat en aquest blog. Però en aquest apunt no dia res de copirraits damunt el text. Parlava de codificacions del text. Que després duu copyright. O no. I em sembla bé. Però en altres casos no em sembla bé. Depèn si és una obra pràctica o no. Si és una enciclopèdia o una novel·la. Si és un conte o un llibre de text per a l’escola. Quants anys té? ÿs obra derivada d’una altre? Tot això compta en el tema copirrait. No té res a veure amb la codificació prèvia, i de res d’això no en parlava en aquest apunt. Vas molt desenfocat. ÿs el que té només disparar; les bales reboten. Enfunda, Carles 😉